‘El judici de Paris’, acabat de restaurar, brilla al CaixaForum

Ha sigut un treball delicat de nou mesos en què s’ha fet molt més que una simple posada a punt de la tela. La restauració ha servit per tornar a l’obra l’aspecte més sensual de l’original, en què apareixen Minerva, Venus i Juno despullades perquè Paris decideixi quina d’elles és la més bonica. Rubens mai va tapar per complet l’entrecuix de les deesses que miren de front l’espectador, però al segle XVIII, en l’època de Carles III, es van limitar els nus als quadres i el pintor de cambra va realitzar alguns afegits a El judici de Paris que van tapar el pubis de les deesses. La restauració ha eliminat els aquests afegits a Minerva i Venus, i ha recuperat així l’aspecte primigeni més eròtic d’aquesta obra que data d’entre 1638 i 1639 i que està considerada com una de les millors obres de l’artista.

Encàrrec de Felip IV

Rubens la va crear al final de la seva vida per encàrrec de Felip IV, que la va disfrutar al palau del Buen Retiro. "L’obra s’havia anat enfosquint en algunes zones, el vernís la va fer groguejar en d’altres. Les tonalitats eren desiguals i s’ha hagut de fer una restauració general per equilibrar la composició. I aconseguir una mica més aquesta profunditat", va apuntar Alicia Peral, una restauradora del Museu del Prado que ahir va estar present al CaixaForum en el moment d’obrir la caixa que transportava aquest material tan preciós. "L’obra té molta més llum ara i quan s’il·lumini la sala, es notarà encara més. És molt més brillant i s’aprecien millor les diferents carnacions dels personatges i el color del cel".

Moure una obra d’art sempre és delicat, sobretot si el quadre és de grans dimensions. Al CaixaForum han hagut de serrar una porta exterior de ferro per permetre l’entrada de la caixa de fusta en què viatjava El judici de Paris. Tant en el moment de posar l’obra dins del contenidor a Madrid com en el moment d’obrir la caixa a Barcelona, Peral va realitzar les verificacions pertinents per comprovar el bon estat de la tela. Ajudada d’un petit focus de llum led i d’una fotografia de la pintura en una tauleta, ahir va anar comprovant a Barcelona els diferents aspectes de l’obra amb atenció.

La caixa estava col·locada a escassos metres de la paret on es va instal·lar el quadre per a l’exposició del CaixaForum i es van necessitar sis homes per treure la peça del seu protector i penjar-la. "Al ser una obra gran cal ser molt més acurats, requereix més personal. Se l’ha condicionat amb una posterior de policarbonat per protegir la tela de les vibracions, de les humitats i dels canvis de temperatura i de la pols", va explicar Peral. Oficialment, al restaurador que acompanya el trasllat d’una obra d’art se li diu courier o correu. Així defineix ella la seva tasca: "És qui té l’última decisió a l’hora de manipular la peça". ¿És el seu àngel de la guarda? "És una custòdia".

Minimitzar riscos

Notícies relacionades

Les obres de teatre imperdibles del Festival Grec de Barcelona 2025: el millor pla de l’estiu

El Sónar arrenca amb flamenc explorador i house amb pedigrí

Les assegurances que es paguen per aquestes peces són elevades i els informes de l’estat de les pintures són clau. El correu és com un notari que aixeca acta i determina que el quadre se’n va i arriba en bon estat de conservació. "Reviso com es tanca la caixa perquè a l’obrir-la estigui exactament igual. Gairebé mai he vist que en algun trasllat es produeixi alguna cosa destacable perquè hi ha un gran treball previ per minimitzar riscos durant el transport". Hi ha un control de la temperatura i la humitat als camions que els transporten i les caixes porten espumes i materials que no afecten les obres. També la seguretat es cuida al màxim. Els camions viatgen amb escorta, "ja sigui seguretat privada o policia nacional".

Peral semblava satisfeta després de la ubicació d’El judici de Paris al CaixaForum. Al Museu del Prado el quadre s’exposa a la galeria central. "Allà aclapara una mica veure’l perquè hi ha una gran acumulació d’obres bastant grans. Aquí, com que no en té tantes al voltant, res et condiciona la visió de l’obra. Es podrà disfrutar millor perquè, a diferència del que passa al Prado, aquí ets en un espai més íntim", va comentar. Caldrà esperar a dijous que ve per admirar l’obra mestra, tot just destapada.