Davant el repunt pandèmic

Els festivals confien en l’estudi de Salut per refutar les crítiques

  • El Cruïlla, el Vida Festival i el Canet Rock són «els primers interessats» a conèixer les conclusions del departament sobre la transmissió vírica en els concerts

  • La mostra de Canet demanda l’empresa tecnològica que va gestionar l’‘app’ dels tests d’antígens, amb una fallada que va provocar que es formessin llargues cues

Els festivals confien en l’estudi de Salut per refutar les crítiques

ACN / GEMMA ALEMAN

3
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

La cinquena onada pandèmica ha desviat la mirada cap als festivals multitudinaris celebrats en les últimes setmanes (Vida, Canet Rock i Cruïlla) i, davant el rum-rum inculpatori, aquests responen apuntant a l’estudi en curs per part de Salut, que s’ha de fer públic a final de mes amb les seves conclusions sobre si la taxa de contagis registrada als seus recintes va representar, o no, un «esdeveniment de supertransmissió». Mentre arriba, Canet ha posat en marxa una demanda a l’empresa tecnològica que va gestionar l’‘app’ dels tests d’antígens, amb una fallada, el dia del festival, que va comportar que es formessin cues de fins a tres hores.

L’aplicació, la mateixa feta servir pel Vida (i que va donar igualment problemes en la seva primera jornada), no va poder funcionar el dissabte 3 de juliol per l’acumulació de públic en un dels punts de cribratge, el Pavelló d’Esports de Canet. I al no estar dissenyada per al seu funcionament ‘off line’, va causar que les cues es multipliquessin. Es tracta d’un dispositiu que va tenir un cost de 200.000 euros, informa Gemma Recoder, directora de la mostra, dels quals el Canet Rock en va avançar la meitat. Ara, a través d’un burofax, ha reclamat a l’empresa, Aina Group, el retorn d’aquesta quantitat avançada i l’ha informat de la demanda, considerant que «el servei contractat no es va fer efectiu».

Problema o solució

Però a les queixes per la fallada de l’aplicació s’han afegit els comentaris que responsabilitzen els festivals dels repunts vírics d’aquests dies. «Se’ns acusa de ser part del problema, quan nosaltres vam fer les coses com ens van dir que les havíem de fer, i podem assegurar que ningú amb un positiu en el test d’antígens va entrar al festival», afirma Gemma Recoder, que recorda que aquesta prova no detecta qui té el virus, sinó qui el té amb una càrrega prou alta per contagiar. «Tu et pots haver contagiat per Sant Joan, donar negatiu al Canet Rock i dies després començar a trobar-te malament». I el virus tarda a manifestar-se entre 5 i 14 dies. «No ens poden acusar de positius registrats l’endemà».

A Canet, com al Vida i el Cruïlla, remeten a l’estudi de Salut, i asseguren ser «els primers interessats a conèixer els resultats per demostrar que els festivals no són responsables de l’augment dels contagis», remarca Recoder, que expressa el seu desig que es permeti comercialitzar tests a les farmàcies. Destaca que el Canet Rock «va aïllar» 152 positius, «persones que eren font de contagi sense saber-ho».

Traçabilitat reveladora

Notícies relacionades

A l’estudi de Salut es va referir Jordi Herreruela, director del Cruïlla, en la roda de premsa de balanç de dissabte passat, quan va revelar que inicialment no estava previst seguir el rastre dels assistents (el propòsit primer era un altre, provar la capacitat de testejar 25.000 persones en sis hores, així com «la variabilitat dels tests en les mateixes persones al llarg de tres dies»), però la cinquena onada va fer convenient ampliar l’enquadrament amb el rastreig de les dades epidemiològiques. Herreruela es va manifestar «content» amb aquesta aposta per la traçabilitat.

Els tres festivals apel·len a aquest estudi per disposar-se a replicar, quan arribi el moment, qui els assenyala amb el dit, si és que efectivament es demostra que dins els seus recintes hi va haver menys transmissió vírica que fora. També volen replicar altres acusacions, com la relativa a la modalitat del test d’antígens adoptada i al gruix, potser inadequat, dels bastonets. El test aplicat no va ser el nasofaringi (que explora la fossa nasal fins a tocar la paret de la faringe) sinó el nasal, menys invasiu i igual de comú, amb uns bastonets que poden variar de gruix. «Nosaltres en vam comprar uns amb el bastonet més gruixut i d’altres de més fins per als nens», explica Gemma Recoder. «Els tres festivals hem fet servir el mateix tipus de test, validat per la Fundació Trias i Pujol, i amb una fiabilitat del 98%».