Hotel Cadogan

Els llibres recomanats per Olga Merino: una Venus ‘cockney’

Sexto Piso, que està recuperant l’obra d’Angela Carter, massa temps descatalogada, publica ara ‘Noches en el circo’, delirant peripècia d’una trapezista amb ales, criada en un bordell victorià

Els llibres recomanats per Olga Merino: una Venus ‘cockney’
2
Es llegeix en minuts
Olga Merino
Olga Merino

Periodista i escriptora

ver +

Cada matí, planxem ‘The Times’full per full per evitar que els hostes es taquin de tinta. Dominem al detall els rituals del te, l’instant exacte en què han de servir-se tant els bocates com els ‘petits fours’. També portem gravat a l’hipocamp el manual d’etiqueta victoriana. Però, en el fons, els habitants de l’Hotel Cadogan som esperits silvestres, encanallats, peixos de les fondàries del fang, passionals i esmunyedissos, com la nostra convidada d’avui, Angela Carter, del ‘passing away’ de la qual es van complir 30 anys al febrer. Encara que la mort prematura (als 51) va catapultar la seva fama, va ser una escriptora nascuda a deshora: 10 anys massa vella (i massa dona) per haver sigut consagrada als altars de la literatura britànica dels 90, juntament amb Martin Amis, Julian Barnes i Ian McEwan; i 20 anys massa jove per pertànyer a l’olimp alternatiu format per Iris Murdoch, Doris Lessing i Muriel Spark, autores nascudes als anys 20.

Notícies relacionades

En qualsevol cas, ens omple d’orgull i satisfacció que l’editorial Sexto Piso estigui recuperant la seva obra, exquisida i sacrílega alhora. Venim fent el pi amb una sola mà després de la lectura apassionada de ‘Noches en el circo’: barroca, gòtica, excessiva, sensual, sarcàstica, hilarant, de vegades vulgar..., ¡quina ‘follie’ de novel·la! La mateixa Carter la va definir com un «‘dickens’ psicodèlic» per la seva peculiar barreja de realisme dur i fantasia. La història arrenca amb l’entrevista que un reporter nord-americà li fa al seu camerino a Sophie Fevvers, una trapezista de fama mundial, rossa peròxid, un metre vuitanta-set descalça, una ‘Venus cockney’que va néixer –o això al·lega– amb una protuberància entre els omòplats de la qual li van brotar dues ales en la pubertat. Disposat a desemmascarar-la, el periodista la segueix en una ‘tournée’ delirant que els portarà des de Londres fins a la Rússia imperial de les acaballes del segle XIX.

Res és buit, ni el més prescindible adjectiu. Al mig del joc i les ombres, sempre s’embosca un udol, en aquest cas la dificultat d’obrir les ales per demostrar qui és un en veritat. Per això la senyora del bordell on es va criar Fevvers exclama quan apareixen les ales: «‘Debes de ser la hija del siglo que está a punto de empezar, la Nueva Era en que las mujeres no estarán sujetas a la tierra’». Irrepetible, Carter; s’explica que va deixar la seva aliança de casament en un cendrer de l’aeroport de Hong Kong.