L’Arcxiu Lafuente mostrarà la seva formidable col·lecció de còmic ‘underground’ barceloní a La Virreina

L’última adquisició de l’Arxiu Lafuente en l’àmbit de l’‘underground’ barceloní de la dècada de 1970 és el fons del desaparegut fotògraf Salvador Costa: 3.200 fotografies i negatius de l’autor de 'Punk '(1977), llibre gràfic que va capturar en temps real el naixement del motí de l’imperdible a Londres, i ombra de La Banda Trapera del Río, grup amb qui va fer un treball extraordinari al retratar-lo relacionat amb el seu apatxe camarilla i el seu opressiu entorn, Cornellà.

La idea inicial era fer l’exposició el 2023, coincidint amb el 50è aniversari de la publicació d’‘El Rrollo Enmascarado’, còmic fundacional amb historietes del nucli format per Nazario, Mariscal, Farry i Pepichek, així com col·laboracions de Bordili, Roger, Juan Villafuente, Pàmies, Max i Cifré. Però la recentment inaugurada ‘La contracultura i l’‘underground’ a la Catalunya dels 70’, una mostra al Palau Robert comissariada per Pepe Ribas (fundador d’‘Ajoblanco’) i amb aire de treball de batxillerat d’un alumne que ha recorregut a la col·lecció de revistes i discos del seu oncle amb passat enrotllat, ha qüestionat la idoneïtat de l’any. El 2024, quan Barcelona acollirà la biennal d’art europea Manifesta, s’estudia com a any una mica més allunyat de la cita en curs.

Sigui l’exposició el 2023 o el 2024, «potser algú s’obrirà en canal» a Barcelona quan es faci, diu José María Lafuente, creador de l’arxiu que porta el seu cognom. «Costa entendre que els artistes hagin conservat durant dècades i dècades obra increïble d’un episodi absolutament barceloní i ni institucions ni col·leccionistes de la ciutat s’hi hagin acostat, encara que només fos per veure-la», afegeix Lafuente.

En un polígon

L’Arxiu Lafuente ocupa l’última planta d’una nau al polígon industrial Heras, als afores de Santander. És la seu central de l’imperi formatger de Lafuente. L’obra generada a la Barcelona contracultural és una part minúscula d’un arxiu documental de primeríssima línia mundial i que arrenca amb les avantguardes de principis del segle XX.

El pintor i dibuixant madrileny Ceesepe, mort el 2018, va ser la porta d’entrada de Lafuente a la poderosa cultura marginal de la Barcelona dels 70. Res estrany: Ceesepe, com els seus paisans els fotògrafs Ouka Leele i Alberto García Alix (tots tres estan molt ben representats a l’arxiu), era assidu d’una ciutat que llavors passava per sobre de la capital d’Espanya en matèria cultural i persona benvinguda al pis del carrer del Comerç, 64, on Nazario, Mariscal i els Farriol vivien i feien la seva guerrilla antiautoritària particular. De la mà de Ceesep,e Lafuente va contactar amb Nazario, «la reina mare» de la qüestió, i aquest, al seu torn, el va presentar als altres dibuixants, molts allunyats del còmic des de fa una eternitat. «No t’imagines el que guarden els artistes», diu Lafuente. És veritat: sembla mentida que tants originals hagin sobreviscut tant temps.

Veure’ls accentua la sensació de fotocòpia que transmet ‘La contracultura i l’underground a la Catalunya dels 70’, fotocòpia potser prescindible existint el volum per la quantitat de documents originals que existeixen. Allà hi ha peces de llegenda: la il·lustració de Nazario per a la coberta del número quatre de ‘Rock Comix’ (1976), miserablement afusellada per Lou Reed per a la portada de ‘Take no prisoners’; la il·lustració de Farry per a la tapa d’‘El Rrollo Enmascarado’, desenes de dibuixos de Mariscal que prefiguren Cobi...

Historietes perilloses

«M’agradaria reeditar ‘La Piraña Divina’, però primer vull consultar-ho amb els meus advocats», diu Lafuente. No per una qüestió de drets, al cap i a la fi en té dos d’exemplars, els fotolits i l’al·lucinant original de la portada, sinó perquè conté historietes passades de voltes. ‘La Piraña Divina’ és el còmic o fanzín, si ho prefereixen, amb què Nazario va decidir que no passava més per l’adreçador del registre i la censura prèvia, de manera que se’l va autoeditar per la cara. La venda clandestina no es va fer de manera tan selectiva com hauria d’haver- sigut i la paranoia es va instal·lar a Comerç, 64, provocant per fi l’estampida del quarter general del Rrollo. No era cap broma: ‘El Rollo Enmascarado’ havia sigut segrestat per l’autoritat, tot i que la seva edició era legal i el seu contingut, cristià, en comparació amb ‘La Piraña Divina’. Finalment no li va passar res a Nazario.

Max és un dels pocs dibuixants de l’‘underground ’primigeni de qui Lafuente no té res. Tranquils, ja hi ha establert contacte.

Una història molt potent

Notícies relacionades

Viatge cinematogràfic a Brooklyn

La vida sense Paul Auster

L’empresari i col·leccionista no compra obra i documentació a la babalà. «Això no funciona com ‘¿què tens que t’ho compro?’ –diu–. A mi el que m’omple no és tenir 800 ‘mariscals’. A mi el que m’omple és explicar una història a través de les fonts originals. I la història de la contracultura barcelonina és molt potent».

L’Arxiu Lafuente està en avançades negociacions amb el Reina Sofía per establir a l’antiga seu del Banc d’Espanya a Santander el Centre Associat Reina Sofía-Arxiu Lafuente, que s’afegirà al Centre Botín i a la pròxima seu històrica del Banco Santander, ja en remodelació per acollir la col·lecció d’art de l’entitat bancària.