‘Bajocero’: assalt al furgó blindat

Tot sembla passar molt ràpid a ‘Bajocero’, tot i que la situació és llarga, es dilata bé i ocupa més d’una nit. En la primera seqüència, com separada de la resta, veiem un home en una situació incòmoda però quotidiana: ha punxat una roda del cotxe, la dona ha de marxar corrents per arribar a temps a una cita i ell es queda amb la seva filla petita, intentant canviar la roda sota un terrible xàfec.

L’home, encarnat per Javier Gutiérrez, arriba després a una comissaria. La seva comesa és conduir un furgó blindat en el trasllat de sis presos. Del petit drama quotidià inicial passem a una situació d’intriga, perquè el viatge del furgó serà qualsevol cosa, menys tranquil. La situació, ja de per si tensa, amb una amenaça exterior i els conflictes individuals dins del furgó, es fa encara més inquietant gràcies a l’ús de la boira densa que embolcalla tota la carretera. Les baixes temperatures es palpen en aquesta pel·lícula, i no només perquè els personatges diguin que fa fred o treguin baf quan parlen: el fred és una espècie d’estat d’ànim tan important o més que el tema tractat i el conflicte de base.

Notícies relacionades

Guardiola, a prop de firmar el divorci

L’Auditori oferirà mig miler de concerts la pròxima temporada

Pot ser que hi hagi cert desequilibri entre la construcció d’una tensió més soterrada i certs deliris del guió. ‘Bajocero’ funciona millor quan els personatges no saben del cert a què s’enfronten que quan són conscients del perill real. Els plans de Gutiérrez sol a la carretera, envoltats per esquitxos de boira i entreveient els llums distants d’un cotxe policial caigut, defineixen millor el film que el seu itinerari argumental.