Netflix: el gegant de l’‘streaming’ fa 25 anys

Los Gatos, un petit poble del comtat californià de Santa Clara. Aquí, de manera modesta, es va gestar Netflix fa 25 anys. Avui és un gegant, envaït per la crisi que sembla que no afecta tant els altres monstres de l’‘streaming’. Reed Hastings Jr. i Marc Randolph, els fundadors, van començar oferint als Estats Units un servei de lloguer de pel·lícules per correu. Al principi no va funcionar, perquè la cinta de VHS era poc pràctica per enviar per correu. Però el DVD va acabar triomfant sobre el VHS, i el pes i el volum eren més lleugers. A més, la gran troballa de Hastings i Randolph va ser crear una pàgina web des de la qual els clients demanaven les pel·lícules.

Van començar amb 925 títols disponibles i, en pocs anys, la col·lecció va arribar a les 100.000 pel·lícules. Els clients pagaven 4 euros, a banda de 2 euros més de despeses d’enviament, i podien tenir la pel·lícula llogada durant uns quants dies. Després van establir una tarifa plana de 20 euros al mes i la possibilitat per part de l’usuari de llogar una saga cinematogràfica o una sèrie de televisió completa i tenir-la durant quatre setmanes.

El nou paisatge audiovisual del segle XXI

Hastings, nascut el 1960, és un empresari i un filantrop. Té el càrrec de president i director executiu de Netflix, a més de formar part de la junta de Facebook. Randolph, dos anys més jove que el seu soci, respon a la imatge prototípica de l’emprenedor de Silicon Valley. Dos ‘genis bojos’ que, sense arribar a l’extrem de Steve Jobs, Jeff Bezos i Mark Zuckerberg, han contribuït de manera impactant al disseny del paisatge audiovisual del segle XXI.

Es van conèixer al coincidir en l’empresa Pure Atria, dedicada essencialment a la generació de programes per resoldre errors i problemes de ‘software’: Hastings era el CEO de la companyia i Randolph va acabar exercint les funcions de cap de màrqueting. Explica la llegenda que compartien cotxe de tornada a casa i que allà es va forjar la seva amistat. I també circula el rumor, mai confirmat, que Hastings va començar a modelar el concepte de Netflix quan en una ocasió va haver de pagar 30 euros de multa per tornar tard al seu videoclub la cinta d’ ‘Apollo 13’.

Gairebé 12.000 empleats

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

La companyia es va oficialitzar el 28 d’agost del 1997 i va créixer com els bolets fins a arribar a un capital de més de 36.000 milions d’euros i tenir en nòmina 11.500 empleats. El 2002 havien entrat en borsa, amb 1 euro per acció, i vuit anys després ja comptaven amb 12 milions de subscriptors. Durant una dècada ha sigut la plataforma més popular, amb sèries (produïdes o distribuïdes) d’èxit com ara ‘House of cards’, ‘Orange is the new black’, ‘The walking dead’, ‘Stranger things’, ‘La casa de papel’, ‘El juego del calamar’ o ‘Gambito de dama’, i pel·lícules del prestigi de ‘Roma’, ‘Mank’, ‘El irlandés’ i ‘El poder del perro’.

La introducció d’anuncis

Després del repunt del negoci arran de la reclusió forçosa a casa durant els primers mesos de la covid-19, Netflix va començar a veure com el seu forat negre es feia més gros. A mitjans del 2022 van perdre gairebé un milió de subscriptors i 300 empleats van ser acomiadats. El nou pla de Netflix, després de l’aliança amb Microsoft, passa per penalitzar els comptes compartits per diverses persones en els quals només paga un subscriptor i, sobretot, el nou preu d’entre 7 i 9 euros al mes –que estarà en marxa a finals d’aquest any en una mitja dotzena de països– per al consum de pel·lícules i sèries amb quatre minuts d’anuncis per una hora de visionament.