IN MEMORIAM

L’homenatge a Carlos Ruiz Zafón el torna com un home «divertidíssim i gran conversador»

Ada Colau recorda que escriptors que van morir el 2020, com Benet i Jornet, Juan Marsé i Joan Margarit, entre d’altres, tindran també el seu tribut

A1-115063671.jpg

A1-115063671.jpg / Manu Mitru (EPC)

2
Es llegeix en minuts
Elena Hevia
Elena Hevia

Periodista

ver +

El 2020, l’any de la Covid, va arribar carregat de morts d’escriptors, no particularment associades a la pandèmia, amb una forta vocació barcelonina que l’ajuntament ha volgut reflectir. L’homenatge que es va celebrar aquest dijous a Carlos Ruiz Zafón al Saló de Cent va arribar acompanyat de polèmica en el moment del seu anunci. La filla del dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, que va formar part d’aquesta negra nòmina, es va queixar de greuge comparatiu i menysteniment oficial –una queixa històricament molt poc fonamentada– i avui en el mateix acte l’alcaldessa, Ada Colau, ha anunciat que l’homenatge a ‘Papitu’ es faria aviat –la cita serà diumenge al Jardí de les Escultures de Montjuïc– mentre es preparen actes per a Juan Marsé, Joaquim Marco, Joan Margarit i Isabel Clara Simó.

El retrat, ja que d’això es tractava, de l’autor de ‘La sombra del viento’ es va obrir amb les paraules del president del Grupo Planeta, José Crehueras, que va recordar com aquesta novel·la –la més llegida després d’‘El Quixot’, eslògan que es va repetir com un mantra al llarg de l’acte– va acabar obrint-se pas des del desconeixement –es va presentar al Premi Fernando Lara i només Terenci Moix es va adonar del seu enorme potencial comercial– fins a convertir-se en un fenomen planetari. Després, oficiat pel periodista Josep Cuní, alguns amics com els periodistes Sergio Vila-Sanjuán i Sergi Doria, ferms defensors del seu treball; l’escriptor Eduardo Mendoza, que el va tractar molt en les visites que Zafón i la seva dona, Mari Carmen Bellver, van fer a Londres, on residia l’autor de ‘La ciudad de los prodigios’; la seva agent literària, Antonia Kerrigan, que li va ensenyar a estimar les orquídies, i el seu editor, Emili Rosales. La seva viuda, tot i que present, va delegar en aquest els agraïments públics.

Notícies relacionades

Focs artificials

És conegut el caràcter distant i introvertit del malaguanyat Zafón però en l’evocació dels seus amics això amb prou feines es percebia. Mendoza va explicar que tot i que en ocasions l’èxit el desconcertés, a Londres era capaç d’oblidar-se d’aquest paper per ser un cercador de dracs pels carrers: «Sense ell no m’hauria adonat de la gran quantitat d’imatges i escultures de dracs que hi ha a la ciutat. El em va ensenyar a buscar-los i inconscientment ara que ja no hi és ho continuo fent». La imatge que va sorgir de l’evocació dels amics és d’un home «divertidíssim, gran conversador, exquisit i generós amb la gent que apreciava». Potser la millor imatge la va aportar Vila-Sanjuán quan el va recordar al terrat de l’Ajuntament de Barcelona després d’haver protagonitzat el pregó de Sant Jordi contemplant meravellat uns focs artificials.