Bad Gyal: la festa explota al Fòrum

Semblava que el gran concert de Bad Gyal a Barcelona continuava maleït. El que havia d’haver passat el novembre del 2020 al Sant Jordi Club va passar ahir a la nit, a la fi, al Fòrum malgrat la pluja, que va amenaçar fins a instants abans que sonessin els primers baixos a través del ja icònic ‘sound system’ (uns grans altaveus) que acompanya Alba Farelo a l’escenari. Aquestes primeres notes van destapar l’energia continguda dels seus seguidors des de fa massa temps.

Bad Gyal planteja els concerts com una festa sense treva, i el seu públic accepta el repte amb gust. «Gràcies per aguantar la pluja. Això avui havia de passar. Això és una festa, jo callaré», va dir com a benvinguda l’artista catalana. Va complir. Sense parar, sense cap treva, Bad Gyal proposa una sessió contínua de música ideada per al ball inspirada en sons tropicals com el dance hall i el reggaeton. La de Vilassar de Mar aconsegueix l’efecte que busca a través de transicions mínimes i de barrejar de cançons, trossejar i ajuntar per no perdre dinamisme.

Des que va sonar ‘Pussy’, del seu últim EP (‘Warm up’), per obrir el concert, cap cul es va poder asseure. Ni parar de moure. A dalt de l’escenari, on l’acompanyava un cos de set ballarines, i a la pista, on el ‘perreo’ va convertir la caòtica pista en un vaivé de malucs desobedients. El ball és, de fet, part indispensable del concert, en moltes ocasions primer element del xou. La mateixa artista catalana estableix un diàleg amb el públic a través del ball. A cada cop de natja, una festa. Com una invitació a desinhibir-se sense possibilitat de ser rebutjada, un dels motius pel qual la catalana connecta tant amb la seva gent.

Notícies relacionades

Bad Gyal, l’estrella que va ser la ‘xavaleta’: «Ningú m’obliga a fer res»

La cultura de la cancel·lació s’estén de l’esquerra a Trump

Bad Gyal, ja amb l’estatus de diva, va repassar tot el seu últim treball i va anar llançant cartes guanyadores. No importava si eren creacions recents (d’aquestes gairebé no se’n va deixar cap al calaix: ‘Judas’, ‘Blin blin’, ‘Bobo’...) o d’anteriors treballs (‘Jacaranda’, ‘Candela’) perquè la festa ja estava destapada. També abraçada a la nostàlgia amb ‘Pai’, tema que la va catapultar.

Cançons moltes amb missatge empoderador que ha interpel·lat dones joves com ella i el col·lectiu LGTBI, gruix del seu públic. ‘Zorra’, per exemple, es va descobrir com un himne a la sororitat adoptat com a propi pels seus fanàtics. Va fer ben visible el que estava passant des de l’inici del concert: crits a pulmó i ball desenfrenat.