Aleksandr Rodianski: «Hi ha molts representants de la cultura russa que s’han exiliat»

-¿Com l’ha afectat la guerra?

-El meu negoci abans es dividia entre Moscou, on produïa i realitzava sèries i pel·lícules en rus, i Los Angeles, on desenvolupo espectacles internacionals per a la televisió i el cine. He trencat tot llaç empresarial amb Rússia, ho he deixat tot allà. El festival de cine rus més gran que s’organitzava a Sotxi també l’he deixat. Aquest any no es farà.

-¿Quina és la seva estratègia ara?

-He concentrat la meva activitat als EUA. He començat a treballar amb Apple TV+ i estic en contacte amb altres plataformes. Penso continuar fent pel·lícules amb alguns directors de cine rus. Els millors van criticar la invasió a Ucraïna i, com jo, han abandonat el país. Actualment hi ha molts representants de la cultura russa a l’exili.

-¿Però té base a Europa?

-Soc a Milà. Intento ajudar Ucraïna com puc. Hi he viatjat cinc cops des que va començar el conflicte, l’última vegada fa una setmana. Conec el president Zelenski des de fa anys ja que va treballar a 1+1, el canal de televisió més gran d’Ucraïna fundat per mi.

-Està fent el paper de la seva vida com a líder d’un país.

-Sempre va ser un tio llest, amb molta energia i encant. Tot això el va ajudar sens dubte a guanyar les eleccions i convertir-se en president. Però el fet que s’hagi convertit en un dels líders del món lliure de manera natural ens ha sorprès tots. A Ucraïna hi ha hagut presidents de molts tipus en 30 anys d’independència: interessats, corruptes, gent que no donava la talla, traïdors.... ell és el primer que m’agrada.

-La guerra ha unit més que mai els ucraïnesos.

-Ara se senten part d’una mateixa nació, una cosa que no s’havia aconseguit abans. ¿Què és Ucraïna? era una pregunta freqüent en un país on uns parlen rus, d’altres ucraïnès, uns són catòlics i altres ortodoxos. Tot això s’ha acabat amb aquesta guerra, que els ha unit, els ha fet sentir part d’un mateix país.

-¿Quan ha estat a Ucraïna per última vegada?

-La setmana passada. Vaig portar-hi uns amics estrangers perquè fossin testimonis del que ha passat a pobles com Butxa i altres poblacions petites que s’han fet famoses pels crims de guerra perpetrats per l’Exèrcit rus.

-¿Quan veurem aquest conflicte al cine?

-El documental que està fent Sean Penn estarà a punt ben aviat. I n’hi haurà més. Per a les pel·lícules calculo que en un any poden estar a punt.

-Els experts diuen que la guerra va per llarg. ¿Alguna previsió en aquest sentit?

-En aquests moments els dos bàndols creuen que poden guanyar. Els ucraïnesos necessiten més armes i els russos més soldats. Han tingut moltes baixes i els costa trobar reforços. Serà una guerra llarga. Els russos van subestimar Ucraïna. Ni esperaven ser rebuts a trets ni tampoc la solidaritat d’Europa amb Ucraïna. Tampoc van tenir en compte la capacitat de Zelenski com a líder. L’han volgut veure només com un còmic però és molt més que això, és un emprenedor que va muntar una productora i va fer fortuna amb el programa de sàtira política més vist del país. Ucraïna no és un país perfecte, hi ha corrupció, però a diferència de Rússia té una democràcia en què el president va a debats amb altres candidats.

-¿Com afecta aquesta guerra a la indústria del cine i la cultura?

-Ha provocat grans pèrdues en el cine. Les sancions que impedeixen estrenar films de Hollywood a Rússia, que eren un 75% del mercat, afecten de ple els cines i els distribuïdors. Molts tancaran. Les productores russes ho tindran difícil per produir històries reals amb què s’identifiqui el públic a causa de la censura. Sobreviuran alguns gèneres: pel·lícules de terror i comèdies de baix pressupost. També hi haurà cine de propaganda sufragat per l’Estat. La majoria d’inversors privats han abandonat el negoci a Rússia. Fins i tot les televisions, un efectiu vehicle de propaganda, hauran de produir amb diners de l’Estat a causa de la caiguda de la publicitat.

-¿Quins projectes té en marxa?

-En els pròxims mesos rodarem a Egipte una minisere, ‘Debriefing the president’, basat en el ‘best-seller’ de John Nixon, exespia de la CIA que va ser fonamental per a la captura de Saddam Hussein. Va ser el primer a interrogar-lo i això va canviar la seva visió sobre la situació a l’Orient Mitjà. La dirigirà Ziad Doueiri, americà de pare libanès. També preparem amb Fox Entertainment ‘Khan’, una gran sèrie èpica sobre Gengis Khan a l’estil de ‘Vikingos’. Comptarà amb el director rus instal·lat a LA Serguei Bodrov i amb Chris Collins, de ‘FX Sons of Anarchy’, com a ‘showrunner’.

-¿Farà alguna cosa a Espanya?

-No tenim un soci aquí encara però ens interessaria per desenvolupar un projecte sobre la història de l’assassinat de Trotski, que comença a Espanya durant la Guerra Civil i acaba a Mèxic. ¡Quin personatge la mare de Ramon Mercader! Estem buscant un director que parli castellà i ja hem parlat amb alguns. El 90% del projecte serà en castellà.

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

-També prepara una mena de ‘House of Cards’ sobre el Kremlin.

-És l’adaptació del ‘best-seller’ ‘Tots els homes del Kremlin’, del periodista Mikhaïl Zigar. Mostra com en aquests 22 anys la tensió amb Ucraïna sempre ha existit. Mostra com ha arribat Putin al poder, com operen ell i el seu cercle. D’alguna manera té a veure amb ‘House of Cards’ però també amb ‘Breaking bad’, perquè ha passat de ser una persona normal a ser el líder d’un Estat totalitari i això ha passat davant la mirada de tot el món. Han comprat els russos amb els beneficis del gas i el petroli. La gent viu millor ara que abans. És curiós com el final de la Guerra Freda va significar un alliberament per Ucraïna però per als russos, segons Putin, va ser la gran catàstrofe geopolítica del segle XX. D’aquí el revengisme i el ressentiment imperialista. Molts russos el creuen. No subestimem el poder de la propaganda.