Crítica de música
Rodrigo Cuevas, la rebel·lió del folklore a la Barts
L’artista asturià va celebrar els poders de ‘Trópico de Covadonga’ amb la seva mirada reparadora i heterodoxa a la tradició en una disfrutable sessió al festival Guitar BCN

Rodrigo Cuevas és un dels principals responsables que alguns ítems culturals com el paner quadrat, el ball asturià ‘xiringüelu’ i molts d’altres associats a l’imaginari popular arrelat es puguin veure ara com el súmmum de la modernitat. Però el seu espectacle no s’explica tan sols a través de la (saborosa) lectura musicològica o del debat sobre el prestigi o allò que és ‘cool’: hi ha una aura en aquest artista que s’apodera de l’escenari com una barreja de bruixot ultramuntà i diva de cabaret, que canta a cor obert invocant l’ànima de la cultura popular.
Va quedar certificat de nou, en la primera de les seves dues representacions a la Barts (festival Guitar BCN) aquest dijous, celebrant el seu ‘Trópico de Covadonga’ –concert basat en l’àlbum ‘Manual de cortejo’ (gravat el 2019 amb el productor Raül Refree)–, que, després de recalar en places com el Palau i el Grec, ja camina tot sol realçant els seus poders. Cuevas va sortir amb presència ancestral i de fantasia: faldilla de vol, mànigues de blonda, esclops i una cucurulla que el feia semblar un popa d’una religió no homologada. I uns teixits tant acústics com electrònics que va aportar el seu solvent quartet traslladant al futur, però sense perdre mai les arrels, peces d’origen tradicional i amb cert halo místic com ‘Arboleda bien plantada’ i ‘Ronda de Robledo de Sanabria’.
Mística i festa
Cuevas va ser guru pagà i ‘showman’, una mica rei de la comèdia (parlant en excés, s’ha de dir), però va ser difícil resistir-se a aquest desenfadat cant de vetlla a ‘Muerte en Motilleja’, a la litúrgia de la copla d’‘El día que nací yo’ i a les agitades ‘Vaqueiras’. Amb tanta mística com ganes de festa i apel·lant a l’humor, a la justícia històrica i als ideals de la transformació social, va cantar als «pobreciños» cistellers (‘Cesteiros’), va animar la sala a (intentar) ballar una ‘muñeira’ que va acabar derivant en un fragment de l’havanera ‘El meu avi’ (Cuevas va estudiar a l’ESMUC i té nocions de català) i va tancar a tota percussió amb una ‘Rumba de a Estierna’ oberta a la improvisació lírica amb la sala dempeus. Recordant que, més enllà de les capes d’avantguarda i de purpurina heterodoxa, Cuevas porta al present i a sales del circuit comercial de la música una pulsió tan senzilla i antiga com la de cantar, ballar i compartir.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Cuiner David Peregrina, el xef mallorquí assassinat al Brasil, va fugir a Sud-amèrica després de ser condemnat per estafa en una trama de falses hipoteques
- Salut pública Una associació demanda Sanitat pels casos de danys causats per Nolotil
- Pensionistes Això és el que cobraràs de jubilació amb una nòmina de 1.500 euros al mes
- Catinones, droga camuflada Catalunya, base de comercialització d’una nova coca dels pobres
- APOTEÒSIC DEBUT DEL CAMPIÓ «‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc
- Migració Moren quatre migrants a Cadis al ser obligats a llançar-se al mar des d’una embarcació
- ¿Què té al cap Feijóo? Les claus dels canvis en el PP: la por de perdre el control del Congrés, la influència d’Arenas i l’empenta de Sémper
- Màxima tensió Desallotjament a la Bonanova: últimes notícies de la intervenció policial i les protestes a El Kubo i La Ruïna, a Barcelona, en directe
- Obituari Joan B. Culla, el rigor i la passió
- Novetat editorial El ‘Patinsky’ de Barcelona, la gentrificació com una de les belles arts