Kaija Saariaho «La música és comunicació, ha d’arribar a la gent.

A l’aclamada compositora Kaija Saariaho (Hèlsinki, 1952) li hauria agradat ser a Barcelona aquest divendres per assistir a l’estrena al Palau de la Música Catalana i a Espanya de ‘Reconnaissance’. La seva obra per a cor a capella i percussionista és tot un repte per als intèrprets. «L’obra parla de la terra i sobre Mart. El títol s’inspira en la nau-robot enviada a Mart per fer fotografies per primera vegada», explica des de la seva casa a París la creadora finlandesa. El text, d’Aleksi Barrière, llibretista amb qui sol col·laborar, planteja un futur apocalíptic amb una Terra esgotada i l’esperança d’una nova llar al planeta vermell. «El subtítol de la peça és Rusty mirror madrigal. En el Renaixement, els madrigals sovint mostraven els horrors bíblics d’aquest món i aquesta [interpretació] es pot veure com una versió contemporània de ciència-ficció», assenyala la compositora, convidada del Palau que en aquest coencàrrec plasma la seva preocupació pel futur de la humanitat.

Estructurada en cinc parts i un interludi, incorpora citacions en diferents idiomes, alguna en la llengua dels nadius nord-americans hopi, i referències a la pel·lícula Solaris, una de les preferides de la compositora. Reconnaissance es va estrenar el setembre passat en la Biennal de Música de Venècia. El programa es completa, entre altres, amb l’estrena d’una altra peça en la qual la Terra és protagonista: Invocation to the Earth, del compositor i director català Xavier Pagès Corella.

Saariaho parla amb calma. Ja s’ha acostumat a les entrevistes via Zoom. També ha seguit a distància els assajos del Cor de Cambra dirigits per Simon Halsey. «Ningú sap el que estic fent ara i tampoc en vull parlar», declara a EL PERIÓDICO. «M’he pres un temps sabàtic i he deixat d’acceptar encàrrecs. No volia treballar amb dates límit, volia ser menys estricta amb mi mateixa. He començat a treballar en una obra, però ja en parlaré quan la tingui més avançada». Ara disposa de més temps però continua dedicada a la seva passió: «La música continua sent en el centre de la meva vida», explica la creadora de 120 obres entre òperes, ballets, obres per a orquestra i per a grups de cambra.

Misteri

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

«La música és un gran misteri. El treball d’un compositor és en realitat una tasca molt pràctica que consumeix molt temps. És un altre misteri. Evidentment, sempre hi ha alguna cosa en les meves obres que és similar perquè la música forma part de mi. La composició és un procés complex, però mai pot ser només intel·lectual, ha de sorgir d’una experiència». I afegeix: «La música és comunicació, ha d’arribar a la gent. I avui dia això és més important que mai, perquè ens fan falta experiències espirituals i la música permet una forma de comunicació molt profunda».

‘Reconnaissance’ no serà l’única peça de Saariaho que s’escoltarà al Palau aquesta temporada. El 19 de febrer l’Orfeó Català oferirà ’Oltra mar’. «És una obra que vaig compondre fa més de 20 anys, va ser un encàrrec de la Filharmònica de Nova York per al nou mil·lenni», recorda. «Tot i que és molt diferent, hi ha alguna petita similitud amb ‘Reconnaissance’. Totes dues parlen del viatge de l’ésser humà».