Un manifest amb dubtes, creences i desitjos acomiada el Congrés d’Espectadors

Un manifest amb més dubtes i desitjos que creences elaborat i llegit per alguns dels participants del Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre ha acomiadat la històrica cita al Teatre Romea. La versió 1.0, encara sense refinar i que acabaran de polir en els pròxims dies. Els protagonistes d’aquests tres dies de congrés van prendre la paraula per llegir-ho. Entre les seves preguntes, van llançar: ¿el teatre és realment accesible?, ¿què uneix els espectadors?. Entre les certeses van assenyalar: ser públic és ser part d’una comunitat, no només és pagar per veure una cosa. Els espectadors no hem de ser educats, ens fan falta espais on sociabilitzar, trobar-nos amb altres i amb nosaltres mateixos per compartir preocupacions personals i socials. El teatre no està en perill, encara existeix i continuarà existint. I entre els desitjos: el teatre comercial hauria de ser tan accessible com el subvencionat. El teatre hauria d’incloure minories perifèriques i tenir entrades amb preus accessibles. Fa falta invertir més en produccions, experiències i serveis i menys en edificis.

Daniel Martínez de Obregón, president del Grup Focus, va anunciar ahir que el congrés tindrà una segona edició, també a Barcelona, la tardor del 2024. La cita, amb 625 inscrits, tant presencialment al Teatre Romea com a través del metavers, ha sigut un èxit. Així ho han reconegut els representants de les principals administracions com l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i el Ministeri de Cultura, que van felicitar els organitzadors. «El congrés ha superat totes les expectatives. Hem tingut un congrés excel·lent. Ens heu fet partícips de pensaments, desitjos, pautes i praxis que, compilats en aquest manifest, marquen una fita històrica en la recerca permanent de l’òptima relació entre l’escena i el públic», va destacar Martínez el discurs final.

Una altra perspectiva

Més d’un tenia els seus dubtes sobre l’esdeveniment perquè mai s’havia fet res igual. Fins i tot Jordi Martí, responsable de Cultura de l’ajuntament, va reconèixer el seu escepticisme inicial. «Quan reps una invitació per acudir a un Congrés d’Espectadors organitzada per la principal empresa privada del país, el primer que penses és que serà un tema de màrqueting o una manera de veure com vendre més entrades», va confessar, provocant el riure de molta gent a la platea. Però no, el congrés impulsat pel ‘hub’ de pensament i creativitat Àfora-Focus ha servit per «trencar esquemes», va admetre. També per analitzar el teatre des d’un altre angle i amb una altra perspectiva per repensar-lo en tota la seva dimensió.

«Focus té un projecte cultural que produeix espectacles però, sobretot, l’obliga a reflexionar sobre el present i el futur de les arts escèniques». I va recordar que tots som actors i espectadors, com va explicar molt bé l’australiana Katya Johanson en la conferència inaugural, cosa que va quedar palesa fa poc al Liceu, no gaire lluny del Romea, amb l’òpera comunitària ‘La gata perduda’, cocreada amb els veïns del Raval.

A Pepe Zapata, comissari del congrés, li han quedat clares tres coses. La primera: «No tenim públic, sinó públics, pluralitats, formes diferents de prendre posició com espectador». La segona: «La cultura ens ajuda a formar part de la comunitat». I la tercera: «S’ha de fer un esforç addicional per oferir experiències pensant en els destinataris del procés cultural».

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

Al seu costat, Miquel Valls, coordinador del precongrés que va posar en sintonia 50 amants del teatre de 28 països i 5 continents, ha considerat que les xerrades, taules de debat i tallers d’aquests tres dies han servit per mostrar que tan vàlid és «l’espectador que vol dialogar amb artistes de manera creativa com el que només va al teatre un cop l’any, veu l’espectacle, no diu res i torna a casa».