Hotel Cadogan
Els llibres recomanats per Olga Merino: la carta del penjat
La recent adaptació cinematogràfica de Guillermo de Toro ha impulsat la recuperació de la novel·la de culte ‘El callejón de las almas perdidas’

Al final, el que el viatger valora, ja es refugiï en un bordell, casa de cites o hotel de categoria, com el vell i fantasmal Cadogan, és el binomi neteja i discreció, i a aquest ens aferrem, com els tres micos místics. Veure, escoltar i callar. Tot el que passi a l’interior de les habitacions no ens incumbeix, sempre que els hostes paguin l’estada amb bones històries, com la que ens van deixar els visitants d’aquesta setmana: l’Espectacle de Monstres d’Ackerman-Zorbaugh, una ‘troupe’ ambulant per l’Amèrica profunda dels anys 40. Una pitonissa, un forçut, un acròbata esguerrat que camina amb els palmells de les mans, el mariner més tatuat del planeta, un nan maligne, una noia el cos de la qual travessen 15.000 volts d’electricitat sense fer-li malbé ni un sol cabell i, atenció, l’espantós ‘geek’, un home convertit en feristela, capaç d’arrencar a mossegades caps de pollastre i de serp.
D’aquesta imatge va germinar la novel·la ‘El callejón de las almas perdidas’ (‘Nightmare Alley’, 1946), publicada per Sajalín Editores i a la qual a poc a poc van acostant-se més lectors arran de la pel·lícula de Guillermo del Toro. El fibló verinós es va quedar clavat en la imaginació de William Lindsay Gresham (1909-1962) des de la Guerra Civil, en què va participar com a voluntari de la Brigada Lincoln. Estava esperant la seva repatriació a principis del 1939, en un poble a prop de València, quan un compatriota li va parlar d’un alcohòlic que tenien esclavitzat com a atracció de fira per espantar el públic amb les seves mossegades al·lucinants a canvi de la seva dosi diària d’alcohol. «La història del monstre em va obsessionar. Al final –va confessar Gresham–, per deslliurar-me’n, vaig haver d’escriure-la». El veritable monstre del circ, però, no és el borratxo, sinó el mag Stan Carlisle, que, establert com a fals reverend i mèdium, es dedica a entabanar gent desesperada per contactar amb els morts. La manipulació sense escrúpols: «Es pot controlar qualsevol persona esbrinant de què té por. [...] La por és la clau de la naturalesa humana».
Notícies relacionadesL’ambició condueix el Gran Stan a un atzucac. En la baralla del tarot, el seu destí està marcat per la carta del penjat, una carta de la qual no és possible escapar-se, relacionada amb el sacrifici i que a la base les serps de la saviesa i la transformació dormen enroscades. Una novel·la bruta i alhora enlluernadora.
‘El callejón de las almas perdidas’
Autor: William Lindsay Gresham
Traducció: Damià Alou
Editorial: Sajalín
424 pàgines. 22 euros
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Apagada Red Eléctrica sospita d'una desconnexió massiva de plantes solars abans de l'apagada
- Andrés Iniesta: "No sempre tot és bonic, ni per a mi ni per a ningú"
- Lluita contra el frau Hisenda et vigila: aquesta és la quantitat màxima que pots pagar en efectiu
- Habitatge Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»
- Energia Red Eléctrica ja va alertar al febrer del risc de "desconnexions severes" de llum pel 'boom' de les renovables
- Entrevista Joan Gabriel Bergas, catedràtic en Enginyeria Elèctrica de la UPC: "Són set 'barcelones' que van caure de cop"
- PRIMER DE MAIG ¿Per què l'1 de maig és el Dia del Treball?
- Futbol Sis partits de sanció a Rüdiger, que els aprofita per operar-se
- Champions league Dembélé silencia l’Arsenal i acosta el PSG a la final de Múnic
- Apunt ¿S’ho imaginen?