60.000 catalans treballen sense mesures per a les onades de calor

Després d’anys sense cap mort oficial en el lloc de treball malgrat les altes temperatures, Catalunya ja lamenta dues morts per cops de calor en aquest estiu que acaba de començar. Una treballadora del servei de neteja de l’Ajuntament de Barcelona va caure fulminada aquest dissabte al tornar a casa després d’acabar la jornada laboral. El seu cas, encara pendent de confirmar per l’autòpsia, se suma al d’un obrer que va caure d’una bastida a Tarragona, una caiguda que podria estar induïda per les altes temperatures. L’últim treballador mort per cop de calor notificat davant el Departament de Treball va ser el 2020.

Els riscos que estan vinculats a les temperatures extremes afecten cada vegada més població i fan necessari disposar d’un sistema de prevenció de riscos laborals que estigui actualitzat. FCC, l’empresa per a la qual treballava la netejadora que va morir, disposa d’un sistema, però hi ha 60.000 catalans que treballen en companyies a les quals els falten completament protocols homologats, segons l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral.

Segons la plataforma Meteosalud –una iniciativa llançada per l’Agència Estatal de Meteorologia i el Ministeri de Sanitat per mesurar el risc que suposen les altes temperatures–, a Barcelona la calor comença a ser perillosa a partir dels 30,4 graus, especialment en col·lectius que treballen a la intempèrie o en grups de risc com nens, ancians i pacients amb malalties cròniques. Fa diversos dies que aquesta plataforma té, inclòs diumenge, el nivell groc activat a Barcelona.

Des de les centrals sindicals lamenten que les empreses externalitzen la inversió dedicada a prevenció i els serveis estan poc adaptats a la realitat concreta de les companyies, especialment les més petites. "Es miren més les temperatures externes, però poc les circumstàncies específiques de cada treballador, si té patologies prèvies, o si forma part d’un col·lectiu vulnerable", afirma la responsable de salut laboral de la federació d’Hàbitat de CCOO, Mònica Penas.

Notícies relacionades

Joves extutelats imploren a Drets Socials que no els faci tornar ajudes

Posada en marxa dels tribunals d’instància i les oficines de justícia

Cada tres mesos, a cada centre de treball s’hauria de reunir el comitè de salut, un organisme paritari format per treballadors i direcció que analitza, planifica i fiscalitza la prevenció de riscos laborals. El problema és que no totes les companyies el tenen, ja que només és obligatori a partir de plantilles de 50 o més treballadors i a Espanya les empreses petites són majoria. De fet, només el 3% del total de les societats té més de 50 empleats. Malgrat que és obligatori per llei, moltes no en tenen i no hi ha representació dels treballadors que els ho reclami en el 13,2% de les companyies catalanes.

El cas de la netejadora municipal barcelonina ha evocat la defunció d’un altre netejador municipal de Madrid que va morir fa tres estius i va commocionar l’opinió pública perquè als 60 anys tenia un contracte d’un mes i li havia canviat el torn a un company, angoixat per la necessitat de mantenir la feina després d’estar aturat. La treballadora barcelonina, ocupada per FCC, era més jove i coneixia més l’ofici, ja que, segons fonts de la UGT, ja abans havia fet altres substitucions.