Mor la historiadora i periodista de TV-3 Dolors Genovès

La periodista i historiadora Maria Dolors Genovès, que va ser directora de documentals de TV-3 entre 1992 i 2015, ha mort aquest dimarts als 67 anys, segons ha comunicat la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Nascuda a Barcelona el 1954, Genovès va formar part de l’equip de professionals de la cadena catalana des dels seus inicis el 1984, i es va especialitzar en el documental d’investigació històrica i en la «recuperació de la memòria», fins a l’any 2015, en què es va jubilar.

Lamentem profundament la mort de la periodista i historiadora Maria Dolors Genovès, que va formar part del l'equip de professionals de TV3 des dels inicis (1984-2015), on ha dirigit nombrosos documentals d'investigació que han contribuït a crear patrimoni històric del país pic.twitter.com/tLDvKW1vAL

— Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (@CCMA_cat) 5 de julio de 2022

Andreu Nin i Manuel Carrasco i Formiguera

Entre els seus projectes, que habitualment tractaven temes històrics i polítics controvertits, destaquen ‘Operació Nikolai’, sobre l’assassinat d’Andreu Nin, pel qual va rebre el premi Ajoblanco a l’audàcia el 1993, i ‘Sumaríssim 477’, sobre l’afusellament del polític democristià Manuel Carrasco i Formiguera, que va provocar accions legals dels descendents de Carlos Trías Bertrán i que van acabar en sentència favorable del Tribunal Constitucional d’Espanya.

Obra seva és també ‘Topografia de la memòria’ (2008), que reflexionava sobre com Sud-àfrica, l’Argentina, Alemanya, Itàlia i Espanya gestionaven els elements més conflictius del seu passat recent.

Un altre dels seus treballs més coneguts va ser ‘La trilogia indispensable’, emesa a TV-3, que incloïa tres documentals sobre l’actualitat catalana: ‘Adéu, Espanya?’ en el qual es plantejava una reflexió interna sobre Catalunya després d’haver repassat el món de les nacions sense Estat com el Quebec, Escòcia i Groenlàndia en reportatges anteriors; ‘Això no funciona, o potser sí?’ que feia una aproximació a larealitat institucional, social, cultural i econòmica de les regions-estat que integren Bèlgica: Brussel·les, Flandes, Valònia i la comunitat germanòfona, i ‘Hola, Europa!’

Aquest últim, estrenat a TV-3 l’any 2013, abordava els avantatges i dificultats de la independència de Catalunya a través del testimoni de 31 personalitats que reflexionaven sobre el dret a l’autodeterminació i la situació política que es vivia en aquells moments a Catalunya. 

«Patrimoni històric»

La CCMA ha lamentat la seva mort i ha recordat que va dirigir «nombrosos documentals d’investigació que han contribuït a crear patrimoni històric del país». Així, altres dels treballs de la historiadora, a més dels citats són: ‘Dalí’ (TVC, 1985); ‘In memorian’ (TVC, 1986); ‘1968’ (TVC,1993); ‘L’or de Moscou’ (TVC, 1994); ‘Sumaríssim 477’ (TVC, 1994); ‘4 dies de novembre’ (TVC, 1995); ‘Després del diluvi’ (TVC, 1995); ‘Cambó’ (TVC, 1996); ‘Cuba, sempre fidelísima’ (TVC, 1998); ‘Sapientíssims’ (TVC, 2000); ‘Chomón’ (TVC, 2001); ‘Joan March, els negocis de la guerra’ (TVC, 2003); ‘Els viatges de Mona Lisa’ (La Productora/TVC, 2003); ‘Abecedari Porcioles’ (TVC, 2004); ‘Roig i Negre’ (TVC, 2006), ‘Entre el jou i l’espasa’ (TVC, 2007).y ‘Déu, amb accent’ (2014).

Notícies relacionades

Dolors Genovès: «Seria absurd que aquest treball no tingués crítiques»

Serrat corona la seva trajectòria

Llicenciada en Ciències de la Informació i Filosofia i Lletres a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona (UB), Genovès també va exercir de professora de Documental de Creació a la Universitat Ramon Llull.

En la seva llarga carrera, la historiadora i periodista també havia obtingut premis per la seva excel·lent tasca com el de la Trajectòria Professional en el marc dels Premis de Comunicació no Sexista l’any 2019, així com el Premi Cinema-Rescat a la millor utilització d’imatges d’arxiu pel documental ‘Chomón, Barcelona’ el 2002 i el Premi a la millor producció per Roig i negre, al Primer Festival Internacional Memorimage de Reus, el 2006.