Motí a la biblioteca

The Linda Lindas: les noves reines del punk estan a l’escola primària

Un vídeo penjat a les xarxes socials llança a la fama el joveníssim quartet californià i el seu furibund himne antiracista ‘Racist, Sexist Boy’

The Linda Lindas: les noves reines del punk estan a l’escola primària
3
Es llegeix en minuts
Rafael Tapounet
Rafael Tapounet

Periodista

Especialista en música, cinema, llibres, futbol, críquet i subcultures

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La història de The Linda Lindas té uns ingredients bastant imbatibles: noies rockeres, punks, antiracisme i biblioteques públiques. I a més acaba bé. Resulta difícil, per tant, no sumar-se a l’onada d’entusiasme general que la impactant irrupció d’aquestes quatre adolescents californianes («mig asiàtiques, mig llatines», segons fan constar elles mateixes al seu compte de Bandcamp) ha suscitat a les xarxes socials en els pocs dies que han transcorregut des que, dijous passat, el sistema de biblioteques públiques de Los Angeles va penjar a Instagram i Twitter un vídeo d’una actuació del grup. Dies de febril viralització que han desembocat en l’anunci del fitxatge de The Linda Lindas per part d’Epitaph Records, el segell discogràfic que als anys 90 va auspiciar el ‘boom’ planetari del punk-rock californià de la mà de bandes com Bad Religion, The Offspring, NOFX, Rancid i Pennywise.

Amb edats compreses entre els 10 i els 16 anys, Bela, Eloise, Lucia i Mila van protagonitzar el 4 de maig el seu primer concert després de l’aturada obligada per la pandèmia: un xou d’uns 40 minuts a la seu de Cypress Park de la Biblioteca Pública de Los Angeles davant un públic de tot just una dotzena de curiosos, majoritàriament bibliotecaris. Tampoc és que abans de la crisi sanitària The Linda Lindas haguessin tocat molt en directe (menys d’una desena d’actuacions, estimen), però la seva cridanera precocitat ja els havia donat l’oportunitat de telonejar Bikini Kill al Hollywood Palladium, a la gira de reunió que el grup ensenya del moviment ‘riot grrrl’ va realitzar el 2019 (van ser escollides personalment per Kathleen Hanna, que es declara fan), i de participar a la pel·lícula d’Amy Poehler ‘Moxie’, on apareixen interpretant versions de ‘Rebel girl’, de Bikini Kill, i ‘Big Mouth’, de The Muffs.

Precisament aquestes dues cançons van ser les escollides per tancar el seu concert entre les lleixes atapeïdes de llibres a Cypress Park. Però al responsable de xarxes socials de la Biblioteca Pública de Los Angeles li va cridar molt més l’atenció una composició pròpia titulada ‘Racist, Sexist Boy’ que, segons va explicar la joveníssima bateria Mila durant l’actuació, va ser escrita després que un company de classe li digués que el seu pare li havia aconsellat que no es relacionés amb xinesos.

Fúria constructiva

El vídeo de ‘Racist Sexist Boy’, precedit de la frase «No us fiqueu amb les Linda Lindas», es va publicar el 20 de maig. Al cap de 72 hores ja havia superat els quatre milions de visites a Instagram i havia rebut comentaris elogiosos dels components de, entre altres grups, Rage Against the Machine, Sonic Youth, Paramore i Red Hot Chili Peppers, impactats per l’actitud desafiadora i combativa amb la qual la banda (i, molt en particular, la cantant i baixista Eloise, de només 13 anys) s’enfronta als prejudicis racistes dels xavals de la seva edat en una cançó la lletra de la qual va més enllà de la simple confrontació: «Ets un noi racista i sexista / i tens plaers racistes i sexistes / nosaltres reconstruïm el que tu destrueixes». Guau.

Notícies relacionades

És temptador suggerir que el fitxatge de The Linda Lindas per l’escuderia Epitaph ha sigut la feliç (i insòlitament veloç) conseqüència de l’explosió viral desencadenada pel vídeo de ‘Racist, Sexist Boy’, però la realitat és una altra; segons han relatat elles mateixes, les converses amb la discogràfica es van iniciar ja fa alguns mesos, afavorides per la circumstància que el pare de Mila i Lucia és el productor i enginyer Carlos de la Garza, que ha treballat amb alguns dels grups de la factoria de Los Angeles.

En qualsevol cas, sembla tenir tot el sentit del món que les noves reines del punk californià hagin acabat a Epitaph, un segell que ha encapçalat la lluita contra els atacs racistes rebuts per ciutadans d’origen asiàtic i la primera referència del qual, al ja llunyà 1988, va ser l’elapé de debut d’L7, una banda composta íntegrament per dones. És clar que Donita Sparks i les seves companyes a L7 no van haver de negociar amb la discogràfica mentre preparaven els seus exàmens finals a l’escola primària.

Temes:

Racisme Música