Videocrítica d’‘Unicorn wars’: una fita de l’animació adulta a Espanya

Ja sigui en el camp de la il·lustració, del còmic o de l’animació, Alberto Vázquez s’ha encarregat de perfilar un segell intransferible que defineix la seva personalitat creativa a través d’uns traços que s’identifiquen en una sola ullada. Els seus personatges antromorfs al marge del sistema es converteixen en els protagonistes de faules que subverteixen els codis dels contes tradicionals per parlar del nostre present a través dels mals que fustiguen la nostra societat. En aquestes faules hi barreja la crueltat amb la poesia, la violència amb la melancolia, i es converteixen en implacables metàfores entorn de la capacitat destructiva de l’ésser humà. 

Si a ‘Psiconautas’ va optar per pràcticament l’absència de color, a ‘Unicorn wars’ desplega una colorimetria devastadora, però el seu fons no pot ser més pertorbador i macabre, com si aquests elements naïf fossin una excusa visual per endinsar-nos a les entranyes de l’horror, de la violència, dels estralls del fanatisme religiós i dels perills del totalitarisme. 

Notícies relacionades

Les joies d’alta costura de Sabadell

Mahmud Hams, Visa d’Or News de fotoperiodisme

El director ens endinsa en un univers mitològic en el qual uns ossets es preparen per lluitar contra els unicorns, responsables de mantenir l’equilibri del bosc màgic i els seus eterns enemics. Des dels primers compassos ens introduïm en els codis del cine bèl·lic, però també en la relació entre dos germans, Gordi i Azulín, que simbolitzen el bé i el mal, el ying i el yang, allò bufó i allò sinistre.

A ‘Unicorn wars’ hi batega la iconoclàstia, el risc, la inventiva i es converteix en un festival de troballes en què la capacitat evocadora es dona la mà amb la incomoditat expressiva.