Crítica de música

Beret, contra els elements al Palau Sant Jordi

El cantant va imposar el seu peculiar estil de baladista narratiu davant 12.000 assistents, després de dos ajornaments i en vigílies de les noves restriccions pandèmiques

Ferran Sendra

Amb efecte retardat, i deslliurant-se, per 24 hores, de la nova onada de restriccions, va arribar aquest dimecres al Palau Sant Jordi la caravana de Beret amb un concert rebotat de sengles ajornaments, el juny del 2020 i el juny del 2021, a cavall d’aquest artefacte anomenat ‘Prisma’. No era fàcil mantenir la tensió entre els seus seguidors en moment d’enèsima fosa per a la música en directe, amb ambient de ‘crescendo’ pandèmic i després de tants revessos (i més fins i tot considerant que l’àlbum va veure la llum el llunyà octubre del 2019), però el sevillà, a contracorrent, va marcar territori en una sala ocupada per 12.000 assistents ardorosos, xifres de la promotora de The Project.

En realitat, tot és una mica estrany a la trajectòria de Francisco Javier Álvarez Beret, aquest noi que, sent un adolescent, va començar a pujar cançons a la Xarxa i que es va autogestionar fins a cinc àlbums (o ‘mixtapes’) fins al seu fitxatge per una multinacional. ‘Prisma’ va ser així com un nou començament, beneficiat per les aparicions televisives (‘La voz’). Aquest repertori es va acollir al Sant Jordi amb una peculiar barreja de gèneres: pop expeditiu (‘Te echo de menos’, carta òptima per obrir els concerts), molta balada d’impacte canviant i unes quantes incursions (matisades) a les urbanitats i al reggae, vestigis de la seva primera vida artística.

Torrente de cançons

Beret és un cantant de veu una mica assilvestrada, rústica fins i tot, tot i que allà pot raure una part del seu encant en aquests temps de vocalistes de ‘‘talent show’’ que semblen dissenyats per algoritme. La seva interpretació rugosa (assistida per la tasca d’un cantant de reforç) i el fons torrencial de les seves composicions, sobretot aquestes balades plenes de lletra, poden produir un efecte invasiu: allà hi va ser aquest sofert ‘Ojalá’, i temes de la seva etapa anterior com ‘Diez mil porqués’ i ‘Pandora’.

Notícies relacionades

El passat urbà es va insinuar en alguns arranjaments (‘Dime quién ama de verdad’) i certs deixos vocals, si bé més estrident va ser la interferència jamaicana en aquesta ‘Hamaca’ reforçada per l’entrada en escena de Lérica. I la patxanga d’aquesta improvisada ‘Bara bara’. Moments de distensió després dels quals Beret es va armar de valor per afrontar les seves cimeres, ‘Vuelve’ i ‘Lo siento’, amb les que va culminar la nit amb el seu registre més profitós, com un sentit baladista narratiu.

Temes:

Música Palau Sant Jordi

Inicia sessió 0 Comentaris

Torrente de cançons

Azcón: "La sentència del TS s’ha de complir a les bones o a les males"

Lucía Cerezo, la jove sensació del ‘romantasy’