‘El judici de Paris’, acabat de restaurar, brilla al CaixaForum
Ja és a Barcelona una de les joies de la gran mostra sobre el barroc amb obres provinents del Prado, una peça de Rubens que ha recuperat tota la sensualitat que va ser tapada al segle XVIII.

El judici de Paris, de Peter Paul Rubens (1577-1640), una de les grans obres del Museu del Prado, penja des d’ahir de les parets del CaixaForum. Aquest oli de grans dimensions, recentment restaurat, va ser traslladat amb molt de compte i moltes mesures de seguretat dins d’una caixa amb altres pintures que donaran vida a l’exposició Rubens i els artistes del barroc flamenc, que recalarà a Barcelona del 29 de maig al 21 de setembre. Entre la seixantena d’obres reunides, en què les creacions de Rubens dialoguen amb Van Dyck, Jordaens o Brueghel, El judici de Paris brilla amb una llum especial. En part, més enllà de la seva bellesa, perquè s’exposa per primera vegada després d’una minuciosa restauració portada a terme per María Antonia López de Asiaín.
Ha sigut un treball delicat de nou mesos en què s’ha fet molt més que una simple posada a punt de la tela. La restauració ha servit per tornar a l’obra l’aspecte més sensual de l’original, en què apareixen Minerva, Venus i Juno despullades perquè Paris decideixi quina d’elles és la més bonica. Rubens mai va tapar per complet l’entrecuix de les deesses que miren de front l’espectador, però al segle XVIII, en l’època de Carles III, es van limitar els nus als quadres i el pintor de cambra va realitzar alguns afegits a El judici de Paris que van tapar el pubis de les deesses. La restauració ha eliminat els aquests afegits a Minerva i Venus, i ha recuperat així l’aspecte primigeni més eròtic d’aquesta obra que data d’entre 1638 i 1639 i que està considerada com una de les millors obres de l’artista.
Encàrrec de Felip IV
Rubens la va crear al final de la seva vida per encàrrec de Felip IV, que la va disfrutar al palau del Buen Retiro. "L’obra s’havia anat enfosquint en algunes zones, el vernís la va fer groguejar en d’altres. Les tonalitats eren desiguals i s’ha hagut de fer una restauració general per equilibrar la composició. I aconseguir una mica més aquesta profunditat", va apuntar Alicia Peral, una restauradora del Museu del Prado que ahir va estar present al CaixaForum en el moment d’obrir la caixa que transportava aquest material tan preciós. "L’obra té molta més llum ara i quan s’il·lumini la sala, es notarà encara més. És molt més brillant i s’aprecien millor les diferents carnacions dels personatges i el color del cel".
Moure una obra d’art sempre és delicat, sobretot si el quadre és de grans dimensions. Al CaixaForum han hagut de serrar una porta exterior de ferro per permetre l’entrada de la caixa de fusta en què viatjava El judici de Paris. Tant en el moment de posar l’obra dins del contenidor a Madrid com en el moment d’obrir la caixa a Barcelona, Peral va realitzar les verificacions pertinents per comprovar el bon estat de la tela. Ajudada d’un petit focus de llum led i d’una fotografia de la pintura en una tauleta, ahir va anar comprovant a Barcelona els diferents aspectes de l’obra amb atenció.
La caixa estava col·locada a escassos metres de la paret on es va instal·lar el quadre per a l’exposició del CaixaForum i es van necessitar sis homes per treure la peça del seu protector i penjar-la. "Al ser una obra gran cal ser molt més acurats, requereix més personal. Se l’ha condicionat amb una posterior de policarbonat per protegir la tela de les vibracions, de les humitats i dels canvis de temperatura i de la pols", va explicar Peral. Oficialment, al restaurador que acompanya el trasllat d’una obra d’art se li diu courier o correu. Així defineix ella la seva tasca: "És qui té l’última decisió a l’hora de manipular la peça". ¿És el seu àngel de la guarda? "És una custòdia".
Minimitzar riscos
Notícies relacionadesLes assegurances que es paguen per aquestes peces són elevades i els informes de l’estat de les pintures són clau. El correu és com un notari que aixeca acta i determina que el quadre se’n va i arriba en bon estat de conservació. "Reviso com es tanca la caixa perquè a l’obrir-la estigui exactament igual. Gairebé mai he vist que en algun trasllat es produeixi alguna cosa destacable perquè hi ha un gran treball previ per minimitzar riscos durant el transport". Hi ha un control de la temperatura i la humitat als camions que els transporten i les caixes porten espumes i materials que no afecten les obres. També la seguretat es cuida al màxim. Els camions viatgen amb escorta, "ja sigui seguretat privada o policia nacional".
Peral semblava satisfeta després de la ubicació d’El judici de Paris al CaixaForum. Al Museu del Prado el quadre s’exposa a la galeria central. "Allà aclapara una mica veure’l perquè hi ha una gran acumulació d’obres bastant grans. Aquí, com que no en té tantes al voltant, res et condiciona la visió de l’obra. Es podrà disfrutar millor perquè, a diferència del que passa al Prado, aquí ets en un espai més íntim", va comentar. Caldrà esperar a dijous que ve per admirar l’obra mestra, tot just destapada.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Educació a Catalunya Niubó avança que les proves de competències bàsiques no han anat bé: «Remuntar els resultats no serà fàcil»
- Educació Niubó: "Les proves de competències no han anat bé"
- Un pla que va impulsar el Govern Aragonès El Barça i Unió de Pagesos impugnen les zones protegides ampliades a prop de l’aeroport de Barcelona
- La nova Casa Blanca Trump eleva més la tensió amb una desfilada militar
- Baròmetre de juny Enquesta CIS: El PSOE es dispara i aconsegueix el seu màxim avantatge sobre el PP malgrat els escàndols judicials
- La xacra de la corrupció El soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat, la presumpta manipulació de Koldo, Ábalos i Cerdán a Catalunya
- UN INFORME DE L’UCO Els malnoms i paraules clau de la trama de Santos Cerdán i Ábalos: «petit», «pitbull», «barriguitas» o «tinc cafè per a tu»
- Ja hi ha 400 treballadors al Campus Hipra, que s’inaugurarà al setembre
- Hipra tanca el 2024 amb un benefici net de 32,7 milions
- PREVENCIÓ El càncer de pell, disparat: els casos augmenten un 40% en quatre anys a Espanya