Donovan canta contra l’ampliació del Prat perquè «estem danyant la Terra»

«Una cançó amb el títol correcte», fa saber a aquest diari l’autor de clàssics com ‘Catch the wind’ o ‘Sunshine Superman’ des de la seva residència al sud d’Irlanda. «Perquè la natura som tots nosaltres. La resposta al desastre industrial i tècnic rau a adonar-nos que nosaltres som la Terra, a la qual estem danyant», afirma el cantautor escocès, «encantat» de compartir la tornada d’aquesta peça amb una extensa selecció de col·legues: Lluís Llach, Gerard Quintana, Pep Sala, Lídia Pujol, Sílvia Comes, Koko-Jean Davis, Lluís i Joan Fortuny (Dharma), Suu, Sicus Carbonell, Jofre Bardagí, Guillem Solé (Mussols), Monica Green, Natxo Tarrés (Gossos), Txell Sust, Mone Teruel, Magalí Sare, Montse Castellà, Carme Canela, Sara Pi, Marc Martínez i el cor de la Fundació Vozes. Composició de Lluís Marrasé amb arranjaments de Joan-Albert Amargós, dona peu a un vídeo que s’estrenarà aquest dijous al Teatre Artesà, del Prat, amb l’assistència de l’alcalde, Lluís Mijoler Martínez. Els beneficis del tema aniran a parar a Depana, Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural.

Una granja a Mallorca

Donovan reconeix no seguir de prop la discussió que envolta l’ampliació del Prat, però reconeix allà «un problema que es dona a tot arreu», indica. «I sent com soc una persona amb principis verds, autor de moltes cançons que tenen a veure amb el canvi climàtic, m’ha sigut fàcil apuntar-me». Va gravar la seva part als Calma Estudis, de Manacor (Mallorca), a prop d’on té una casa amb la seva companya des de fa 50 anys, Linda Lawrence. «Una vella granja que vam reconstruir completament», explica Donovan, «enamorat» d’aquesta illa, a la qual va dedicar un tema que no ha arribat a gravar, ‘Golden isle of Majorca’. «A Irlanda, a les cançons de vegades es parla del país com d’una dona, i aquí vaig fer una cosa semblant».

Donovan acudeix a les seves arrels cèltiques per situar-se com a hereu d’una tradició ancestral, la dels bards que canten a la natura i als seus poders tel·lúrics. «Si llegeix els poetes d’Escòcia, Irlanda o Gal·les, veurà que la Mare Terra sempre hi és present. Poetes i cantants som els guerrers de la Terra», explica. «Tan sols fa 250 anys que va començar la Revolució Industrial, i ho va fer a la meva ciutat natal, Glasgow, que és on d’aquí uns dies els líders mundials es reuniran per parlar d’aquests temes», fa notar en al·lusió a la imminent Cimera Climàtica.

La rebel·lió adolescent

L’entrada en escena de Greta Thunberg li va fer pensar «¡mira, aquí venen els nostres nets!», exclama complagut. «Sabia que un dia aquesta generació s’aixecaria i faria sentir la seva veu». Donovan adverteix d’una «rebel·lió dels adolescents que ha d’expressar-se als llibres, en la música o al teatre, i transformar-se en un mode de vida, com va passar en als 60». Una peça antiga del seu catàleg, ‘Slow down world’ (de l’àlbum del mateix títol, 1976), ha donat lloc a un projecte ambiciós, ‘The youth opera’, obra composta amb el seu net Sebastian Dean que parteix de «quatre estudiants que reflexionen sobre els reptes del món».

Notícies relacionades

Eduard Fernández, Premi Nacional de Cinematografía

El Taller de Músics va gestionar una denúncia interna per assetjament

Altres projectes l’han mantingut ocupat: dues cançons produïdes pel seu amic David Lynch (‘I am the shaman’, llançada al maig, pel seu 75è aniversari, i ‘Gimme some a that’, publicada la setmana passada), les dues associades a la divulgació de la meditació transcendental, amb la qual està familiaritzat «des dels temps de Maharishi i els Beatles, cap al 1968». A la primavera va publicar una altra antologia, ‘Lunarian’, dedicada a Linda (és la translació sonora del llibre que ella va elaborar, ‘Luna love’), en la qual rescata peces inèdites com ‘Listen’. Un tema en el qual aflora de nou la seva preocupació última, el creixement de nens i joves, aquí en particular els fills dels rics i famosos. «La Linda i jo vam néixer pobres, mentre que els nostres fills van créixer amb recursos», explica. «Kirk Douglas va fer una vegada una reflexió respecte a això quan va dir que el seu fill Michael no havia gaudit dels avantatges que va tenir ell: no va néixer pobre».