Guardó de les lletres catalanes

El Premi Sant Joan rescata l’espia català que va enganyar Hitler

‘Garbo parla’, de Roser Caminals, converteix en novel·la l’operació Fortitude, que va allunyar de Normandia els alemanys

El Premi Sant Joan rescata l’espia català que va enganyar Hitler
2
Es llegeix en minuts
Elena Hevia
Elena Hevia

Periodista

ver +

Si diem «Garbo parla», els més vells del lloc pensaran en Greta Garbo, i en l’eslògan amb què es va promocionar el seu pas del cinema mut al sonor. Però ‘Garbo parla’, la novel·la amb què l’escriptora Roser Caminals (Barcelona, 1956) acaba de guanyar el Premi BBVA Sant Joan, no va de la diva sueca sinó de Joan Pujol, barceloní i espia doble al servei de l’MI5 durant la Segona Guerra Mundial, a qui els col·legues anglesos van batejar amb el nom clau de Garbo perquè el consideraven «el millor actor del món», una qualitat perfecta per a un agent secret. La figura de Garbo, sobre la qual s’han escrit diversos assajos a la Gran Bretanya i s’han rodat dos documentals, entre els quals el d’Edmond Roch, va ser capital per enganyar definitivament Hitler sobre l’ofensiva que canviaria el destí de la contesa. Ben considerat entre els alemanys, Garbo va aconseguir convèncer l’Estat major del Führer que el desembarcament de les forces aliades es faria al pas de Calais quan en realitat, Spielberg i tothom sap, es va fer a les platges de Normandia. 

El premi, un dels més ben dotats de la literatura en català amb 35.000 euros, posa també el focus sobre una autora que malgrat una llarga trajectòria en l’escriptura està allunyada de la vida literària catalana. Amb gairebé 40 anys establerta a la ciutat de Maryland com a professora, és una gran impulsora de la llengua catalana a l’estranger per a qui llegir i escriure en l’idioma natal és una forma de resistència. 

El teu oncle, agent secret

Notícies relacionades

‘Garbo parla’, que Edicions 62 publicarà al setembre coincidint amb la Setmana del Llibre en Català, és, naturalment, una novel·la d’espies, però tractant-se de Joan Pujol que ningú esperi acció o glamur a l’estil de 007. «M’agradava la humanitat del personatge, que fos algú comú i corrent com ho puguin ser el teu avi o el teu oncle, algú entranyable i afectuós però que alhora portés una doble vida». Aquesta personalitat, que, segons Caminals, no s’acaba de reproduir bé als assajos és el que va seduir l’autora per portar l’agent a una novel·la. «Volia que el lector comprengués el personatge tot i que en el fons continuï sent un misteri». 

Hi ha molt, convé l’autora, de comèdia d’embolic en la història d’aquest home que després de ser una peça clau a l’operació Fortitude, la de l’engany sobre el desembarcament, va fingir la seva mort a Angola i va acabar els seus dies a Veneçuela amb un nou nom i una nova família. La que havia format i abandonat a Catalunya va saber d’ell poc abans de la seva mort quan un investigador va trobar el seu parador i el recentment mort Felip d’Edimburg va encapçalar l’homenatge que el Regne Unit li devia. «Garbo és un personatge magnífic per a un escriptor perquè el seu treball per als serveis d’intel·ligència era fabular i va ser un gran fabulador: va enganyar els alemanys amb gran èxit. Les seves cartes tenien text i subtext, un missatge visible i un altre invisible, i això dona molt joc. Si no fos històric, és difícil que avui algú pogués creure que aquelles enganyifes podien funcionar però el cas és que ho van fer».