Exposició

CaixaForum descobreix la veta col·leccionista de Miró, Barceló i Tàpies

La mostra inclou també adquisicions realitzades per Rosa Amorós, Susana Solano i Hiroshi Sugimoto que dialoguen amb les seves pròpies peces

3
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

CaixaForum descobreix la faceta col·leccionista d’artistes destacats com Rosa Amorós, Miquel Barceló, Georg Baselitz, Luis Feito, Joan Hernández Pijuan, Manolo Millares, Joan Miró, Susana Solano, Hiroshi Sugimoto i Antoni Tàpies i estableix un diàleg entre aquestes peces que tant estimaven i altres de creades per ells pertanyents a la Col·lecció d’Art Contemporani de la Fundació «la Caixa».

‘Déus, mags i savis. Les col·leccions privades dels artistes’, a Barcelona fins al 2 d’abril, permet penetrar en l’espai més privat de diversos artistes. Algunes de les obres exposades decoraven els seus salons, la seva habitació o del seu estudi. «Hem evitat les peces que han col·leccionat a través de l’intercanvi amb altres artistes. Són obres que revelen aspectes relacionats amb l’imaginari de l’artista, les seves obsessions i interessos», han destacat Àngels de la Mota i Maite Borràs Pàmies, comissàries de la mostra.

Just a l’entrar el visitant és rebut per ‘Pathosformeln’ (2020-2022), una instal·lació de la ceramista i escultora Rosa Amorós plena d’obres relacionades amb l’aigua, la natura, la mort i la maternitat. Dues obres pròpies es barregen amb figures antropomòrfiques de l’Àfrica, l’Àsia i d’Amèrica que va col·leccionar amb el seu marit Gustavo Gili. «Tot va començar el 1994 quan vam adquirir una petita màscara», explica amb referència a una creació d’Hemba Soko Mutu del Congo. «No teníem intenció de crear una col·lecció. Vam anar adquirint peces que ens agradaven», ha recordat Amorós.

Les comissàries s’han centrat especialment en obres de cultures no occidentals. Entre les poques excepcions figuren tres obres pertanyents a Miquel Barceló, exposades entre els seus quadros ‘Taula dibuixada’ (1991) i ‘Taller amb llibre vermell’ (1993). Es tracta d’una còpia de ‘Sant Pau ermità’, de José de Ribera d’autor desconegut, una oli sobre tela de Basquiat i ‘Una sola cosa a la ment’, inquietant bust de Jean Benoît realitzat amb ossos de pollastre i pasta de fusta. De l’artista mallorquí també s’exposen altres curioses peces de la seva col·lecció com un ullal de narval, cranis d’animals i un d’humà d’origen maia.

Màscares i kachines

Màscares africanes de Costa d’Ivori, nombroses kachines –escultures tallades en fusta i pintades adquirides als EUA– una col·lecció de pinzells orientals i un buda sedent amb impressionants collars, tots adquirits per Luis Feito, acompanyen un pintura de l’artista plena de contrast creada per l’artista el 1962, ‘Pintura núm. 367’. «No soc un col·leccionista soc un acaparador», solia dir Feito, mort l’any passat.

També Joan Miró col·leccionava kachines dels EUA on es reconeixen alguns personatges de les seves litografies com el que exposa CaixaForum, ‘Polígrafa XV anys’ (1979), i art japonès la cal·ligrafia del qual va influir la seva sèrie ‘Homenatge a Joan Prats’ (1971) exposada al CaixaForum. De la col·lecció de Miró destaca el personatge de ‘Cebolleta’ que va crear per a l’espectacle ‘Mori el Merma’ (1978) de la companyia La Claca, que es va estrenar al Liceu.

Notícies relacionades

Com Miró, Antoni Tàpies apreciava l’art japonès en què la cal·ligrafia i el dibuix es barregen subtilment. No és estrany que els seus espais en l’exposició siguin pròxims al del mestre zen de la fotografia Hiroshi Sugimoto. Durant 20 anys es va centrar a fotografiar el mar, que apareix en quatre meravelloses imatges en blanc i negre exposades davant dos objectes de la seva col·lecció que estan íntimament relacionats amb la seva obra. D’una banda està ‘Gorinto’, un delicat reliquiari amb forma de pagoda de cinc anells. Una petita escultura del segle XIII realitzada en bronze daurat. D’altra banda, una escultura de la seva sèrie ‘Cinc elements’ inspirada en aquesta figura. Està realitzada amb una esfera de vidre òptic on enclou un dels seus ‘Paisatges marins’.

L’interès per l’arqueologia i la natura va portar Joan Hernández Pijoan a envoltar-se d’obres de cultures antigues i llunyanes. Destaquen a l’exposició, un vas neolític xinès del segle V aC i objectes cerimonials d’Austràlia i l’Àfrica exposats al costat del seu oli sobre tela ‘Memòria del sud 5’ amb els seus colors preferits, el blanc i el negre. Val la pena acostar-se i descobrir les afinitats d’aquests i altres artistes amb peces de les seves respectives col·leccions.