‘Viuda negra’: feminisme de pacotilla

Marvel necessitava posar-se les piles urgentment a l’hora de donar espai a les seves heroïnes dins del seu testosterònic univers. Primer va ser ‘Capitana Marvel’ i ara és el torn de ‘Viuda Negra’, que serveix per ajustar els comptes pendents amb un personatge, el de Nataixa Romanoff, que no sempre ha estat a l’altura de les circumstàncies a la resta de les pel·lícules de la franquícia. 

I això semblava que seria ‘Viuda Negra’, un desplegament perquè es lluís totalment Scarlett Johansson, perquè l’actriu pogués agafar realment les regnes d’un personatge que l’ha acompanyat els últims deu anys i brillar sense distraccions. No obstant, la pel·lícula no li ofereix gaire possibilitats per imposar-se, i serveix en realitat per donar el relleu a Ielena Belova, interpretada per Florence Pugh, que es converteix en l’autèntica protagonista, tot i que sigui de manera oculta, posant de manifest la seva personalitat per sobre de la resta. 

No és l’única contradicció en què cau una de les pel·lícules més prefabricades i autòmats de les últimes fases marvelianes. Intenta encabir-hi humor, acció rutinària, cine d’espies, trama familiar i cap de les parts acaba de funcionar més enllà del tàndem que formen Rachel Weisz i David Harbour (tots dos, formidables), que interpreten els falsos progenitors de Nataixa i Ielena. Però potser el més postís de la trama és aquest intent desesperat d’introduir el Me Too tant sí com no en una narració que necessitava desesperadament tenir un discurs per adquirir una mica de sentit. Ho fa a través del malvat, rus, evidentment, que encarna Ray Winstone, que es converteix, sense venir molt a tomb, en un èmul de Harvey Weinstein que, des de la seva sala de control, s’encarrega d’eliminar la voluntat de les dones que cauen a les seves mans per sotmetre-les als seus designis i convertir-les en titelles a la seva disposició. Així sorgeixen les ‘viudes negres’ de la dictadura del patriarcat. I tot i que la idea no sigui del tot dolenta, la seva formulació resulta massa tosca. 

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

La directora, Cate Shortland, responsable de dos formidables drames intimistes com ‘Somersault’ i ‘Lore’, s’esforça com pot a dotar d’entitat la pel·lícula, i ho intenta especialment a l’hora de parlar dels vincles entre els membres d’aquesta família tan disfuncional. Quant a les escenes d’acció, són pura mecànica, bastant tosques, pesades i avorrides. 

‘Viuda Negra’ no era el film que el personatge mereixia. És caòtica i irrellevant ,i el seu feminisme és de pacotilla.