Cápsula convida a la seva «festa del rock’n’roll antiga, però del futur»

Després d’aquest temps propens al concert acústic i amb seients numerats, s’agraeix una mica de rock’n’roll, amb tot el que representa, com el que brinda la sala La Nau, de Poblenou, amb el desafiador triple programa d’aquest dijous. Allà hi haurà Cápsula, exorcitzant la boira pandèmica amb el seu flamant ‘Phantasmaville’, cap d’un cartell obert al galop glam de Side Chick (banda de la francesa Maïa Vidal) i les pulsions de garatge de Go to the Dogs. Cita del Curtcircuit amb públic dret i protocol de passaport Covid.

Per a Cápsula es tracta d’«una festa de rock’n’roll antiga, però del futur», adverteix crípticament Martín L. Guevara (guitarra i veu), acollint-se a la «modificació de la percepció del temps» que han portat els confinaments, afegeix el seu ‘partenaire’ Coni Duchess (baix i veu). En el seu anterior disc, ‘Bestiarium’ (2019), van reflectir, d’una manera «fosca i premonitòria», estimen, «la situació actual del món, amb aquesta comunicació sense contacte físic, a través de les pantalles», explica ell. «Per això a ‘Phantasmaville’ hem volgut trencar amb aquesta visió, i aquest és un disc postpandèmic. Si volem inventar un món nou, que sigui des de la comunicació», remarca. Apel·lant de manera entusiasta al «club del rock’n’roll», apunta Coni.

La ‘santíssima trinitat’

‘Phantasmaville’ és el 13è disc de Cápsula, trio completat amb el bateria Álvaro Olaetxea. Les seves arrels són al barri de San Telmo, de Buenos Aires, d’on, el 1998, Guevara i Duchess van decidir fer el salt a Bilbao. El rock argentí està incrustat en la seva educació (Almendra, Pescado Rabioso, Pappo’s Blues), si bé la seva «santíssima trinitat» la configuren David Bowie, Lou Reed i Iggy Pop. Però ells estan sempre llestos per absorbir influències, com quan en un viatge al Japó van trobar l’obra del venerat guitarrista surf Takeshi Teurachi. Troballa que, com tantes d’altres, els anima a imaginar, «i a pujar-te a una taula i posar-te a surfejar amb ell des del Japó fins a la selva peruana, passant per la costa oest nord-americana», aventura Martín.

Al cap i a la fi, ells continuen sent «uns adolescents que li posen intensitat i ganes a la música que van descobrint». Allà es creuen vestigis de garatge, hard ‘sabbathià’, esclats de psicodèlia dels seixanta, impulsos tribals i alguna cosa de The Doors, i de Jefferson Airplane, i un saxo greixós com el de ‘Fun house’, de The Stooges», il·lustra sense manies Martín L. Guevara. Tot això, afegeix Coni Duchess, donant forma a «un món de rock’n’roll on conviuen les fantasies i els còmics», i configurant una identitat que veuen definida. «Ens diuen que el so de Cápsula està molt clar, i crec que hi ha una mica de veritat», medita Guevara. «És la suma de les coses ens agraden i de les nostres limitacions, ja que no som gent gaire tècnica».

Clàssics moderns

Compten amb la seva galeria de gestes, des d’obrir per a X, la institució punk de John Doe i Exene Cervenka, a Portland, o més difícil encara, gravar un disc, ‘Solar secrets’ (2013), a Kentucky amb tot un Tony Visconti com a productor. Un tipus amb «una oïda absoluta, molt treballada», assenteixen. «Nosaltres ens vèiem com una banda alternativa, però per a ell érem clàssics, la qual cosa ens va cridar l’atenció», explica Duchess. «Amb ell vam trencar barreres i preconcepcions».

Notícies relacionades

La Calòrica estrena ‘La brama del cérvol’, una corrosiva comèdia

‘El judici de Paris’, acabat de restaurar, brilla al CaixaForum

D’aquest fil de la història que porta fins a Bowie, The Velvet Underground o Bo Diddley encara es pot estirar a gust, estima Martín L. Guevara. «Les pròximes generacions s’aniran adonant que allà hi ha tresors incommensurables».