Estrena en sales
’Valhalla rising’, el viatge salvatge de venjança i redempció vikinga de Nicolas Winding Refn
Amb 12 anys de retard arriba a les nostres sales la hipnòtica i violenta odissea d’un enigmàtic guerrer (Mads Mikkelsen) en el seu viatge a una infernal Terra Santa
Hi ha pocs directors que generin tanta disparitat d’opinions com Nicolas Winding Refn. Des del contundent realisme de la seva trilogia ‘Pusher’ (1996-2005) a la hiperestilizada abstracció de ‘The neon demon’ (2016), cada una de les seves ficcions ha sigut aplaudida com una obra mestra per uns i qualificada de vacuïtat per d’altres. L’única reacció que el seu treball no és capaç de provocar és la indiferència. I per això resulta xocant que la pel·lícula amb què va consolidar la seva condició d’autor de talla internacional, ‘Valhalla rising’ (2009) –la immediatament anterior, ‘Bronson’ (2008), va ser la que el va donar a conèixer, i posteriorment ‘Drive’ (2011) el va convertir en una ‘rockstar’ per a la cinefília–, hagi tardat 12 anys a estrenar-se comercialment a Espanya.
Situada al voltant de l’any 1000, ofereix un viatge hipnòtic de venjança i redempció a través de l’odissea de One-Eye (Mads Mikkelsen), un enigmàtic guerrer que al principi de la pel·lícula fuig d’una vida d’assassinats, esclavitud i servei per unir-se a un grup de vikings cristians que es dirigeixen a Terra Santa però que, en lloc d’això, acaben arribant al que bé podrien ser les portes de l’infern mateix. El viatge, reminiscent del que vehicula ‘Apocalypse now’ (1979), serveix de reflexió sobre el fanatisme, el sacrifici, la guerra, la religió i l’imperialisme.
Per descomptat a la pel·lícula li falta tot rigor històric, i mostra un interès més aviat limitat en assumptes com l’argument i el desenvolupament de personatges. Refn prefereix utilitzar la premissa com a mera excusa amb què justificar el seu interès per posar imatges a al·lucinacions i orquestrar escenes oníriques i explosions de brutalitat; només en els primers 10 minuts de metratge, l’heroi aixafa el crani d’un home amb una pedra, talla el coll d’un altre amb la punta d’una fletxa i obliga un tercer a contemplar el seu propi estripament.
Fusió d’influències
Notícies relacionadesEl resultat, en tot cas, és una obra austera i exuberant, horripilant i bonica, poètica i brutal, tot alhora. «És una fusió de tot el que vaig créixer estimant», va dir Refn de ‘Valhalla rising’ quan la va presentar al Festival de Cannes. «Els samurais, el ‘western’ i l’‘spaghetti western’, Snake Plissken, el cine de ciència-ficció, el d’Andrei Tarkovsky, el de Werner Herzog, el de Stanley Kubrick i el de Terrence Malick».
— Nicolas Winding Refn (@NicolasWR) 3 de mayo de 2021
Amb el temps, el danès ha tornat a referir-s’hi sovint, situant-la en el context del seu cine posterior i, per tant, dotant-la d’un significat que 12 anys enrere era impossible trobar-li. En concret, Refn ha afirmat que One-Eye és exactament el mateix personatge que el conductor al qual Ryan Gosling va donar vida a ‘Drive’ i que el tinent Chang de ‘Solo Dios perdona’ (2013), «una criatura mitològica que oculta un passat misteriós, i que no pot connectar amb la realitat perquè és massa elevada». I per si aquesta dada no resulta prou intrigant, aquí n’hi ha una altra: el director mai ha descartat la idea de rodar una seqüela de ‘Valhalla rising’. Estaria ambientada a Tòquio, i seria una història futurista.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- INVESTIGACIÓ Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies
- Chery inicia el desembarcament xinès en el motor espanyol
- LES SEQÜELES DE L’ELIMINACIÓ EUROPEA Tensió al vestidor del Barça
- Vine a escalar i queda't a dormir
- Seguretat Social Espanya haurà d’ajustar les pensions en 12.000 milions