Crítica de ‘¡Nop!’: un ovni fascinant en el cine contemporani

‘¡Nop!’ s’assembla als dos llargmetratges anteriors de Jordan Peele, ‘Déjame salir’ i ‘Nosotros’, quan construeix el seu relat de terror-paràbola (sobre el racisme o la identitat) a partir d’una inquietant mesura del temps i les tensions, prenent-se els minuts necessaris fins a entrar en matèria. ‘¡Nop!’ funciona de la mateixa manera, encara més radical, tant que al cap de 20 o 30 minuts de l’inici de la pel·lícula encara estem desconcertats davant el que se’ns està suggerint.

Però, a diferència dels altres dos films, aquest abraça la ciència-ficció clàssica, tot i que en això també Peele no es casa amb ningú. L’amenaça de l’espai exterior és mostrada d’una manera ben diferent del que és habitual en títols com a ‘Ultimátum a la Tierra’, ‘La guerra dels mons’ o ‘Mars attacks!’. Peele se les enginya per endinsar-nos en un autèntic malson de la manera més normal del món. Fins i tot amb passatges sencers en què sembla que tot sigui una gran broma d’acord amb els orígens del director com a comediant. Però no ho és en absolut. Aquest és el secret de Peele, capaç d’haver construït un estil molt identificable en només tres pel·lícules. Això és el millor de ‘¡Nop!’, un film afortunadament difícil d’etiquetar.

Ranxo de cavalls

Notícies relacionades

Diada popular i sense cues

Més llibres i menys pantalles a classe

No hi falta la reflexió sobre el tema racial, tot i que el relat s’esdevingui lluny dels grans espais urbans i no hi hagi segregació en cap racó de la història, a diferència de ‘Déjame salir’. L’acció s’esdevé en una zona interior de Califòrnia i els protagonistes són dos joves germans negres que regenten un ranxo de cavalls ensinistrats per participar en pel·lícules. La segona seqüència del film és extraordinària en la seva manera de mesurar el temps, el silenci propi del lloc –feia temps que no es filmava tan bé la calma tensa, aquell moment en què ets conscient que alguna cosa és a punt de passar, però no saps ni com ni quan es produirà– i un succés inesperat procedent del cel.

A partir d’aquest moment d’estranyesa total, el relat es desenvolupa entorn de la possible aparició d’un objecte volador no identificat la progressiva plasmació en pantalla del qual és fascinant, entre l’artesania de la sèrie B i els recursos digitals del nostre temps ben fets servir, puntejada amb personatges d’allò més variat, com el cineasta que vol atrapar amb la seva càmera un ovni abans de morir o l’empresari d’origen asiàtic que va patir de petit una experiència traumàtica. Aquesta experiència és la primera seqüència del film, de què no convé explicar gaire més que la presència d’un ximpanzé en un plató televisiu: dels millors moments del cine contemporani.