La crucifixió dels Sackler i la indústria farmacèutica nord-americana

Tot i que incruenta, ‘El imperio del dolor’ (Reservoir Books / Periscopi) és una crucifixió en tota regla dels Sackler en particular i de la indústria farmacèutica nord-americana en general. Solen ser-ho d’algú o d’alguna cosa les bones investigacions periodístiques, i per Júpiter que la nova obra de Patrick Radden Keefe és una bona investigació periodística.

Un pecat capital dels Sackler, una de les grans fortunes nord-americanes, sorprenentment recent per a més informació: L’Arthur, patriarca de la saga i pioner i as de la publicitat i la promoció modernes de medicaments, va aconseguir al capdavant de l’agència William Douglas McAdams dos èxits colossals per als laboratoris Roche en els anys 60 i 70, amb dos fàrmacs semblants per a més inri, tots dos de la categoria dels ‘tranquil·litzants menors’, el Librium i el Valium, el primer remei de la història a superar els 100 milions de dòlars de recaptació. ¿Com ho va fer? Amb un exèrcit de visitadors que seduïen els metges perquè els receptessin, anuncis a mansalva en revistes mèdiques (algunes de seves i gairebé totes dependents dels comptes que gestionava), informes científics de part que garantien la seva innocuïtat i ocultaven el risc d’addicció, congressos que celebraven aquestes panacees de «l’era de l’ansietat» (tota una troballa, l’expressió) i, en fi, una troca clientelar que arribava literalment fins al cor de la FDA (l’Administració de Medicaments i Aliments nord-americana, per les seves sigles en anglès).

Un altre pecat capital dels Sackler, ja amb el Richard, nebot de l’Arthur, al capdavant dels negocis del clan: la seva farmacèutica, Purdue Pharma, va llançar el 1996 OxyContin, l’analgèsic que es considera el principal desencadenant de la crisi d’opioides que en els últims 25 anys ha segat unes 500.000 vides als Estats Units. Els mètodes utilitzats per Purdue Pharma per propulsar el seu fàrmac van ser gairebé calcs als empleats amb el Librium i el Valium, si de cas amb els mitjans multiplicats per molt. També els guanys: 35.000 milions de dòlars ha reportat OxyContin.

El negoci de les drogues

A l’autor de ‘No digas nada’ sempre li ha interessat (periodísticament) el negoci de les drogues il·legals, va explicar dimecres en roda de premsa a Barcelona. Cap al 2010 va detectar que els càrtels mexicans començaven a produir heroïna. Li va semblar estrany. No obstant, sabia que mentre des dels Estats Units es demonitza els narcotraficants mexicans des del punt de vista de l’oferta, aquests observen els Estats Units des del fred punt de vista de la demanda. «Vaig començar investigant al ‘Chapo’ Guzmán i seguint el fil vaig arribar als cercles més elitistes dels Estats Units, a una família fins fa poc tinguda per un model d’èxit capitalista», va dir. Els Estats Units demandaven heroïna i fentanil perquè els opioides legals havien originat legions d’addictes.

«La frontera entre el que és legal i il·legal és tènue –va assenyalar Radden Keefe–. El truc de l’OxyContin [i la resta d’opioides farmacèutics] és que va aconseguir vendre que no és addictiu, de manera que es va receptar massivament no només per a dolors oncològics sinó per a qualsevol tipus de dolor». Però i tant si és addictiu. Aviat milions de pastilles d’opioides es venien al mercat negre (il·legal), però aquestes pastilles també donaven beneficis (legals) a les farmacèutiques. Següent pas, l’heroïna i el seu germà gran el fentanil mexicans.

Tres teories

L’epidèmia d’opioides s’acarnissa en zones rurals blanques i pobres d’estats del sud com Virgínia, Kentucky i les dues Carolines. ¿Per què? «Això va ser al principi, ara s’ha estès i és més difícil acotar l’epidèmia a llocs i perfils –va explicar Radden Keefe–. Hi ha diferents teories sobre per què va començar en aquests llocs. Una és que són zones postindustrials, amb elevat atur i amb abundància de dolors a causa de la mineria, principalment de carbó. Una altra és que són zones aïllades que quedaven fora de les rutes de les drogues il·legals, així que unes drogues legals... I una tercera és que Purdue Pharma va anar a buscar aquestes àrees perquè sabia que eren terreny abonat per a l’OxyContin».

Glubs. «El que és un fet –va prosseguir l’autor– és que les zones on menys va invertir inicialment Purdue Pharma tenen ara menys casos d’addicció a l’heroïna i el fentanil que les zones on més va invertir».

2018, l’any del canvi

El 2006 Purdue Pharma va saldar un cas judicial amb un acord que incloïa una declaració de culpabilitat en la gestió de l’OxyContin. No li va fer ni pessigolles. Els Sackler van seguir intocables fins al 2018. Aquell any van passar dues coses. La primera: la prestigiosa fotògrafa Nan Goldin, addicta a l’OxyContin, va llegir un article de Radden Keefe a ‘The New Yorker’ i va començar a fer campanyes perquè les institucions artístiques i educatives, nombroses i de primer ordre mundial, que s’havien beneficiat de la filantropia del clan trenquessin llaços. El Louvre va ser la primera i van seguir bastants. El Metropolitan Museum of Art novaiorquès, amb la seva imponent Ala Sackler dedicada a l’antic Egipte, està, pel que sembla, a punt de prendre una decisió.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

La segona cosa que va passar el 2018: diversos fiscals estatals van abandonar l’estèril estratègia d’encausar Purdue per començar a encausar la família Sackler. Purdue i altres farmacèutiques ja han acceptat pagar quantitats milmilionàries per anar tapant aquestes demandes.

Radden Keefe no està especialment satisfet que la publicació de ‘El imperio del dolor’ hagi coincidit amb la pandèmia del coronavirus. La FDA queda en el seu llibre per terra i al cap i a la fi és l’organisme que ha donat el vistiplau a les vacunes contra la Covid als Estats Units. «Amb el que sé, em resulta una mica incòmode portar la vacuna de Pfizer –va dir fent broma–. Les farmacèutiques són indústries que es mouen per l’interès econòmic, no per la salut pública i, per tant, s’ha de ser escèptics amb elles. Però no tant com ho són els meus compatriotes amb les vacunes contra la Covid».