Música

Els nous anhels de Júlia Colom

La cantant i compositora de Valldemossa (Mallorca) publica el segon àlbum, ‘Paradís’, on fon l’ascendent tradicional amb la pulsió pop i electrònica. La creadora estrenarà el treball l’11 de desembre a l’Auditori acompanyada del seu grup i dins del cicle Sit Back.

Els nous anhels de Júlia Colom
3
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Després d’estrenar-se amb un àlbum, Miramar (2023), que la va col·locar en primera línia de les noves veus de l’escena en català, Júlia Colom fa un pas endavant amb Paradís, títol que al·ludeix a un lloc anhelat i que no arribes a tocar, i que admet lectures relatives a Mallorca com a antic Xangri-La, potser immolat a la pira del turisme de masses. Natural de Valldemossa, on viu, entre anades i vingudes a Barcelona, es demana «com són els postparadisos i quina paraula inventem per a ells».

Júlia Colom parla d’un «anhel generacional», el d’arribar a «una estabilitat material, amb feina i habitatge», que no acaba de consumar-se. Té 27 anys i sent que la seva generació no se sent interpel·lada pel «mirall» que van ser els seus pares. La idea que la feina ja no s’ha de posar al centre de la vida és pertinent, considera, «perquè donant-hi tota la prioritat tampoc en tens prou». Però no parla gaire per ella, de fet. «Jo sí que l’he posada al centre, perquè tinc una passió i això m’ha ajudat. Però entenc qui veu que, amb la feina, a tot estirar se sobreviu».

A Paradís, Júlia Colom creix com a compositora, aporta 10 de les 11 cançons i elabora una sonoritat més cohesionada que a Miramar, per fer conviure la fibra acústica i l’electrònica. «Ara tenia clar que tot havia de venir del mateix lloc i que totes les cançons eren germanes», explica. Hi ha pulsions pop en peces com la imponent T’he cercat, on la guitarra s’encreua amb el beat, i construccions que tenen alhora alguna cosa d’ancestral i d’ultramodern, com Transformacions.

Amb Tarta Relena

L’única cançó tradicional és Sa marededeu, que apunta a la senyora que es cuida de la seva finca, «parlant del poder que té, dels seus terrenys i dels animals, gairebé amb surrealisme...», explica. La va descobrir quan, d’adolescent, va participar en el projecte de música d’arrel Ferments, amb Biel Majoral. «És una d’aquelles melodies perfectes que passen el temps per quedar-se», destaca. La comparteix amb el duo Tarta Relena, que l’ha animada a creure en el seu treball a banda dels paràmetres de la comercialitat. «Jo he tingut pocs referents femenins, perquè quan era petita no n’hi havia cap a Mallorca més enllà de Maria del Mar Bonet i Miquelina Lladó, i Tarta Relena ara també ho és», diu.

Notícies relacionades

Tant aquest duo com ella mateixa s’han mogut en escenaris internacionals (circuits de world music o de propostes alternatives). «Fora d’Espanya no hi ha problema per fer una música ultralocal, i aquí això encara s’ha de veure», deixa en suspens Júlia Colom. Espera que «potser algun dia les llengües de la Península tindran altaveu». La seva nova gira, que arrencarà l’11 de desembre a l’Auditori, recalarà a Madrid, cicle Inverfest, el 17 de gener. «Tinc sort, perquè el públic que m’ha vingut a veure altres vegades és molt guai, amb sensibilitat. Però Espanya no juga les seves cartes perquè tots ens sentim bé. Si ho fes, canviarien moltes coses. Potser passarà. No ho sé».

Sobre això, Valldemossa s’ha omplert de turistes i expats. «Ara per viure-hi has de tenir una pasta infinita», apunta. Però, tot i que a Paradís es pot insinuar aquesta turbulència, Júlia Colom no ha volgut ancorar-hi les cançons noves. «Això del turisme m’afecta tant que no tinc energia per enfrontar-m’hi», confessa. Es tracta de separar les coses i de protegir el seu art de les vibracions negatives. «Ja estic vinculada al Col·lectiu Souvenir, que treballa perquè la turistificació no mati les xarxes del veïnat –explica. Si això, que és tan hostil, ho reflectís en la meva música, em mataria a mi».