Clímax a Montjuïc

Rigoberta Bandini balla i triomfa «‘así, así’» al Palau Sant Jordi

La cantant i actriu barcelonina va culminar el seu any de deliri propulsada com a fenomen popular davant més de 15.000 persones que van cantar èxits com ‘Ay mama’, ‘Perra’ i la recreació feminista ‘Así bailava’, compartida amb la convidada sorpresa Amaia Romero

3
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

La col·legiala de faldilla de plecs que exorcitza les seves memòries a l’escola de monges ha agafat embranzida i, perdut el rubor adolescent, canta i balla «‘así, así’», desafiant al patriarcat i fent enrenou en recintes tan grossos com el Palau Sant Jordi. Qui li hauria dit fa només un any, quan Rigoberta Bandini era tot just una divertida presència en el circuit, abans que el Benidorm Fest i ‘Ay mama’ fessin rodar la bola de neu.

Rigoberta és un personatge fet gran en públic i no tem les multituds, enlluernades davant el seu enginy i el seu atreviment. S’ha inventat un estil, un vocabulari i una actitud en estat de gràcia, propulsant la identificació instantània amb les 15.000 persones que aquest dijous van anar al Sant Jordi. «No puc parlar molt encara, perquè ploraria massa», va confessar tot just acabar el primer tema, ‘In Spain we call it soledad’, amb les seves canonades ‘mal rotllistes’ acompanyades d’una base de bombo a discreció.

 La carta del tarot

El seu cançoner ha crescut una mica des que va començar l’any, tot i que és el que és: els quatre o cinc ‘hits’ (que no són poca cosa), algunes versions i peces afegides en aquest primer àlbum acabat de llançar que s’anomena ‘La emperatriz’. Aquesta carta del tarot li va donar fortuna en un xou que va conservar el candor naïf de tot aquest temps i que no va quedar desfasat en les àmplies dimensions del Sant Jordi.

Aquí hi havia el seu cercle de confiança: la parella (Esteban Navarro), els cosins (Belén i Juan Barenys) i el cos de ball domèstic, celebrant l’escalfor de ‘Fiesta’ i l’homenatge a Sisa en un ‘Qualsevol nit pot sortir el sol’ amb perversions electròniques. I la coreografia de parenostres, molt ‘Like a prayer’, de ‘Cuando tu nazcas’, assalt a Mocedades.

Col·legiala i mare

Rigoberta, o potser aquí va ser Paula Ribó, no va dissimular la vaga sensació que allò era la repera: «Estic vivint aquest moment i alhora estic plorant». Estrella sobrevinguda, potser de joguina o d’hora de l’esbarjo, però amb intuïció per trobar la tecla oportuna i estirar l’encanteri sent ella mateixa. L’escolar ja és mare, i al seu fill va dedicar ‘Canciones de amor a ti’, no sense abans compartir la seva perplexitat. «Jo pensava ‘què exagerats els pares i les mares amb l’amor maternal’, ¡fins que em va explotar a la cara!».

L’electrònica de traç gruixut va dominar amb ‘Aviam què passa’, si bé sabem que al cor de Rigoberta nia una cantautora, potser més pròxima a Joan Báez que a María Ostiz, i aquí va tenir lloc l’escena (breu) a veu i guitarra d’‘A todos mis amantes’. Versos més llenguallargs van aflorar a ‘Perra’: ‘twerking’ d’estil lliure i sospirs, més ben dit, lladrucs a tot pulmó. «‘Si yo fuera una perra / también compondría mis temas / porque nadie me puede prohibir ladrar’».

Delacroix per duplicat

Notícies relacionades

Poc més de 50 minuts de ‘set’, i els bisos els obria ‘Ay mamá’, l’himne eurovisiu que no va ser (ni falta que va fer), amb reforç coral i fent honors a l’art de Delacroix per duplicat: pits fora, els de Rigoberta, en un ‘crescendo’ final amb festa grossa. Estirant l’estat de felicitat universal, un popurií de «cançons d’amor dels 90» amb cites a Sergio Dalma i Mocedades, i en què es va colar la libidinosa ‘Hentai’ de Rosalía, i el ‘La, la, la’ de Massiel.

Rigoberta en mode karaoke, encara amb algunes cartes a la màniga. La més rutilant, la feliç extorsió de Los Payasos de la Tele, ‘Así bailava’, en què l’esmentada nena es deslliura de les tasques domèstiques «perquè havia de ballar». Dedicatòria a «la Barcelona que no vol rentar, ni fregar, ni...». I Amaia Romero com a còmplice, preparada per saltar a la corda i el que calgués. Escena esbojarrada que Rigoberta Bandini bé podrà refrescar en el temps que ha de venir, en la seva anunciat retirada temporal, quan algú li pregunti on era el 2022.