Crítica de llibres

‘Austral’, de Carlos Fonseca: un camp en flames

Les dues novel·les anteriors de Carlos Fonseca (San José, Costa Rica, 1978), ‘Coronel Lágrimas’ i ‘Museo animal’, plenes d’històries fragmentades interconnectades entre si en les quals la impersonalitat s’erigia com a recurs narratiu capital, l’han convertit en una de les veus més potents de la literatura llatinoamericana del moment. En un fragment de ‘Museo animal’ el narrador parla de construir «una novel·la sobre la història del foc: una novel·la on el foc era el veritable protagonista, una novel·la que començaria amb l’equació química de la combustió i després s’estendria per tots els continents i totes les edats, una novel·la que creuaria la història com un camp en flames». Doncs aquí ho tenen: ‘Austral’, un veritable camp de batalla en el qual s’explica un món concebut com una immensa xarxa de trames que sostenen una escriptura omnívora com una vasta miríada de vidres trencats que a l’acoblar-los configuren la imatge invertida d’un món sostingut per infinites desviacions. Per a Fonseca l’escriptura de ficció està concebuda com el borgià jardí de senders que es bifurquen.

En aquests dos llibres apareix com a constant la fascinació per les petites històries, per les fotografies i per les col·leccions, constant que es repeteix feliçment a ‘Austral’. Juga un paper decisiu en aquest llibre la idea de l’arxiu com una bastida de cites sobre els autors fetitxe de Fonseca: Sebald i les seves laberíntiques –i fotogràfiques– trames, Wittgenstein i la seva obsessió per la recerca d’un llenguatge privat que en aquest llibre es vertebra en «la possibilitat del llenguatge» jugant «en aquesta frontera en la qual dos éssers intentaven comentar les seves penes», Bernhard i la seva atàvica obsessió per personatges fracassats i ofegats en la seva pròpia bogeria o Piglia i la seva obsessió per construir novel·les des d’una idea fixa sostinguda per la recerca dels procediments. Austral assenyala «entrades enciclopèdiques», «memòries familiars», «anècdotes» de viatge, «imatges» i «citacions literàries» formant «una sèrie de fragments» que «escapaven a la seva classificació» i que si el lector és capaç d’acoblar-los (cosa gens fàcil, per cert) obtindrà com a recompensa els escrits que Aliza Abravanel, atacada per una afàsia després d’un vessament cerebral, lluitava per acabar abans de la seva mort.

Notícies relacionades

Si el centre del relat és la història d’Aliza, la perifèria és la reconstrucció d’una sèrie d’herències entorn de la resta dels personatges: la de «Karl-Heinz von Mühlfeld, hereu de la bogeria d’Elisabeth Förster Nietzsche»; la de «Juvenal Suárez, hereu de les idees fixes de von Mühlfeld»; la de «Yitzhak Abravanel, hereu de la soledat de Juvenal Suárez», i la de la mateixa «Aliza Abravanel, hereva de les passions del seu pare». El lector té entre mans, en realitat, l’«última baula en aquella història» perquè ‘Austral’ és la darrera herència, la de «Julio Gamboa, hereu d’aquest idioma privat en el qual Aliza va sospirar el seu últim desig». Un desig que mira de transitar pel dolor de les pèrdues reals i simbòliques: «El teatre d’una veu en batalla amb la història», «els silencis d’una llengua en lluita amb el seu oblit», leitmotiv d’aquesta colossal ficció narrant l’extinció d’un món fantasmagòric.

‘Austral’

Autor: Carlos Fonseca

Editorial: Anagrama

240 pàgines. 18,90 euros

Temes:

Crítica de llibres Llibres

Inicia sessió 0 Comentaris

‘Peluquería y letras’ de Juan Pablo Villalobos: sobre l’èpica domèstica

El Mercat de les Flors arrenca temporada a Barcelona amb 11 grans espectacles de dansa

Balañà en Viu celebra el seu debut com a productora d’espectacles

‘Austral’