Així és Alberto Mielgo, el madrileny premiat amb un Oscar i diversos Emmy pels seus curtmetratges d’animació

El seu reconeixement no és fruit de la casualitat, ja que porta anys forjant-se un prestigi en el sector gràcies als seus treballs en diferents apartats artístics des de principis dels 2000, quan va desembarcar a Hollywood per treballar en la producció de Dreamworks, ‘Simbad: la leyenda de los siete mares’. 

Nascut a Madrid i criat a Torrelodones, es va formar en il·lustració i animació a l’Escola Superior de Dibuix Professional (ESDIP) i els seus primers treballs comprenen diverses pel·lícules infantils com ‘La leyenda de Barbanegra’, ‘Dragon Hill: la colina del dragón’ o ‘El Cid: la leyenda’. A partir de la seva primera col·laboració amb un gran estudi, es va començar a moure amb desimboltura en grans projectes. Va formar part de l’equip d’art conceptual de ‘La núvia cadàver’, de Tim Burton i ‘Harry Potter i les relíquies de la mort’. 

Hergé i Velázquez

«M’agrada l’animació per sobre de qualsevol art, perquè inclou totes les arts», diu com a presentació a la seva pàgina web. Tota una declaració d’intencions si tenim en compte que sempre ha utilitzat aquesta disciplina com a mitjà d’expressió, aconseguint ampliar els seus horitzons a través seu. Per ell, Hergé, Goscinny i Uderzo són tan importants com Velázquez i John Singer Sanger i es reconeix fan de Tintín des que tenia tres anys i el seu pare li llegia els còmics. Aquí va néixer la seva passió per l’art visual per explicar històries. En música ha sigut director artístic de diverses actuacions de la banda virtual Gorillaz i en videojoc ha participat en ‘The Beatles: Rock Band’.

El 2012 es va embarcar en el projecte ‘TRON: La resistencia’ i per aquesta tasca va guanyar el seu primer Emmy. El segon arribaria el 2019 pel curtmetratge ‘The Witness’, de la sèrie de Netflix ‘Death, love & robots’, la mateixa que en la tercera temporada li ha donat un altre Emmy per ‘Jívaro’.

Pel mig, va ser fitxat per Sony Pictures Animation com a consultor visual per al disseny de producció de ‘Spider-Man: un nuevo universo’, però no va poder acabar el treball per diferències amb la productora, tot i que bona part de les seves idees es van mantenir en el film que es va estrenar i que va establir les bases de la nova cosmogonia del personatge. 

Nus

Notícies relacionades

L’Editorial de Cristina Villanueva: Quan un sistema emmalalteix, també emmalalteix la confiança

La vellesa no és un forat negre

Es considera intens i excèntric, també molt perfeccionista i apassionat. Ha viscut a Londres, París, Berlín, Tòquio i Los Angeles, ciutats per on només es mou amb bicicleta, tot i que també és aficionat al ‘running’. Fa uns anys va tornar a Madrid, on ha instal·lat la seva productora Pinkman.tv. Està molt atent a les noves tecnologies i és expert en ‘software’, amb què treballa com una extensió de les mans i a través del qual crea art digital. Ha tret a subhasta col·leccions d’NFT a Marketsplace i és defensor de les criptomonedes com a força democratitzadora. En el seu catàleg, nombrosos nus femenins d’índole eròtica (bastant explícits) i també autoretrats (així mateix molt gràfics). 

En el seu discurs d’acceptació de l’Oscar, Mielgo defensava la importància que tots els curtmetratges nominats fossin experimentals, no pensats específicament per als nens, i que no pertanyessin als grans estudis. «Això indica on podem arribar amb aquest llenguatge fins ara».