Indústria editorial

Els treballs que van ajudar els escriptors a no morir-se de gana

Valle-Inclán, Edgar Allan Poe, Cervantes i Balzac van passar dificultats econòmiques
Bulgàkov, Txékhov i Céline van compaginar l’escriptura amb l’exercici de la medicina

«Enviï’m una mica de diners per evitar que em mori de gana», va escriure Paul Verlaine al seu editor. Com el poeta francès, moltes han sigut tradicionalment les dificultats económiques dels escriptors. Alguns com Valle-Inclán o Edgar Allan Poe van morir en la més descarnada pobresa. Cervantes i Balzac van fer tot un art de l’escapar dels creditors i de fet el primer va reconvertir aquest saber en professió com a recaptador d’impostos. D’altres com Franz Kafka o Emily Dickinson mai van arribar a saber els ‘royalties’ que amb el temps generaria el seu treball i, per descomptat, la seva posició crucial en la història de la literatura. La bona recepció comercial no garanteix la pervivència.

Notícies relacionades

Abans i ara, ser escriptor no és exactament aquest destí segur que els teus pares desitgen per a tu. Per això tants i tants autors van tenir professions alternatives a l’escriptura. Alguns van pactar amb la convencionalitat, com Margaret Atwood, que es va guanyar la vida un temps servint cafès o Raymond Chandler que va arribar a ser subdirector d’una companyia petrolera tot i que l’acomiadessin pel seu llegendari alcoholisme. Charles Bukowski va treballar fins als 49 anys com a carter (també Faulkner ho va ser, però menys temps) per dedicar-se després a l’escriptura i a destrossar-se el fetge en el submon urbà. També hi ha molts metges en la història de la literatura: Mikhaïl Bulgàkov i Anton Txékhov o el poeta William Carlos Williams, que mai va abandonar la professió, com tampoc ho va fer l’incòmode Louis-Ferdinand Céline. Va ser un col·laboracionista i un antisemita condemnat a l’ostracisme, però no va deixar d’atendre en els seus últims dies els més desfavorits en un suburbi de París.

Més coneguda és l’anècdota que situa Jorge Luis Borges com a bibliotecari. Ho va ser durant 9 anys quan ja havia publicat una desena de llibres però ningú entre els seus companys relacionava aquell tipus rar al qual no li interessava el futbol amb el brillant escriptor. Un col·lega sense sospitar res li va fer saber la coincidència de noms.

Temes:

Indústria editorial Llibres

Inicia sessió 0 Comentaris

Un escriptor guanya per cada llibre venut per fer un cafè

Barcelona es prepara per a un Nadal ple de musicals

‘La casa del diablo’ i els assassinats satànics