El món de la cultura dona suport a Paco Bezerra en la lectura de la seva obra censurada per la Comunitat de Madrid

Sis mesos després de ser suprimida de la programació dels Teatros del Canal, sis mesos en què el seu autor ha acusat de manera ininterrompuda la Comunitat de Madrid d’ingerència política i d’exercir la censura sobre la seva obra, sis mesos en què la Conselleria de Cultura de Marta Rivera de la Cruz només ha ofert explicacions matusseres sobre la seva decisió, i els mateixos sis mesos en què s’ha mantingut en silenci la directora dels teatres, Blanca Li, mentre augmentaven les veus de protesta i les mostres de suport a Bezerra des del món de la cultura. Sis mesos després, l’obra Muero porque no muero (La vida doble de Teresa), del dramaturg Paco Bezerra, ha pujat per primera vegada a escena en una lectura dramatitzada a la Sala Berlanga de Madrid, organitzada per la fundació SGAE, que va concedir a l’obra el XXX Premi Jardiel Poncela de teatre.

«Aquesta obra, que estava previst que s’estrenés el gener del 2023, hauria d’estar assajant-se en aquests moments». Amb aquestes línies en pantalla començava aquesta lectura protagonitzada per una Teresa de Jesús polifònica interpretada per cinc actrius de trajectòria i talent imponents –Julieta Serrano, Nathalie Poza, Aitana Sánchez-Gijón, Ana Belén i Gloria Muñoz–, vestides de negre i assegudes davant un faristol, en una posada en escena sòbria i minimalista, dirigida per Matías Umpierrez i amb música de Luis Miguel Cobo.

La cinc, donant veu a una santa, poeta i escriptora que, en la seva tornada al present, serà indigent, heroïnòmana, prostituta, monologuista, okupa i ‘DJ’ en una lectura que inaugurava Julieta Serrano relatant el moment en què Teresa perd la vida i el seu cos és desmembrat «en la nit més llarga de la història». Quaranta-dos monòlegs després i amb un pati de butaques travessat per l’emoció, les cinc actrius tancaven la lectura dretes, immòbils sobre l’escenari, mentre sonava música electrònica i observaven en pantalla la frase de Teresa: «El que ho vol aconseguir tot ha de renunciar a tot». I el públic, dret durant minuts.

Molt emocionat abans i després de la lectura, Paco Bezerra declarava a aquest diari que aquesta lectura de la seva obra tenia la vocació de ser «un tret a l’aire, una manera de dir que som aquí, com una espècie de bengala perquè ens vegin tots els que intenten fer caure el nostre treball, atropellar la llibertat d’expressió i promoure que vinguin aquells núvols foscos que ja estan sobre Madrid. Hi ha clarament una amenaça i això és un tret a l’aire per allunyar-la».

El dramaturg explicava que «també és una resposta a Marta Rivera de la Cruz, que va dir que no li havia trucat per telèfon cap professional de les arts escèniques per queixar-se, i no li han trucat ni li trucaran, perquè ella no és una senyora feudal. No se li ha de trucar, perquè, si la ciutat està cremant, és ella la que ha d’estar atenta i mirar per la finestra per saber què fer. Aquesta lectura d’avui de l’obra és aquesta trucada que demanava Marta Rivera de la Cruz al món del teatre».

Matías Umpierrez, director d’aquesta lectura i de la posada en escena original suprimida de la programació dels Teatros del Canal, admetia també l’enorme càrrega simbòlica d’aquest acte en «un context que ens va agafar per sorpresa, perquè parlar de censura a hores d’ara de la democràcia sembla anacrònic. Crec que aquest lamentable gest de silenciament institucional i polític ha despertat la comunitat teatral i el públic i s’ha creat un enorme corrent d’empatia, valentia i efervescència al nostre sistema cultural».

Una efervescència que també ha recorregut el pati de butaques de la Sala Berlanga, en un acte al qual han assistit personalitats del món de la cultura com Pedro Almodóvar, que declarava: «Soc aquí perquè estic en contra de qualsevol tipus de censura i això ens remunta als pitjors temps: no hauria imaginat mai que intervindria en un acte contra la censura avui, perquè fa 40 anys que ens manifestàvem per això i és molt trist i descoratjador aquest déjà-vu». O l’actriu Marisa Paredes, que assenyalava que «és fonamental que l’obra es vegi i cal dir que la Comunitat [de Madrid] s’equivoca tot el temps i massa; això és un assalt a la cultura al qual cal contestar».

A més, entre els convidats hi havia el director de l’Institut Cervantes, Luis García Montero, que apuntava que Muero porque no muero «és una obra excel·lent, d’un autor de molt interès i no comprenc mai la censura, però encara menys en una obra que no ofèn res i crea molt». A més, Javier de Dios, en representació de l’INAEM; el president dels empresaris teatrals, Jesús Cimarro; el president de les Associació d’Autors i Autores d’Espanya, Ignacio del Moral; el comissari d’art Rafael Doctor; artistes com Elena Anaya, Macarena García, Asier Etxeandía, Goya Toledo i Félix Sabroso; la portaveu de Cultura de Més Madrid, Jazmín Beirak, i la del PSOE, Manuela Villa, i les candidates de Més Madrid a l’alcaldia, Rita Maestre, i a la Comunitat, Mónica García.

I, entre totes les declaracions, dos amb molta rellevància, perquè provenen de dos directors de teatres públics a Madrid. Alfredo Sanzol, director del Centre Dramàtic Nacional, explicava a aquest diari que la seva assistència era «un gest de suport a Paco Bezerra, a qui m’uneix una relació professional i d’amistat, i de suport a la llibertat en la gestió dins de la cultura».

Per al director del principal teatre públic del país, «el cas de Paco Bezerra ha posat sobre la taula el problema de la ingerència política en la programació d’un teatre i tots estem d’acord que això no pot ser. El que haurien de fer els representants polítics és prendre nota del problema i pensar en les normes legals que s’haurien de dissenyar perquè això no tornés a passar. Jo sempre reivindico l’esforç democràtic per a la creació de lleis que protegeixin els valors essencials de la Constitució i un és la llibertat d’expressió».

També Luis Luque, director adjunt del Teatro Español, mostrava el seu «total suport al dramaturg Paco Bezerra i el meu màxim respecte a un text amb un immens capital de reflexió i transcendència poètica». Luque, que ha treballat diverses vegades amb Bezerra, afegia que «no podem tolerar els insults de les ments reaccionàries a un talent espanyol reconegut per la seva trajectòria i dedicació a les arts escèniques d’aquest país i el meu desig, des de la meva experiència de treball i creació en llibertat, és que es donin les explicacions necessàries i que les parts implicades s’asseguin a parlar i a solucionar una cosa que mai hauria hagut de succeeir».

Quatre mesos de silenci, arguments falsos... i unes eleccions

La lectura dramatitzada de Muero porque no muero (La vida doble de Teresa) s’ha estrenat just una setmana després que el seu autor comparegués en la Comissió de Cultura de l’Assemblea de Madrid, a petició del grup parlamentari de Més Madrid, per explicar al detall el que havia passat des que, a finals de maig, Blanca Li li va comunicar que l’obra, que s’havia d’estrenar el gener del 2023, se suprimia de la programació.

Bezerra, Premio Nacional de Literatura Dramática, va denunciar al parlament regional el que ha estat denunciant des del mes de juliol, quan va començar a relatar el que estava passant als mitjans i a les xarxes socials: la censura soferta per part de la Conselleria de Cultura de Marta Rivera de la Cruz i la falta d’explicacions de Blanca Li, directora artística dels Teatros del Canal.

Al setembre, totes dues van ser citades també per la Comissió de Cultura de l’Assemblea i totes dues van al·legar diferents raons per no comparèixer. A més, des del juliol, Blanca Li es nega a concedir entrevistes sobre aquest assumpte a cap mitjà, sol·licituds que s’han de fer a través de l’equip de premsa de Rivera de la Cruz, no de l’agència de comunicació que treballa per al teatre. Aquesta periodista va fer l’última sol·licitud d’entrevista el 21 de novembre i encara està esperant resposta de la conselleria.

En la seva intervenció del 22 de novembre, el dramaturg va recordar com Blanca Li li va anunciar a finals de maig, tres dies abans que es presentés oficialment la programació 2022-2023 dels Teatros del Canal, que la seva obra havia sigut suprimida i que «la decisió l’havien pres els seus caps». En aquesta primera conversa, Li li va assegurar que Muero porque no muero s’estrenaria la temporada següent, però, al cap de diverses setmanes, quan Bezerra es va posar en contacte amb ella per preguntar per les noves dates, Li li va anunciar que el muntatge tampoc estaria a la temporada 2022-2024, «ni a la següent, ni mai», i que la decisió continuava sent «dels de dalt», és a dir, dels membres del Consell d’Administració de Madrid, Cultura i Turisme: la consellera de Cultura, Marta Rivera de la Cruz; el seu viceconseller, Daniel Martínez; el director general de Promoció Cultural, Gonzalo Cabrera, i el director general de Turisme, Luis Martín Izquierdo.

Tot quatre van examinar la programació presentada per Blanca Li, que no va ser present en aquesta reunió, i van adoptar la decisió d’eliminar l’obra de Bezerra, i van esgrimir raons «d’oportunitat artística» i de «desequilibri pressupostari». No van tornar la programació a la directora del teatre perquè fes els ajustos necessaris o adoptés les decisions oportunes perquè sortissin els números.

En un clar exercici d’ingerència, van ser quatre càrrecs polítics els que van assumir una decisió artística i van al·legar que Li només «proposava» la programació i unes raons econòmiques que després es va comprovar que no eren certes. Cap altre director artístic d’un teatre públic, almenys a Madrid, és considerat un «proposador» per l’Administració pública que l’ha nomenat, ni tan sols Natalia Menéndez i Luis Luque, al capdavant del Teatro Español, que depèn de l’Ajuntament de Madrid, una administració del mateix signe polític que el govern de la Comunitat.

Els arguments econòmics esgrimits per la Comunitat mai han sigut certs, perquè l’obra, amb un pressupost que ascendia a 90.000 euros, estava produïda pels catalans Bitó Producciones, que assumien 40.000 euros, i per Prospero Extended Theatre, una xarxa formada per nou dels teatres més importants d’Europa, que aportava 45.000 euros a la producció. Prospero havia seleccionat el monòleg de Bezerra, dirigit per Matías Umpiérrez i interpretat per Belén Cuesta, en una reunió a Madrid celebrada a instàncies de la directora de Canal, membre també de la xarxa, en la qual Li va proposar quatre muntatges, entre aquests, Muero porque no muero, que va resultar finalment elegit.

La seva elecció es traduïa en el cofinançament de l’obra, una gira europea i la seva gravació per al canal Arte. Després de conèixer la cancel·lació de l’espectacle i les raons de la Conselleria de Cultura, el director de Prospero, Serge Rangoni, va manifestar el seu desconcert en diversos correus electrònics i va oferir ajuda a la Comunitat de Madrid per fer front a la seva part del finançament del muntatge –uns irrisoris 5.000 euros–, i la resposta de la conselleria, via correu electrònic, va ser «negativa».

«M’han deixat sense feina i sense una mísera disculpa», va dir Paco Bezerra fa una setmana a l’Assemblea de Madrid després de preguntar-se «¿qui dirigeix els Teatros del Canal? Si els que tenen l’última paraula són els polítics, ¿això és censura o no? Som davant un gravíssim atemptat contra els pilars de la democràcia. ¿On són les institucions per defensar la llibertat de creació?». El dramaturg va tornar a demanar la dimissió de Blanca Li –«ha de posar el seu càrrec a sobre de la taula i defensar els artistes per sobre dels polítics»– i va protagonitzar una aspra picabaralla amb el diputat de Vox, Gonzalo Babé, que havia manifestat la seva «alegria per la no programació d’una obra tan nociva i esperpèntica».

El dramaturg li va replicar, en una intervenció que es va fer viral a les xarxes, que «a Santa Teresa no se la denigra a l’obra, que vostè no s’ha llegit [...] Vostè està jutjant amb la seva moral, i la seva moral és la seva i no la de tots els madrilenys. Així que tregui’s de la boca els madrilenys, perquè els madrilenys no volen ser a la seva boca. Diu que ser jonqui i prostituta és denigrant i la meitat dels meus amics han sigut jonquis i són boníssimes persones o millors persones que vostè».

A la supressió de l’obra per part de la Comunitat de Madrid s’hi va sumar, a més, la decisió del Festival Eñe de treure Bezerra i Carlos Rod, el seu editor de La Uña Rota (l’editorial ha publicat tota la seva obra al volum Velocidad mínima) de l’Escenario Sinóptico, un acte que reunia autors i editorials independents a la Biblioteca Regional de la Comunitat de Madrid Joaquín Leguina.

Notícies relacionades

Els vols de la mort

BCN exhibirà múscul literari i cultural a Guadalajara

El festival va proposar a Bezerra i Rod que intervinguessin en solitari a la llibreria Alberti i tots dos s’hi van negar i van reclamar al festival que els mantingués al mateix escenari que els altres. Davant les sospites d’un nou cas de censura, quatre de les editorials convocades a aquest mateix esdeveniment –Capitán Swing, Sexto Piso, Nórdica i Impedimenta– van declinar assistir a la trobada.

A hores d’ara (i a curt termini), cal veure si Blanca Li podrà continuar mantenint la seva política de silenci o si per fi compareixerà en roda de premsa i atendrà les preguntes dels periodistes en la presentació de la seva versió hip-hop del ballet El trencanous de Tchaïkovski, l’estrena del qual està prevista als Teatros del Canal el 21 de desembre. I, a mitjà termini, cal veure si la consellera de Cultura Marta Rivera de la Cruz podrà continuar fent com si no passés res fins a les eleccions municipals i autonòmiques del mes de maig vinent.