‘Austral’, de Carlos Fonseca: un camp en flames

En aquests dos llibres apareix com a constant la fascinació per les petites històries, per les fotografies i per les col·leccions, constant que es repeteix feliçment a ‘Austral’. Juga un paper decisiu en aquest llibre la idea de l’arxiu com una bastida de cites sobre els autors fetitxe de Fonseca: Sebald i les seves laberíntiques –i fotogràfiques– trames, Wittgenstein i la seva obsessió per la recerca d’un llenguatge privat que en aquest llibre es vertebra en «la possibilitat del llenguatge» jugant «en aquesta frontera en la qual dos éssers intentaven comentar les seves penes», Bernhard i la seva atàvica obsessió per personatges fracassats i ofegats en la seva pròpia bogeria o Piglia i la seva obsessió per construir novel·les des d’una idea fixa sostinguda per la recerca dels procediments. Austral assenyala «entrades enciclopèdiques», «memòries familiars», «anècdotes» de viatge, «imatges» i «citacions literàries» formant «una sèrie de fragments» que «escapaven a la seva classificació» i que si el lector és capaç d’acoblar-los (cosa gens fàcil, per cert) obtindrà com a recompensa els escrits que Aliza Abravanel, atacada per una afàsia després d’un vessament cerebral, lluitava per acabar abans de la seva mort. 

Notícies relacionades

Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe

Billie Eilish regna de valent i amb intimitat

Si el centre del relat és la història d’Aliza, la perifèria és la reconstrucció d’una sèrie d’herències entorn de la resta dels personatges: la de «Karl-Heinz von Mühlfeld, hereu de la bogeria d’Elisabeth Förster Nietzsche»; la de «Juvenal Suárez, hereu de les idees fixes de von Mühlfeld»; la de «Yitzhak Abravanel, hereu de la soledat de Juvenal Suárez», i la de la mateixa «Aliza Abravanel, hereva de les passions del seu pare». El lector té entre mans, en realitat, l’«última baula en aquella història» perquè ‘Austral’ és la darrera herència, la de «Julio Gamboa, hereu d’aquest idioma privat en el qual Aliza va sospirar el seu últim desig». Un desig que mira de transitar pel dolor de les pèrdues reals i simbòliques: «El teatre d’una veu en batalla amb la història», «els silencis d’una llengua en lluita amb el seu oblit», leitmotiv d’aquesta colossal ficció narrant l’extinció d’un món fantasmagòric.