Un passeig per la part salvatge del ‘Swinging London’

A la fi, que el relat de decadència i caiguda que Home ofereix a ‘Tainted love’ tingui o no el seu ancoratge en una història real és una cosa que no té importància, perquè la veritable potència de la novel·la rau en la seva devastadora capacitat per il·luminar els racons més foscos del que l’escriptor Javier Calvo (autor del pròleg de l’edició en castellà de ‘Tainted love’, que acaba de publicar la nova editorial Colectivo Bruxista, amb acurada traducció de Ce Santiago) anomena «el subsol del Swinging London». Davant la fotografia oficial d’aquest Londres de colors vius, músics talentosos, actors de bellesa irresistible i models de cames llargues (una arcàdia jove i increïblement creativa habitada per gent com Paul McCartney, Mick Jagger, Jean Shrimpton, Terence Stamp i Julie Christie), Stewart Home capgira el quadro i proposa una reveladora excursió pel costat lleig de l’assumpte, un món poblat per gàngsters de sexualitat recargolada, policies corruptes, camells amb pretensions artístiques, proxenetes, assassins i suïcides.

Aquesta és una petita galeria d’alguns dels personatges reals (aquests sí) que, a les pàgines de ‘Tainted love’, acompanyen Jilly O’Sullivan en les seves perilloses aventures pels soterranis mal ventilats del Londres dels 60. Un grup salvatge en què es barregen malvats de manual, àngels caiguts amb tendències autodestructives i paios amb genuïna mala sort.

Ronnie i Reggie Kray

Els bessons que van imposar la seva llei i la seva desenraonada set de fama a la rebotiga sòrdida del colorista Londres dels anys 60. Fills d’un desertor de la Segona Guerra Mundial, aquests disfuncionals dioscurs del mal van forjar el seu imperi criminal, The Firm, amb el mètode tradicional de la intimidació, les pallisses, el xantatge, el robatori i l’assassinat ocasional, però, enlluernats per la brillantor de l’època, van menysprear l’anonimat i van exigir tracte d’estrelles del pop. Van acabar els dies a la presó, des d’on van continuar fent negocis i filtrant exclusives als tabloides.

Peter Rachman

El diccionari Oxford va encunyar a mitjans dels anys 60 el terme ‘rachmanism’ per al·ludir a les pràctiques abusives que un llogater pot arribar a exercir sobre els seus inquilins. Així d’infame va ser la reputació adquirida per aquest especulador immobiliari apàtrida d’origen polonès que a finals dels 50 va fer fortuna extorsionant immigrants antillans sense permís de residència i regentant una xarxa de bordells. Va mantenir una breu associació amb els germans Kray i va ser amant (i molt probablement proxeneta) de Christine Keeler, la prostituta del cas Profumo.  

Christine Keeler

Criada en un vagó de tren reconvertit en casa, on va ser víctima d’abusos per part del padrastre, Keeler va escapar-se a Londres als 15 anys i va treballar de cambrera, model i prostituta. El 1961 va iniciar una relació amb el ministre de Defensa John Profumo mentre es ficava al llit regularment amb l’agregat militar de l’ambaixada soviètica Ievgeni Ivanov, cosa que va donar lloc a l’esclat d’un escàndol polític i sexual de categoria que va acabar propiciant la caiguda del Govern conservador de Harold Mcmillan i va tenir un notable impacte en la cultura popular de l’època.

Michael X

El seu veritable nom era Michael de Freitas. Nascut a Trinidad i Tobago, va emigrar al Regne Unit el 1957 i es va guanyar la vida com a sicari de Peter Rachman abans d’encapçalar el moviment Black Power a la capital britànica. Presència ineludible als cercles contraculturals i proto-‘hippies’ londinencs a les albors de la psicodèlia, la seva progressiva radicalització el va portar al calabós acusat d’extorsió. Després de sortir sota fiança (pagada per John Lennon), va tornar el 1971 al seu país, on va dirigir una comuna revolucionària i on va acabar sent penjat per l’assassinat de la filla d’un diputat conservador després d’un procés ple d’irregularitats.

‘Jack The Stripper’

Nom amb què la premsa de l’època va batejar l’assassí en sèrie que entre el febrer del 1964 i el febrer del 1965 va matar a Londres sis dones, totes, prostitutes de baixa estatura, i els cadàvers van ser trobats als voltants del Tàmesi. La connexió de dues de les víctimes amb alguns dels implicats en el cas Profumo va donar pàbul a diverses teories conspiradores. La intensa investigació de Scotland Yard (que va interrogar més de 7.000 sospitosos) va acabar sent arxivada sense que s’arribés a aclarir mai la identitat de l’assassí.

R. D. Laing

Ronald David Laing va ser un heterodox psiquiatre escocès que, en una època d’electroxocs, camises de força i cel·les de parets embuatades, va advocar per un enfocament humanista a l’hora de tractar la salut mental i va defensar la importància de connectar els trastorns dels pacients amb les seves experiències vitals i les seves relacions amb la comunitat. També va ser un alcohòlic amb alarmants tendències depressives i un pare lamentable que va deixar a la seva nombrosa prole (va tenir 10 fills amb quatre dones diferents) una ominosa herència de traumes infantils i problemes mentals.

Norman ‘Nobby’ Pilcher

«Vostè ha enverinat el pou de la justícia penal», li va dir el jutge que el 1973 el va condemnar a quatre anys de presó per un delicte de perjuri. Abans d’això, aquest conspicu agent de la Policia Metropolitana va encapçalar una croada destinada a desacreditar els músics més populars del moment a base d’arrestos per possessió de drogues, tot i que per a això calgués inventar testimonis i falsificar proves. A les seves xarxes corruptes van caure, entre d’altres, Dusty Springfield, Brian Jones, Donovan, Levi Stubbs, George Harrison i John Lennon, que va rebatejar el policia com Semolina Pilchard en la verinosa lletra d’‘I am the walrus’.

Michael Reeves

No va arribar a fer els 25 anys. La versió oficial va atribuir la seva prematura mort, el 1969, a una sobredosi accidental d’alcohol i barbitúrics. Aleshores, Reeves ja havia dirigit tres llargmetratges d’escàs pressupost i generosa inventiva que estan entre el més estimulant que ha donat el cine de terror britànic. El seu últim film, ‘The witchfinder general’ (‘Cuando las brujas arden’), la història d’un inquisidor interpretat per Vincent Price que s’aprofita sexualment de les acusades de bruixeria, és avui ob jecte d’un culte molt justificat.

Alexander Trocchi

Notícies relacionades

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Rozalén: "Soc una tia alegre, però m’emprenya el que és injust"

Escriptor, revolucionari, situacionista i heroïnòman escocès que es va instal·lar a Londres als anys 60 després de passar per París, on es guanyava la vida escrivint relats pornogràfics que firmava amb pseudònim, i pels Estats Units, on va arribar a certa popularitat com a autor de la influent novel·la autobiogràfica ‘El libro de Caín’ (i on va ser empresonat per traficar amb drogues). Convertit en una figura mítica de l’‘underground’ britànic, va deixar d’escriure el 1978 i es va dedicar a esperar la mort a casa a Kensington. No va haver d’esperar gaire.

Michael Hollingshead

‘L’home que va col·locar el món’. Així va titular la seva autobiografia Michael John Shinkfield (aquest era el seu nom veritable), un pioner de l’experimentació amb drogues lisèrgiques que va iniciar Timothy Leary en l’ús de l’LSD i que, a la seva tornada a Anglaterra el 1965, va obrir a Londres el Centre Psicodèlic Mundial, una agència de viatges al·lucinògens per on van passar William Burroughs, Allen Ginsberg, John Lennon, George Harrison, Keith Richards i Paul McCartney. Després de complir condemna per possessió i consum, Hollingshead va viatjar al Nepal, va muntar un asram psicodèlic en una illa escocesa i va desaparèixer a Amèrica del Sud a finals dels 80.