The Linda Lindas: les noves reines del punk estan a l’escola primària

Amb edats compreses entre els 10 i els 16 anys, Bela, Eloise, Lucia i Mila van protagonitzar el 4 de maig el seu primer concert després de l’aturada obligada per la pandèmia: un xou d’uns 40 minuts a la seu de Cypress Park de la Biblioteca Pública de Los Angeles davant un públic de tot just una dotzena de curiosos, majoritàriament bibliotecaris. Tampoc és que abans de la crisi sanitària The Linda Lindas haguessin tocat molt en directe (menys d’una desena d’actuacions, estimen), però la seva cridanera precocitat ja els havia donat l’oportunitat de telonejar Bikini Kill al Hollywood Palladium, a la gira de reunió que el grup ensenya del moviment ‘riot grrrl’ va realitzar el 2019 (van ser escollides personalment per Kathleen Hanna, que es declara fan), i de participar a la pel·lícula d’Amy Poehler ‘Moxie’, on apareixen interpretant versions de ‘Rebel girl’, de Bikini Kill, i ‘Big Mouth’, de The Muffs.

Precisament aquestes dues cançons van ser les escollides per tancar el seu concert entre les lleixes atapeïdes de llibres a Cypress Park. Però al responsable de xarxes socials de la Biblioteca Pública de Los Angeles li va cridar molt més l’atenció una composició pròpia titulada ‘Racist, Sexist Boy’ que, segons va explicar la joveníssima bateria Mila durant l’actuació, va ser escrita després que un company de classe li digués que el seu pare li havia aconsellat que no es relacionés amb xinesos.

Fúria constructiva

El vídeo de ‘Racist Sexist Boy’, precedit de la frase «No us fiqueu amb les Linda Lindas», es va publicar el 20 de maig. Al cap de 72 hores ja havia superat els quatre milions de visites a Instagram i havia rebut comentaris elogiosos dels components de, entre altres grups, Rage Against the Machine, Sonic Youth, Paramore i Red Hot Chili Peppers, impactats per l’actitud desafiadora i combativa amb la qual la banda (i, molt en particular, la cantant i baixista Eloise, de només 13 anys) s’enfronta als prejudicis racistes dels xavals de la seva edat en una cançó la lletra de la qual va més enllà de la simple confrontació: «Ets un noi racista i sexista / i tens plaers racistes i sexistes / nosaltres reconstruïm el que tu destrueixes». Guau.

Notícies relacionades

La gran sèrie sobre el futbol americà i la vida

El mirall on s’hauria de mirar el ‘true crime’

És temptador suggerir que el fitxatge de The Linda Lindas per l’escuderia Epitaph ha sigut la feliç (i insòlitament veloç) conseqüència de l’explosió viral desencadenada pel vídeo de ‘Racist, Sexist Boy’, però la realitat és una altra; segons han relatat elles mateixes, les converses amb la discogràfica es van iniciar ja fa alguns mesos, afavorides per la circumstància que el pare de Mila i Lucia és el productor i enginyer Carlos de la Garza, que ha treballat amb alguns dels grups de la factoria de Los Angeles.

En qualsevol cas, sembla tenir tot el sentit del món que les noves reines del punk californià hagin acabat a Epitaph, un segell que ha encapçalat la lluita contra els atacs racistes rebuts per ciutadans d’origen asiàtic i la primera referència del qual, al ja llunyà 1988, va ser l’elapé de debut d’L7, una banda composta íntegrament per dones. És clar que Donita Sparks i les seves companyes a L7 no van haver de negociar amb la discogràfica mentre preparaven els seus exàmens finals a l’escola primària.