A Barcelona

El Festival Cara B acosta la música ‘underground’ a través d’un videojoc

  • El certamen presenta una fantasiosa exposició virtual que permet endinsar-se en l’imaginari visual de diversos artistes

  • La cita de les escenes independents torna aquest dimecres en forma de cicle amb noms com Rigoberta Bandini, Joe Crepúsculo, Rojuu o La Zowi

zentauroepp46980872 barcelona 15 02 2019  icult   concierto de la zowi en el fes200212153127

zentauroepp46980872 barcelona 15 02 2019 icult concierto de la zowi en el fes200212153127 / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Ignasi Fortuny
Ignasi Fortuny

Periodista. Principalment, escric sobre música.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Fa poc més d’un any als organitzadors del Festival Cara B els portava de cap l’amenaça de no poder tornar a muntar el certamen a l’antiga fàbrica Fabra i Coats, lloc on han celebrat les seves ja set edicions. Salvada ‘in extremis’ la del 2020, té la negra medalla de ser l’últim festival que es va celebrar amb normalitat abans de la pandèmia a Barcelona. El 2021 torna, en un format adaptat a les restriccions (un cicle de concerts), un mes després del que solia ser habitual. En el que abans coneixíem com a calendari, a finals de febrer el Cara B donava el tret de sortida dels festivals a la ciutat.

Torna ara com un cicle de concerts (Cara B XTRA), un total de 14 en cinc dies. «Com a programadors no hem volgut defugir la nostra responsabilitat de proposar contingut en el primer trimestre de l’any a Barcelona. És el que ens toca, els metges no han desatès les seves responsabilitats i a nosaltres ens toca això», comenta Adrián D. Bóveda, ‘Jarri’, director del festival.

La seva tornada és ambiciosa i va fins i tot a una altra dimensió.En l’apartat B-Sual, mostra paral·lela sobre l’imaginari visual de la cultura musical independent i urbana, han apostat per un espai virtual on, a través d’una espècie de videojoc de descàrrega gratuïta (per a mòbil i ordinador), l’usuari es pot endinsar en primera persona en l’univers estètic de diversos artistes. Projecte comissariat per Conjuro i desenvolupat per Carles Castaño, és una fantasiosa exposició digital amb cartells, campanyes de promoció, disseny de marxandatge, videoclips o altres peces que conformen els mons de Kaydy Cain, Bejo, Dellafuente, Rosalía i Cecilio G, entre d’altres.

Cada un d’ells té la seva pròpia sala, creada de la mà dels estudis de disseny i creadors que han treballat amb figures com les citades anteriorment, per la qual un es pot passejar i contemplar les peces. L’exposició virtual compta també amb vídeos dels processos creatius narrats pels mateixos artistes. «És una aposta de futur, entenem que hem d’apostar per altres projectes. Sempre hem tingut clar que el Cara B és un festival de cultura musical, no només de música. I volem posar en relleu el treball dels artistes visuals en les diferents escenes», exposa el seu director. El certamen s’adapta així a noves maneres de consumir que la pandèmia ha accelerat. Una aposta decidida, nova i valenta. «Quan els mitjans són escassos, la cultura segueix allà per empenta de molta gent, i el videojoc n’és un exemple», valora.

Notícies relacionades

La programació continua sent el mateix ventall de sempre, un desplegable de les diferents escenes musicals independents. Propostes com Rigoberta Bandini, Rojuu+Depresión Sonora, La Zowi, Joe Crepúsculo, Núria Graham o Leïti Sene & Cutemobb. Les entrades van volar, el 70% es va vendre el primer dia, i alguns dels artistes han hagut de doblar els concerts. «Això és una prova que la gent té unes ganes boges d’anar a concerts, tot i que sigui asseguda i amb mascareta», comenta ‘Jarri’.

Al voltant de 5.000 persones passaran per la Fabra i Coats, una mitjana de 300 persones per espectacle. Això suposa tan sols el 10% de l’aforament de la sala, el màxim que han pogut conservar per les mesures i les distàncies dictades. Sense poder servir begudes, important font d’ingressos d’un festival que, explica el seu director, és deficitari. «Amb les condicions que hi ha diria que pràcticament tota la música en directe és deficitària», acota. «Vam fer el pla a, el b, el c... i al final, aquest és gairebé el j», exclama.