‘Cosmética del enemigo’: adaptació fallida

Un arquitecte turmentat que ha fet girar la seva vida al voltant de la idea de perfecció es troba amb una noia en un aeroport que comença a molestar-lo, a explicar-li històries terribles que l’incomoden. A poc a poc s’estableix entre tots dos una batalla verbal, un ‘two-hander’ de tota la vida, que ens anirà introduint en zones molt tèrboles que tenen a veure amb les relacions tòxiques i la violència masclista.

 La novel·la d’Amélie Nothom, ‘Cosmética del enemigo’ es va convertir en un dels seus molts èxits. Tenia la particularitat de dosificar la informació, jugar amb l’intercanvi de rols i aprofundir en els fantasmes dels personatges a través de brillants diàlegs. L’adaptació que fa Kike Maíllo resulta plana i matussera, no només a l’hora de crear suspens, sinó també d’aconseguir que els personatges resultin atractius dins de la seva ambigüitat. Visualment el director sempre resulta correcte, però no sap extreure de les imatges veritable poder significatiu. Així, ‘Cosmética del enemigo’ resulta monòtona, una cosa imperdonable en un ‘thriller’ psicològic, artificial i anodina.