El Big Bang de Shiota

Tres tones de pedres pengen de més de 300 quilòmetres de fils de llana negra formant una intricada i fosca teranyina que s'estén en un espai de 440 metres quadrats dibuixant una impactant instal·lació, alhora intimista i monumental, capaç de transportar «a l'origen de tot, al Big Bang, la gran explosió». Aquest suggerent cosmos, on la llum converteix les pedres en planetes i estrelles porta, no en va, el títol d'In the beginning was…, evocant la primera frase de la Bíblia. Aquesta és l'obra inèdita que es podrà veure a l'exposició d'art contemporani que d'aquest divendres al 31 de març obre la Fundació Sorigué, a Lleida, amb quatre grans peces de Chiharu Shiota (Osaka, 1972), l'artista japonesa, establerta a Berlín, que ha causat sensació al pavelló del Japó a la Biennal de Venècia 2015 amb la seva proposta de 500.000 claus en una malla vermella.

PEDRES I COSMOS / Quan Shiota, que explora la relació entre el cos humà i la memòria, va visitar per primera vegada la pedrera del grup Sorigué a Balaguer va observar com les pedres queien des de les màquines. «Em va impressionar molt... el soroll que feien... I vaig pensar a usar les pedres per aturar el temps, frenar-les abans de tocar a terra, mantenint-les suspeses amb fils de llana negra. El fil negre suggereix una connexió amb l'univers, el color negre és una cosa universal, connecta amb el cosmos», explica amb veu amb prou feines audible aquesta introvertida artista, que amb la pedra ha volgut simbolitzar un doble origen, el de l'«univers i la humanitat i el de Sorigué».

Dimarts encara hi havia diversos treballadors de la gravera, que havien escollit i netejat les pedres, col·laborant amb l'equip de Shiota bregant amb les madeixes de llana, tasca a la qual s'ha sumat un grup d'estudiants de la Universitat de Lleida. Mai abans aquesta creadora havia utilitzat la pedra. «És també la primera vegada que faig servir un material sense memòria personal. En canvi la pedra sí que té energia».

Habituada a embolcallar amb fils materials més lleugers i que connecten amb memòries personals, com maletes o vestits, també ha muntat a la Fundació una versió de la seva instal·lació Over the continents. Es tracta de 545 sabates usades enviades per persones anònimes de Lleida juntament amb una nota explicant per què aquest calçat ha sigut important per a elles. «Un missatge que em va commoure molt era d'una persona que va saber que la seva germana bessona va morir de petita», destaca Shiota mentre va lligant fils de llana a cada sabata, ultimant la peça. Cada sandàlia, bota, xancleta o esportiva és una memòria personal que queda unida a un vèrtex comú amb fil vermell, que «simbolitza la sang, com les venes de les cames, connectades a un cor, representant la universalitat dels sentiments». «Les sabates, buides, són com illes perdudes. Tenen les seves pròpies vides, expliquen les seves pròpies històries, com cases abandonades. Les sabates ens acompanyen, caminen i viatgen: són una de les nostres possessions més íntimes. Envelleixen amb nosaltres guardant els nostres secrets i les nostres memòries més íntimes».

FINESTRES DE LA RDA / La memòria està també molt present en la versió de His chair (2005), on ha «dibuixat en l'espai» amb un muntatge de 200 finestres abandonades que va recollir en solars al cap de poc d'arribar a Berlín, fa més de vint anys, en una ciutat que després de la caiguda del Mur derruïa els vells edificis de la RDA. «Vaig veure aquelles finestres i em va impressionar pensar en les històries i sentiments de tantes persones que havien mirat a través seu. Els de l'Est veien els de l'Oest, eren del mateix país però van estar separats 30 anys. Les finestres separen el món interior de les persones de l'exterior», explica Shiota, que a l'arribar a Alemanya des del Japó va tenir la impressió d'«estar entre dos mons, en un abisme de desolació».

Notícies relacionades

Jeff Daniels com a figura trumpiana

"Volia tombar prejudicis sobre els llatinoamericans"

De His chair l'artista en farà una versió permanent, que representarà la «història de la humanitat», al futur centre d'art de Sorigué, on desenvolupa el projecte Planta, al complex del grup industrial a la gravera que hi ha a prop de Balaguer.

Tanquen el cercle de la memòria dues peces que per primer cop dialoguen juntes: el vídeo Bathroom (1999) -performance on Shiota es banya en fang- i la sèrie fotogràfica In the bathroom (2002): «Per molt que et vulguis rentar hi ha coses que mai podràs esborrar, com els records».