Obituari

Cinc documentals imprescindibles de Dolors Genovès

Seleccionem cinc treballs de la historiadora i periodista de TV-3, especialitzada en documentals històrics i polítics
Mor la historiadora i periodista de TV-3 Dolors Genovès

Sergio Lainz

Directora i guionista d’una vintena de documentals per a la televisió autonòmica catalana, a Dolors Genovès, que ha mort aquest dimarts als 67 anys, li va agradar investigar en qüestions històriques, polítiques, socials i artístiques, amb reportatges centrats en Cambó, Dalí, l’or de Moscou, la societat cubana o la topografia de la memòria, títol d’un dels seus treballs centrat en la forma en la qual les polítiques públiques gestionen l’espai de la memòria. Destaquem aquí cinc dels seus treballs.

‘Operació Nikolai’ (1992)

El tercer documental realitzat per Genovès per a TV-3, després de ‘Dalí’ i ‘In memorian’, s’acosta a la contesa civil espanyola des d’una perspectiva llavors poc usual: el segrest del sindicalista Andreu Nin per part de la policia secreta de Stalin. Genovès va liderar l’equip que va investigar durant prop de mig any als arxius de la KGB per donar llum sobre aquest cas: Nin va desaparèixer el 16 de juny de 1937, va ser internat a la presó d’Alcalá de Henares i assassinat uns dies després.

‘Chomón’ (2001)

En un final d’any marcat informativament per l’atemptat terrorista a les Torres Bessones de Nova York l’11 de setembre, TV-3 va tancar la seva programació de documentals emetent al desembre aquest retrat de Segundo de Chomón, una de les grans personalitats del cine català, tot i que realitzés part de la seva fantàstica obra a França i altres parts d’Espanya. La periodista va indagar en la tècnica d’aquest mag dels efectes especials i en els pocs aspectes que es coneixien de la seva vida personal i familiar.

‘Joan March, el negoci de la guerra’ (2003)

Genovès es va enfrontar a un personatge tan esmunyedís com el mallorquí Joan March (1880-1962), contrabandista, espia, traficant d’armes, productor de tabac, empresari periodístic, industrial, diputat i peça clau per a l’èxit del cop d’Estat militar de 1936; va ser un dels homes més rics del món. Metòdic i ben documentat, el documental es va convertir en un dels programes més vistos a Catalunya en la setmana de la seva emissió, així com el líder d’audiència a les illes Balears.

‘Abecedari Porcioles’ (2004)

Notícies relacionades

Després de Joan March, quina cosa millor que endinsar-se als passadissos foscos d’una altra personalitat igual de rellevant i qüestionada, la de l’alcalde Josep M. de Porcioles, que va estar al comandament de l’Ajuntament de Barcelona 17 anys, entre 1957 i 1973, amb decisions, edificis i plans urbanístics situats sempre en el punt de mira. Genovès torna a furgar en una mentalitat plena d’ombres, la d’un Porcioles que va ser autoritari i dinàmic, catòlic i populista, falangista i visionari.

‘Adéu, Espanya?’ (2010)

Un dels seus últims treballs, emès a ‘Sense ficció’ el 3 de juny del 2010. Gira entorn del tema de l’independentisme català, però ho fa igualment des d’una perspectiva original: es tracta de comparar la realitat de Catalunya en la separació amb les realitats, tan diferents, del Quebec, Escòcia i Grenlàndia en la seva lluita per aconseguir també independitzar-se. S’hi plantegen temes amb la situació legal i jurídica del terme ‘secessió’ i el paper de la Unió Europea davant aquestes situacions.