El públic pren la paraula al Romea en el primer Congrés d’Espectadors

Espectadors i espectadores de 28 països dels cinc continents protagonitzen des d’aquest dilluns el Primer Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre, una iniciativa del ‘hub’ de pensament i creativitat Afora-Focus que se celebra fins dimecres al Teatre Romea. Debats, propostes i experiències amb persones que disfruten de les arts escèniques serviran per «estrènyer encara més la inseparable relació entre l’escena i el públic», ha assenyalat Daniel Martínez de Obregón, president del Grup Focus en la inauguració.

«Trenta-sis anys d’experiència, la producció de 346 espectacles, la gestió de cinc teatres i gairebé 22 milions d’espectadors avalen el nostre interès en aquest congrés», ha afegit. Aquesta trobada pionera compta amb 50 congressistes molt diversos que connecten a través de la seva passió pel teatre i les arts escèniques. N’hi ha 600 d’inscrits en el Congrés. Alguns el segueixen de manera presencial, altres des del metavers, com va recordar Pepe Zapata, actor i director de la comunitat cultural TRESC, comissari de l’esdeveniment.

Tant Natàlia Garriga, consellera de Cultura de la Generalitat, com Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, han ressaltat la importància d’aquesta cita i han estat presents en la inauguració. «És un pas valent escoltar la platea. Res té sentit si no ho fem per la gent. Tinc ganes d’escoltar les vostres conclusions», ha destacat Garriga conscient. En el seu discurs de benvinguda, Colau ha ressaltat la rellevància que «el teatre es revisi amb tots els seus protagonistes, un dels quals, imprescindible, és el públic» perquè «en un món de pors, incerteses, amenaces i esperances ens hem de repensar i el teatre és una eina poderosa per fer-ho».

A repensar el públic ha ajudat precisament la primera conferència a càrrec de l’australiana Katya Johanson, especialista en investigació d’audiències i una de les quatre editores de ‘Routege companion to audiences and the performing arts’, una espècie de Bíblia sobre públics i arts escèniques. Segons la seva opinió, el públic és un subjecte per investigar. «S’ha d’entendre qui són i què els motiva ser allà. El públic és molt divers i no sé si les companyies teatrals entenen que gran part no ve de la seva mateixa tradició o cultura». I una altra cosa que ha pogut comprovar: «Els artistes amb més contacte amb la comunitat són aquells que tenen més èxit».

Les paradoxes del públic

En el seu parlament va deixar clar que parlar de públic és parlar de paradoxes. «Parlar del públic és complex perquè hi coexisteixen diferents creences», ha explicat abans d’enumerar-ne cinc. ‘La paradoxa ordinària extraordinària’ demostra com tots som públic, fins i tot sense anar al teatre. Des que naixem estem acostumats a tenir una audiència, els nostres pares, germans, família... La vida en el fons és pur teatre. És tan normal observar els altres que no ens n’adonem. Sí que ho percebem en ocasions extraordinàries com un casament o un enterrament, que, com el teatre, no són el mateix sense públic. «La soledat és no tenir públic ni formar-ne part. Ser públic i observar és un fet ordinari, igual que menjar. Instintivament tots som espectadors des que naixem».

‘La paradoxa de la passivitat’ contraresta la idea de veure el teatre com un lloc on el públic només escolta i mira en silenci. «En realitat el públic d’una obra és molt més que un consumidor passiu». I va recordar una cita de l’enyorat director Peter Brook (1925-2022) on explicava que durant una funció «podia captar la qualitat del silenci i notar com es transformava com més gran era la connexió amb l’espectador». I a ‘La paradoxa del col·lectiu’ contraposa la idea de formar part d’alguna cosa com a públic quan, alhora, som tots éssers individuals i únics. «L’audiència no és un monòlit. És un col·lectiu que es reuneix i sent que forma part d’alguna cosa. Però cadascú té una experiència diferent», segons la seva situació, la seva història, el seu estatus o com li hagi anat el dia abans d’entrar al teatre.

Notícies relacionades

El públic pren la paraula al Romea

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

També va posar en dubte la manera en què s’experimenten les arts escèniques amb ‘La paradoxa de l’atenció’. «Més enllà d’allò visual i oral, hem de donar importància al tacte, l’olor i el gust que influeix, més enllà del visual i l’oral», ha destacat abans de completar la seva explicació amb un vídeo breu d’‘Imagined touch’, singular espectacle ideat i realitzat amb persones cegues i sordes.

Johanson va acabar la seva exposició parlant de ‘La paradoxa del coneixement teatral’. «Els productors diuen que coneixen l’audiència però no és així», va indicar. Si la coneguessin, totes les seves produccions triomfarien, una cosa que no ocorre. I sobre els artistes, va indicar: «N’hi ha que prefereixen no pensar en el públic perquè no els influeixi en el seu treball. És a dir, volen públic però no pensar en ell». Una altra paradoxa.