Israel Galván: «Amb l’Escolania de Montserrat només pots ballar des de l’honestedat»

«A ‘Seises’ ballo descalç perquè és més bonic, el so de la carn és més de veritat. No és cap penitència. És que quan treballes amb la puresa de les veus d’aquests nens, com menys hi posis, millor», afirma l’artista, que als assajos s’hi ha deixat la pell, literalment. «Quan els nens canten diuen la veritat. Amb ells jo només puc ballar des de l’honestedat, qualsevol altra cosa que intentés es veuria falsa».

Quan Galván va anar a visitar-los al monestir de Montserrat per explicar-los el projecte, els va sorprendre la seva audàcia. Però el cèlebre cor català ho ha posat tot de la seva part per acostar els dos mons.

«No sé a què s’assemblarà el resultat final perquè els que estem assajant cada dia ni sabem el que és. Ho tinc tot al cap. Cadascú interpretarà en la seva ment aquesta suma d’imatges i sons. A mi, és una música que em transporta». Tot i que tot està bastant planificat, ha deixat un espai important per a la improvisació. «Als nens no els veig nerviosos davant l’estrena, això és una cosa que ens passa més als grans», admet.

Sacra i pagana

L’espectacle es divideix en dues parts. Obre amb música de Scarlatti i del Pare Soler interpretada per un clavicèmbal i un piano amb qui Galván recrea paisatges visuals i sonors de Sevilla inspirant-se en l’univers pictòric de Velázquez. Després entra l’Escolania de Montserrat i interpreta set temes: ‘Nigra sum’, de Pau Casals; ‘L’ametller’, de Bernat Vivancos; ‘El cant dels ocells’ i ‘La gata i el belitre’, de Francesc Civil; ‘Pie Jesu’, d’Andrew Lloyd Webber; ‘Cuckoo’, de Benjamin Britten, i ‘La nostra dansa’, de Josep Maria Ruera. «Les he triat perquè totes em fan ballar, és igual si és música religiosa o pagana». El que és important és que a ell li soni celestial. «Les seves veus fan que t’oblidis del virtuosisme, de l’estètica i et centris a ballar de veritat. Més que saber ballar has de saber estar».

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

‘Seises’, el títol de l’espectacle, fa referència al ball dels Seises que ell solia veure de petit a la Catedral de Sevilla. És una tradició protagonitzada per uns nens durant la celebració del Corpus.

L’espectacle s’estrena al Festival Grec, però es representarà també en la Biennal de Sevilla o en el Théâtre de la Ville de París. La idea és treballar amb cors locals allà on es presenti. Per ara, l’Escolania de Montserrat només l’acompanyarà a Barcelona, aquest dissabte i diumenge, i també a la pròxima Fira Mediterrànea de Manresa.