Rodrigo Cuevas, la rebel·lió del folklore a la Barts

Notícies relacionades

Måneskin, una rampa de rock per als que no van viure la seva era daurada

Rauw Alejandro actuarà a Barcelona l’1 de setembre

Va quedar certificat de nou, en la primera de les seves dues representacions a la Barts (festival Guitar BCN) aquest dijous, celebrant el seu ‘Trópico de Covadonga’ –concert basat en l’àlbum ‘Manual de cortejo’ (gravat el 2019 amb el productor Raül Refree)–, que, després de recalar en places com el Palau i el Grec, ja camina tot sol realçant els seus poders. Cuevas va sortir amb presència ancestral i de fantasia: faldilla de vol, mànigues de blonda, esclops i una cucurulla que el feia semblar un popa d’una religió no homologada. I uns teixits tant acústics com electrònics que va aportar el seu solvent quartet traslladant al futur, però sense perdre mai les arrels, peces d’origen tradicional i amb cert halo místic com ‘Arboleda bien plantada’ i ‘Ronda de Robledo de Sanabria’.

Mística i festa

Cuevas va ser guru pagà i ‘showman’, una mica rei de la comèdia (parlant en excés, s’ha de dir), però va ser difícil resistir-se a aquest desenfadat cant de vetlla a ‘Muerte en Motilleja’, a la litúrgia de la copla d’‘El día que nací yo’ i a les agitades ‘Vaqueiras’. Amb tanta mística com ganes de festa i apel·lant a l’humor, a la justícia històrica i als ideals de la transformació social, va cantar als «pobreciños» cistellers (‘Cesteiros’), va animar la sala a (intentar) ballar una ‘muñeira’ que va acabar derivant en un fragment de l’havanera ‘El meu avi’ (Cuevas va estudiar a l’ESMUC i té nocions de català) i va tancar a tota percussió amb una ‘Rumba de a Estierna’ oberta a la improvisació lírica amb la sala dempeus. Recordant que, més enllà de les capes d’avantguarda i de purpurina heterodoxa, Cuevas porta al present i a sales del circuit comercial de la música una pulsió tan senzilla i antiga com la de cantar, ballar i compartir.