Emöke Barath i el luxe barroc

L’orquestra barroca Les Musiciens du Louvre, sota la direcció de Francesco Corti, va tornar a Barcelona després de la seva recent visita al Liceu amb l’òpera ‘Mitridate’ de Mozart, aquesta vegada convidada en la temporada de Música Antiga de l’Auditori per interpretar obres de Händel juntament amb la soprano Emöke Barath.

La cantant hongaresa va mostrar el seu poder amb un timbre bonic i vellutat, facilitat per a l’agut, gran control del ‘fiato’ i domini dramàtic, construint un cant expressiu al dotar el seu fraseig de sentit teatral. Això últim ho va demostrar sobretot en les dues àries de l’oratori ‘Theodora, HWV 68’, del qual es va oferir una petita selecció. L’obra, una autèntica òpera sense acció dramàtica, no es va poder apreciar en tota la seva genialitat a l’oferir-se només les dues àries més un parell de números instrumentals. Una pena, però les restriccions que obliga la pandèmia ha fet que el programa s’hagués d’adaptar.

Notícies relacionades

Anne L’Huillier: "Vaig pensar que els meus col·legues no m’escoltaven"

Dudamel enamora amb Strauss

La soprano va tornar a escena després del ‘Concert per a òrgan núm. 4 a Fa, Op. 4, HWV 292’ per interpretar el motet religiós ‘Silete Venti, HWV 242,’ en el qual va sumar a les seves qualitats facilitat per a les agilitats i un brillant sentit de l’ornament. La peça, molt poc programada, és una cantata que exigeix talent, tècnica i virtuosisme, característiques que no van faltar en aquesta vetllada, una joia lírica coronada amb un ‘Aleluyah’ meravellós.

Sempre amb Corti al clavicèmbal –llàstima dels sorolls del tamboret que va utilitzar–, els 18 integrants del conjunt francès van tornar a oferir una lliçó d’estil amb interpretacions brillants a totes les seccions. El concert d’òrgan, amb el director al teclat, va mostrar un Händel contingut en la pirotècnia malgrat els ‘tempi’ tan arriscats que va aplicar ja des de l’‘Allegro’ inicial, opció que va provocar al mestre més d’algun problema.