Còmic

Paco Roca: Batman, Catwoman, Covid i memòria

  • L’esperada historieta del dibuixant valencià amb el Cavaller Fosc de vacances a Benidorm per a l’antologia ‘Batman. El mundo’ arriba aquest dimarts a llibreries mentre el Premio Nacional de Cómic es prodiga amb nous treballs dins i fora de l’univers de superherois

  • El popular autor d’‘Arrugues’ opina sobre el polèmic premi del Còmic Barcelona a Antonio Martín

5
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El dibuixant Paco Roca té guardat en un calaix el guió d’una història de Batman en la qual el Cavaller Fosc arriba a Espanya als anys 40 i 50, en plena dictadura. «Busca un nazi fugit dels molts que va albergar Franco, i que va estar a la costa mediterrània, per portar-lo als judicis de Nuremberg», avança l’autor d’‘Arrugues’. Però requeria moltes més pàgines per explicar-la –tot arribarà– que la que finalment arriba aquest dimarts a les llibreries de mig planeta dins de la insòlita i esperada antologia ‘Batman. El mundo’ (ECC), en què el valencià sorprèn mostrant la cara més humana de l’home ratpenat, fent una paella, en banyador o contemplant la platja, tot i que també sobre el toro d’Osborne. «L’he portat al meu terreny. Quan em van proposar participar-hi, vaig pensar, “¿I ara què faig jo amb Batman?”. I em vaig quedar amb Bruce Wayne i el vaig enviar de vacances a Benidorm perquè es prengués un descans de tanta acció. El vaig desposseir de la part heroica per veure què en quedava: de semidéu a humà», explica a aquest diari el Premio Nacional de Cómic via telefònica, des de València, sobre la seva sorprenent incursió en l’univers superheroic de DC. I no serà l’última. Ja sent curiositat per conèixer l’opinió de l’editorial americana sobre el guió d’una història llarga de 140 pàgines, titulada ‘La Gata’, que els ha enviat: la protagonitza Catwoman en plena Guerra Civil i gira entorn d’un robatori al Museu del Prado.

En uns esbossos inèdits que acompanyen aquestes línies Catwoman es troba en un tiroteig amb soldats davant l’arribada dels «feixistes». En una altra il·lustració descendeix davant una verge en una església en ruïnes.

«És una manera d’obrir-te a un lector nou i ajuntar dos mons. De portar el teu públic a un món de superherois i que el públic de superherois vingui a la teva obra», valora Roca, que va ser l’autor espanyol escollit per DC per a ‘Batman. El mundo’, volum que reuneix 14 relats ambientats en 14 països per creadors de cadascun d’ells (els Estats Units, França, Itàlia, Alemanya, la República Txeca, Rússia, Polònia, Turquia, Mèxic, el Brasil, la Xina, Corea i el Japó). 

Mestre a l’hora posar el focus en les persones i disposat sempre a «tornar al tema de la memòria» que ja ha tractat a ‘Regreso al Edén’ o ‘Los surcos del azar’, incansable, Roca ja esbossa els dibuixos d’un altre guió conjuminat en aquests mesos sobre les fosses de la Guerra Civil –«un tema espinós i complicat que cal tractar amb delicadesa»– del qual només avança que transcorre entre 1939 i 1945.  

Batsenyal al toro d’Osborne 

Mentrestant ‘Batman. El mundo’ coincideix amb la celebració, aquest dissabte, del Batman Day (amb la Batsenyal reflectida la nit de divendres al toro d’Osborne de Benidorm, com el 2019 ho va fer a la façana del MNAC de Barcelona), un altre treball de Roca forma part de l’acabat de publicar ‘Efectos secundarios’, còmic col·lectiu sobre la Covid junt amb autors com Alfonso Zapico i Cristina Duran, i el 7 d’octubre publicarà ‘El dibujado’, tots dos a Astiberri, lligat a l’exposició que va fer a l’IVAM de València el 2019. «Jo no podria fer una sèrie o una segona part d’alguna cosa. Dibuixo per explicar una història i el que em fa seguir és buscar-ne sempre de noves, il·lusionar-me amb coses diferents per explicar». 

El Batman de Roca no diu una paraula en tota la historieta. El lector el segueix a través de l’Alfred, el seu fidel majordom, que l’ha enviat de vacances perquè pateix estrès i atacs d’ansietat. «Això accentua la soledat i la introspecció del personatge, dona més força al seu aïllament. Jugo amb avantatge. Puc treure’l de context i funciona, perquè després de dècades de Batman els lectors ja el coneixen. Batman és el més turmentat dels superherois, té moltes arestes, i aquests personatges al caire de l’abisme són els més interessants, perquè al seu lloc a la vida real qualsevol s’estaria medicant o a punt del suïcidi. Batman porta a l’abisme Bruce Wayne, però alhora és la seva vàlvula d’escapament. Igual que Batman cau sense la part humana del Bruce». 

Durant el confinament, per primera vegada en les nostres vides i lluny del tràfec diari ens vam parar a mirar-nos al mirall per veure com érem

En aquest enfocament té «molt pes» el confinament per la Covid, assumeix l’autor de ‘La casa’. «Té molt del que cada un sentíem. Per primera vegada a les nostres vides, i lluny de l’atrafegament diari, ens vam parar a mirar-nos al mirall per veure com érem. Ens vam desposseir de la nostra vida social i ens vam quedar amb nosaltres mateixos. A alguns no els va agradar el que van veure i la vida que tenen. Alguns es van adonar que tenen una família. D’altres van descobrir les seves ferides interiors –reflexiona–. El Bruce desconnecta per primera vegada i pensa si és capaç de viure sense el ratpenat. És una crisi existencial. Ell, que s’enfronta diàriament a la mort, arrossega un trauma com el del soldat que torna de la guerra». 

A la historieta curta que aporta a ‘Efectos secundarios’, ‘Ulises confinados’, Roca va convertir en vinyetes un poema de Juan Vicente Piqueras, director de l’Institut Cervantes d’Amman (Jordània). «La poesia era una tasca pendent. Va ser un experiment. Són dues persones confinades dialogant amb el mar entre mig des de dos costats del Mediterrani. Els dos som exploradors en els nostres treballs i estem tancats. Era una mirada positiva i poètica sobre la Covid diferent a la dels malalts i la sanitat».   

‘El dibujado’, en canvi, obeeix a evitar que la història que va explicar en l’original exposició de l’IVAM del 2019, «que era efímera, adaptada a les parets del museu i impossible que itinerés, no es perdés». «Era una reflexió sobre el llenguatge i l’evolució del còmic a més d’un còmic sorgit d’aquelles parets i de veure què explicava i els problemes que afrontava al fer-ho –recorda–. Així que he tornat aquest còmic de la paret al format clàssic, amb desplegables i tintes especials». 

Notícies relacionades

L’autor de ‘La casa’ acaba recordant una anècdota. «La primera vegada que vaig dibuixar Batman va ser en una dedicatòria an Avilès per a l’‘Emotional World Tour’ al costat de Miguel Gallardo. No teníem cua i ens ho va demanar un visitant. El vaig dibuixar assegut al WC amb el Joker que li robava el paper higiènic». Aquest sí que era el més humà. 

Sobre el polèmic premi del Còmic Barcelona