Els EUA estudien diverses opcions per a un gran "cop final" a l'Iran si les negociacions fracassen

El que sembla bastant clar és que la guerra està cridada a agreujar-se encara més si el diàleg fracassa. Aquest dijous el ministre d'Afers Exteriors del Pakistan va confirmar que el seu país està intervenint entre les parts, una informació refrendada després per Steve Witkoff, l'enviat especial de Donald Trump a la regió. Des d'Israel algunes veus qualificades apunten que la possibilitat d'un acord no és desgavellada, tot i que un alt càrrec iranià va dir a Reuters que els 15 punts del pla són "excessius i injustos" perquè obligarien Teheran a "renunciar a la seva capacitat per defensar-se a canvi d'un pla vague per aixecar les sancions".

Si aquesta via no fructifica, Washington estudia una demostració de força inèdita fins ara que permeti a Trump cantar victòria o millorar la seva posició de cara a una pròxima ronda de diàleg, segons fonts oficials citades per 'Axios'. Al marge de l'agreujament dels bombardejos aeris, que se sumarien als 9.000 objectius ja atacats segons el Comandament Central dels EUA, es contempla la possible invasió d'alguna de les illes iranianes al Golf o a l'estret d'Ormuz, convertit ara en l'epicentre del conflicte després que l'Iran el tanqués parcialment per traslladar els costos de la guerra a l'economia mundial.

Invasió d'illes a l'estret

Una opció és envair o bloquejar l'illa de Jarg, situada al nord-est del golf Pèrsic, on es processa el 90% de les exportacions de cru. Els EUA ja van bombardejar diverses instal·lacions militars a l'illa el passat 13 de març, tot i que haurien deixat intacta la seva infraestructura energètica. Des d'aleshores Teheran ha reforçat la seva presència militar a Jarg, segons diverses fonts.

Una altra opció implicaria ocupar l'illa de Larak, també rellevant en l'exportació petroliera, però de més importància estratègica a causa de la seva ubicació al nord de l'estret d'Ormuz. Larak és a només 10 quilòmetres per mar de Bandar Abbas, la principal ciutat portuària de l'Iran al Golf, amb més de mig milió d'habitants.

Una tercera possibilitat consistiria a prendre Abu Musa i altres dues illes properes, situades a l'entrada occidental de l'estret. Totes són sota sobirania iraniana, un estatus disputat pels Emirats, que també les reclamen com a seves. Aquestes dues últimes opcions servirien probablement al Pentàgon per tractar de prendre el control de l'estret, tot i que l'Iran manté algunes cartes per prevenir-ho malgrat haver perdut gairebé tota la seva armada. Des del minament de les seves aigües, fins als atacs amb llanxes ràpides.

Urani enriquit

Notícies relacionades

El Brasil es rearma amb la mirada posada en Veneçuela i l'Orient Mitjà

Anthropic guanya (de moment) Trump: un jutge anul·la l’«orwel·lià» veto del Pentàgon a la seva IA

En el menú nord-americà hi ha altres plats encara més arriscats, com la possibilitat d'enviar tropes i comandos de forces especials per tractar de localitzar i apoderar-se dels més de 400 quilos d'urani enriquit que l'Iran té en poder seu. Aquesta és la missió que més interessa a Israel, que ha fet de la destrucció del programa nuclear iranià un dels seus objectius prioritaris.

Tots aquests escenaris suposarien una escalada significativa del conflicte, però no són els únics. Abans de recular com sol fer quan llança les seves amenaces més ostentoses, Trump havia amenaçat amb destruir les centrals elèctriques iranianes, a la qual cosa Teheran va respondre prometent fer el mateix amb les dels seus veïns àrabs del Golf. Aquest dijous el republicà va tornar a ampliar el termini del seu ultimàtum fins al 6 d'abril per donar més temps a les negociacions. Mentrestant, la guerra continua amb tota la seva cruesa.