Els vols de la mort

Els sospitosos –gairebé sempre, persones a qui s’atribuïa una connexió amb moviments d’esquerres– eren segrestats i transportats a centres de detenció repartits per tot el país, on eren reclosos i, en la majoria dels casos, sotmesos a tortures sistemàtiques. Periòdicament, en general dues vegades per setmana, alguns dels reclusos eren seleccionats pels seus capturadors, i informats que serien "traslladats" a algun altre centre en el qual el tracte era millor, potser una presó a la Patagònia. En comptes d’això, eren sedats amb dues dosis de pentotal sòdic, carregats com a mercaderia en un avió i llançats en ple vol a les aigües del Río de la Plata, on morien ofegats; els cossos sense vida d’alguns d’ells, i d’alguns que eren executats abans de pujar a l’avió, acabaven apareixent poc després a la costa uruguaiana o a la de Santa Teresita (Buenos Aires), presentant cops i símptomes evidents d’haver caigut des d’una gran altura.

Aquestes operacions integraven el pla d’extermini de la dissidència que la Junta Militar argentina va orquestrar entre el 1976 i el 1983, i que va resultar en la xifra estimada de 30.000 desapareguts; formava part de l’anomenat Pla Còndor, la campanya de repressió política i terrorisme d’Estat organitzada en l’època per diverses dictadures llatinoamericanes recolzades pels Estats Units a fi d’erradicar de la regió tota activitat socialista o comunista. Els anomenats vols de la mort són l’assumpte central de Traslados, el documental de Nicolás Gil Lavedra que aquesta setmana s’estrena a Espanya.

"Els cadàvers van començar a aparèixer a les platges el maig del 76, tot just cinc setmanes després del cop d’Estat que va acabar amb el Govern peronista, i això demostra la rapidesa amb què el sistema va començar a implementar-se i, per tant, fins a quin punt estava dissenyat per endavant", explica el director. El seu pare, Ricardo Gil Lavedra, és un dels jutges membres del tribunal que el 1985 va jutjar les Juntes. "Gran part dels argentins que van néixer després del 1983 no coneixen aquests fets, i per això és important que en continuem parlant. Per poder transitar el present i pensar en un futur millor, necessiten saber què ens va passar en el passat".

Una intriga criminal

Amb aquesta finalitat Traslados encadena entrevistes detallades amb investigadors, antics reclusos, militars de l’època i altres experts, que combina amb recreacions, material audiovisual d’arxiu i captures de retalls de diaris. Mentre maneja tots aquests elements com peces d’un trencaclosques, el documental va adoptant contorns propis d’una intriga criminal. "Només parlem de fets comprovats i irrefutables, contra els quals no hi ha opinions ni propaganda que valguin", assegura Gil Lavedra. "No vaig voler que fos una pel·lícula ideològica, que dividís els espectadors per bàndols; vaig voler que els unís". La immensa majoria dels crims d’aquesta dictadura continuen sent un misteri: no se sap qui els va cometre ni com. "El cert és que va ser un mètode genocida molt efectiu", afegeix el director. "Els militars van involucrar tanta gent en els trasllats que es va establir un pacte de silenci, perquè si parlava un queien tots. Per això, no sé si alguna vegada arribarem a saber tot l’ocorregut".

Després de l’històric procés judicial contra les Juntes impulsat el 1985 pel primer Govern democràtic argentí després de la dictadura, presidit per Raúl Alfonsín, la recerca de justícia per a les víctimes va quedar interrompuda. El president Carlos Menem va decretar entre el 1989 i el 1990 una desena d’indults que van alliberar centenars de militars –entre ells màxims responsables del cop com Jorge Rafael Videla i Emilia Eduardo Massera–. Des del 2006, amb Néstor Kirschner president, i fins al 2017, els judicis per crims de lesa humanitat es van succeir, i el 2024 es van dictar les últimes sentències fins ara.

Notícies relacionades

BCN exhibirà múscul literari i cultural a Guadalajara

Una mirada poètica al cicle de la vida inaugura el Grec

"A diferència del que va passar a Espanya, al meu país finalment podem dir que es va fer justícia: hi ha més de 700 militars presos pel que va passar, i moltes famílies van poder enterrar el seu ésser estimat i tenen un lloc on anar a plorar-lo, i això parla bé de la nostra societat", opina.

La pel·lícula "també pretén advertir sobre els perills que encarna l’oblit, i això em sembla imprescindible especialment després de les últimes eleccions generals". El president actual, Javier Milei, ha qüestionat el nombre de desapareguts en la dictadura. "No obstant, el poble argentí ha madurat i no es deixarà convèncer per discursos negacionistes".