El cosmos de pedra de Chiharu Shiota brilla a Lleida

El visitant creua el llindar d’una edificació en plena gravera de l’empresa Sorigué a la Plana del Corb, a Balaguer, a un pas de Lleida. Fora, els obrers treballen extraient i reconvertint muntanyes de materials extrets de la terra en futur formigó, asfalt, canalitzacions o dovelles per a, per exemple, la línia 9 del metro de Barcelona. A l’interior de la construcció li espera una obra d’art contemporani que el submergirà en un univers, visual i metafòric, de centenars de petites pedres unides per fils de llana negra, suspeses en un intricat entramat que creix fins a sis metres d’alt per deu d’ample. És un espai fosc, tènuement il·luminat, que transmet intimitat i «evoca que petit i fràgil que és l’ésser humà comparat amb l’univers», explica, amb la seva tímida i amb prou feines audible veu, la seva creadora, Chiharu Shiota (Osaka, 1972). La reconeguda artista japonesa, resident a Berlín, parla sobre ‘In the beginning was...’ la seva primera instal·lació permanent a Europa, creada expressament per al centre Planta de la Fundació Sorigué on l’art marida amb la seva faceta industrial.

El títol de ‘In the beginning was...’ remet a la primera frase de la Bíblia i al concepte d’origen que evoquen a Shiota les pedres, «un material en brut que serveix per crear alguna cosa», i el soroll del qual al rodar per les muntanyes de grava de Planta la va inspirar quan va visitar el lloc. «Saber d’on venim ens ajudarà a saber cap on ens dirigim», afirma. La inauguració de l’espai a Lleida coincideix amb una altra instal·lació seva, temporal, que aquest dilluns ha presentat al Liceu, al Saló dels Miralls, basada en el ‘Winterreise’ de Schubert.

«La Covid ho ha parat tot, començant per l’economia..., però no la creativitat ni la necessitat de crear. Ara crec que la gent pot estar més oberta a una experiència col·lectiva que ens faci pensar en el cosmos i l’univers. Vaig sentir que hi havia un llaç entre l’univers i l’univers que hi ha al meu interior», diu Shiota. 

Les pedres foradades i lligades amb fils també són «com les connexions que s’estableixen entre les neurones al cervell», afirma l’artista, que mentre es recuperava d’un càncer pensava que «potser, quan les persones ens deixen, es dissolen en l’univers». «Durant la meva malaltia moltes vegades em vaig preguntar on anirien la meva ànima, les meves emocions, el meu art, si em moria». Ara, afegeix, sap que una part «continuarà vivint en aquest edifici», annex al centre de Mineralogia del complex. 

En obres anteriors, algunes de fetes amb velles finestres de Berlín o amb sabates utilitzades, com les que va presentar juntament amb l’embrió de ‘In the beginning was...’ el 2015 al centre expositiu que Sorigué té a Lleida, Shiota reflexionava sobre la memòria dels objectes. Aquí, admet, «la pedra no té memòria, però sí historia. La pedra per si mateixa no té significat però les persones sí que poden donar-l’hi. Quan un agafa una pedra amb la mà li dona un significat, si hi escriu la paraula ‘llàgrima’ n’adquireix un de diferent. Segons el xintoisme, la pedra no és un déu, però pot ser un esperit».  

Notícies relacionades

El Big Bang de Shiota

¿Val la pena?

Per a l’artista japonesa, que s’ha prodigat en les biennals de Moscou, Sydney, Lió o Venècia (on va crear el pavelló del seu país), «l’art ha de provocar una resposta emocional. Si la meva obra la veuen 100 persones generarà 100 respostes emocionals diferents». 

Convivint amb Viola o Kentridge

Des d’ara, aquesta obra de Shiota conviurà a Planta amb altres ‘sites’ específics que allotgen instal·lacions permanents no menys impactants: una videoinstal·lació de Bill Viola, una altra de William Kentridge (la processó musical ‘More Sweetly Play the Dance’, que es va poder veure al CCCB el 2020), tres peces d’Anselm Kiefer i dos caps d’Antonio López. També, almenys durant dos anys més, amb la monumental instal·lació ‘Double Bind’, que el desaparegut Juan Muñoz va crear per a la Sala de Turbines de la Tate. I, avança Ana Vallés, presidenta del grup i la Fundació Sorigué i directora de Planta, aviat, amb una obra de l’argentí Tomás Saraceno i una pel·lícula documental que Wim Wenders està preparant sobre aquest singular espai.