‘Cerdita’: terror ibèric de culte instantani

En el seminal curtmetratge ‘Cerdita’, Carlota Pereda ja proposava una combinació d’allò més suggerent i insospitada: costumisme rural, grassofòbia, ‘bullying’ i un ‘psychokiller’. I una protagonista totèmica: Laura Galán. Els 14 minuts d’humiliació i crueltat sota el sol i la suor inclement d’un estiu extrem que patia una noia, Sara, per part d’unes companyes maltractadores, s’amplien ara en una pel·lícula que ens submergeix en les entranyes de l’angoixa adolescent ferida per l’abús, situant el cos de la dona i la violència estètica al mig del discurs. 

Notícies relacionades

Eurovisió: ¿I si arriba a guanyar Israel?

Melody: «Em quedo amb l’amor de tots els països, tot i que de vegades prevalguin altres coses»

Per això resulta tan estimulant que aquesta reflexió social es converteixi en el germen d’un dispositiu de terror pur en què la carn s’empastifa i es fereix de diferents maneres. Com si ‘Fat Girl’, de Catherine Breillat es creués amb ‘La matança de Texas’ de Tobe Hopper a través de la grotesca crònica negra ibèrica en clau pop.

Pot ser que la narració tingui alguns desequilibris, que alguns elements no acabin d’encaixar, però no es pot negar la capacitat de Carlota Pereda per configurar un univers propi, per crear atmosferes d’una incomoditat truculenta a la llum del dia i per construir imatges d’una força expressiva portentosa que, de forma instantània, passen a ocupar un lloc de culte dins la iconografia del terror contemporani perquè estan carregades d’un significat icònic. I és que el sang i fetge adquireix una raó de ser a ‘Cerdita’ amb aquest joc irònic que la cineasta estableix per parlar de la seva protagonista a través de l’esclavitud de la mirada dels altres. Per això no eludeix el ‘gore’, la sang i les vísceres, la violència en totes les seves formes. Per això es converteix en un festival catàrtic d’alliberament, de la carn, en efecte, i dels prejudicis.