Anne Lukin: «Tothom pot compondre una cançó si té una cosa per explicar»

Anne Lukin es veia de petita com «la rarilla, la que llegia moltíssim, vestia com una àvia i escoltava música diferent a la que escoltava la resta de la classe», però els seus pares li van inculcar un principi que li ha quedat gravat per sempre: «ser diferent és de valents». Frase integrada ara a les estrofes de ‘Cariño’, una de les cançons del seu primer àlbum, ‘Al día siguiente’, elaborat després del seu pas per ‘OT 2020’, el qual presenta aquest dijous al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT).

Un disc produït per Ricky Falkner (Love of Lesbian i un llarg etcètera), que la presenta com a cantant i compositora de temes pop esvelts, propensos al gir emocional (‘Quién eres’, el nou senzill) i a la tornada desenfadada (‘Mañana es viernes’) i amb subtil vernís country aportat pel pedal steel del virtuós David Soler. Però, amb 19 anys, ¿no li correspondria a Lukin desafiar els ‘boomers’ amb un llenguallarg disc de trap? «Per a res, no, no...», aclareix ella. «No he fet un disc pensant en el que se suposa que agrada a la gent de la meva edat. El gust musical no té res a veure amb una generació. La meva no m’atreviria a encasellar-la en un estil: les meves amigues escolten de tot».

Com en un conte

Ensinistrada de petita en el violí, el violoncel i el cant coral, i més tard en l’ukelele (abans que Billie Eilish), el seu bagatge musical va de la música clàssica a Adele, amb certa volença pel pop dels 60 i 70. «Si veus la meva ‘playlist’, sembla que tingui un trastorn de personalitat», riu. Fonts d’alimentació d’un àlbum el títol del qual apunta a la línia d’horitzó. «Es refereix a quan t’expliquen un conte i cau aquella frase d’‘l’endemà...’», il·lustra ella. «Al·ludeix a l’esperança, perquè, per a mi, la música és això, una cosa que es quedarà passi el que passi».

Som també al seu ‘endemà’ després d’‘OT’, en el moment que «decideixes què fer amb aquest somni». Si ja al seu dia li va costar presentar-se al càsting que el ‘talent show’ va organitzar a Bilbao («ho vaig fer per les meves amigues, que van insistir molt»), menys s’imaginava que algun dia es veuria component cançons. «‘OT’ em va obligar a adonar-me que sabia compondre», reflexiona ara. «Fins fa només un any ni m’havia passat pel cap. Ho veia com una cosa per a la qual feien falta molts coneixements de música». Percepció que ha canviat de dalt a baix. «Ara crec que tothom pot compondre una cançó mentre tingui una cosa per explicar».

Duet en eusquera

Li agrada quan li diuen que les seves cançons són com fragments d’una biografia, perquè en elles s’ha dedicat a explicar les coses que li han passat aquest any, des de la incertesa davant el salt al buit a la pèrdua de control de l’agenda, engolida pel monstre de la promoció («ara ja no sé ni quin dia visc / i encara que el sabés em seria igual», canta a ‘Mañana es viernes’). A ‘Lisboa’ canta en eusquera, a duo amb Gorka Urbirzu (ex-Berri Txarrak), llengua que ja va colar l’any passat a ‘OT’, llançant en els dos casos un missatge a favor de «la pluralitat cultural i lingüística», remarca. «L’eusquera m’ha acompanyat tota la meva vida i volia que fos present també en la meva música». Cançó, aquesta, composta a mitges amb Urbizu, com les que comparteix amb Alberto Jiménez (Miss Cafeína) i Zahara.

Notícies relacionades

L’Esmuc reforçarà les polítiques antiassetjament pel cas del Liceu

El DHub homenatja el disseny que va sustentar la revolució d’Allende

Diu no haver sigut mai «fan acèrrima» de ningú, i per això li costa entendre, assegura, que ella generi adhesions intenses. «Qui m’ho havia de dir fa un any», sospira. Però les cartes estan llançades: Anne Lukin viu ara a Barcelona, estudia al Taller de Músics, ha après que com a figura pública «seràs jutjada facis el que facis», i té cita aquest dijous al CAT, on actuarà amb la seva banda de tres músics d’alta volada (Xavi Molero, Víctor Valiente i Juliane Heinemann). «És com tornar a aprendre a viure».