‘Pequeño país’ (‘Petit pays’) i les ferides del genocidi a Rwanda

Gaël Faye es va convertir en una estrella literària fa tres anys gràcies a ‘Pequeño país’ (Salamandra), un llibre en el qual plasmava les seves experiències com a fill de francès i mare tutsi a Burundi, territori limítrof amb Rwanda i que també va ser testimoni de l’onada de violència que va desencadenar el genocidi ètnic que va tenir lloc als anys noranta. 

Éric Barbier va conèixer la novel·la gràcies a la seva filla, que el va obligar a llegir-la. Acabava de portar a la pantalla una altra obra autobiogràfica sobre l’exili, ‘Promesa al amanecer’, centrada en la joventut de l’escriptor Romain Gary i, a ‘Petit pays’ va trobar una mirada neta, la d’un nen, sobre un tema extremadament complex com és l’odi racial que desemboca en extermini.

«Va ser el que més em va interessar, que la història estigués explicada a través dels ulls de Gabriel, el protagonista, perquè no sap res del que està passant. A poc a poc anirà prenent consciència de la situació i el seu procés de descobriment serà també el de l’espectador al llarg de la pel·lícula», explica Barbier. 

El director se centra en el microcosmos del nen, en la seva vida domèstica al costat de la seva germana i dels pares, que es troben en procés de separació. Ella somiava fer compres als Campos Elisis i ell aposta per viure a l’Àfrica. L’estabilitat del nen anirà progressivament enfonsant-se fins que esclati la violència i no hi hagi marxa enrere. «Gabriel anirà despertant a l’existència del racisme, primer en el seu propi espai privat, a casa seva, entre els seus pares i després aquest sentiment començarà a inundar-ho tot fins que es vegi obligat a prendre partit per un bàndol o un altre, és a dir, elegir entre les seves arrels». 

Notícies relacionades

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe

La naturalesa mestissa del protagonista marcarà el seu destí i el sentiment de desarrelament allà on vagi. I les ferides mai desapareixeran. «Crec que el llibre va ser un èxit a França perquè encara el país ha de fer un exercici de memòria històrica important. Els polítics continuen sense reconèixer el seu paper en aquest conflicte, la posició que va prendre François Mitterrand de recolzar aquesta barbàrie». Alhora, reconeix que són persones com Gaël, o el seu alterego en la ficció, Gabriel, els únics que poden posar les coses al seu lloc en el present rescatant aquest afront perquè tots en prenguem consciència i es faci justícia. 

‘Pequeño país’ va ser la vencedora del passat BCN Film Festival. És una pel·lícula que ens enfronta al final de la innocència d’una manera al principi calmada per anar tornant-se cada vegada més incòmoda fins a desembocar en un primitivisme atàvic que ens revela la cara més salvatge de l’ésser humà. Ho fa a través de dos nens meravellosos (Djibril Vancoppenolle i Dayla De Medina) que es posen per primera vegada davant la càmera per transmetre com la felicitat és un paradís perdut enmig d’un món cruel.