Festival Bcnegra

Santiago Díaz, d’una fossa sèptica a un triple segrest

  • El guionista de sèries com ‘Aquí no hay quien viva’ presenta a BCNegra ‘El buen padre’, debut d’Indira Ramos, una inspectora amb un trastorn obsessiu compulsiu i una honestedat a prova de bombes

  • La novel·la planteja la decisió desesperada d’un avi que es pren la justícia per la seva mà i intenta demostrar la innocència del seu fill, empresonat per la mort de la seva dona

Santiago Díaz, d’una fossa sèptica a un triple segrest
Es llegeix en minuts

Després de 25 anys a l’esquena com a guionista de cine i televisió, amb sèries com ‘Aquí no hay quien viva’, El secreto del puente viejo’ i ‘Yo soy Bea’ i una primera novel·la negra, ‘Talión’, Santiago Díaz (Madrid, 1971), que el dia 31 participarà en una taula rodona de BCNegra, tenia clara la recepta per al seu nou ‘noir’, ‘El buen padre’ (Reservoir Books): «Cal evolucionar. Tot i que tots bevem de les novel·les d’Agatha Christie, la seva manera d’explicar les coses ja no val. Cal conduir el lector amb girs continus en la trama i sorprendre’l». I ho fa amb una protagonista a la que preveu donar-li continuïtat amb sèrie pròpia, Indira Ramos, inspectora de 36 anys amb un trastorn obsessiu compulsiu i odiada pels seus companys per haver delatat un altre policia que va veure col·locar una prova falsa per portar a la presó un indesitjable.

«La seva honestedat és a prova de bombes. Té una rectitud que causa rebuig en els altres i un trastorn relacionat amb l’ordre i la higiene que li impedeix portar una vida normal –revela–. Volia enfrontar-la a una cosa diferent a la culpa o l’alcoholisme, que tant hem vist en novel·la negra. En el seu cas ho fa a uns microbis que només veu i pateix ella, cosa que la fa sentir encara més sola i incompresa perquè els altres la veuen com una bèstia rara».

Les seves pors tenen un origen clar, afegeix, doncs temps enrere Indira va caure en una fossa sèptica i les hores que van tardar a rescatar-la «van multiplicar per mil les seves manies i obsessions». Ella entra en escena per exigència d’un avi que rapta una jutge, un advocat i una universitària i amenaça de deixar-los morir si no alliberen el seu fill, empresonat per la mort de la seva dona en el que sembla un cas de violència masclista i a qui ell creu innocent. «Volia explicar la història d’un segrest i mostrar com és buscar-se la justícia per la seva mà. En la vida real tots condemnaríem el mètode d’aquest pare. Però jo plantejo la pregunta de ¿Què faries tu si estant convençut de la innocència del teu fill saps que passarà 20 anys a la presó? És un acte desesperat, un acte d’amor, tot i que sigui un amor mal entès. Vull que el lector es posi a la pell del protagonista», assenyala l’autor en roda de premsa virtual.

En una investigació que mostra un món de màfies, corrupció, sexe i violència, el lector anirà coneixent la història dels tres segrestats, cada un tancat en un lloc diferent: una jutge ludòpata i jugadora de pòquer, una jove estudiant que ven el seu cos com a ‘escort’ de luxe, i un dubtós advocat. «Sabrem si han sigut o no subornats, com diu el ‘bon pare’. I ells mostren d’alguna forma moltes coses lletges de la nostra societat. Tots tenim els nostres llums i les nostres ombres, però en la vida real crec hi ha molts éssers incorruptibles com la Indira».

El sòrdid món de les presons

Com a guionista de sèries, conegut com ‘l’home dels 500 guions emesos’, Díaz ha tingut contacte amb el món de les presons, que el fascina literàriament parlant, i ha parlat amb funcionaris. «La realitat és molt més lletja del que retrata qualsevol ficció. Hi ha diverses trames a la novel·la que mostren aquest món dur, amb moltes corrupcions i coses lletges. Espero que es percebi l’angoixa i la impotència d’algú que està dins sent innocent i sense poder demostrar-ho».

Et pot interesar

No descarta portar ‘El buen padre’ a la televisió si crida l’atenció d’algun productor. De fet ja prepara una sèrie sobre ‘Talión’. «A l’escriure la novel·la no pensava que es pogués adaptar. Però la meva manera d’escriure ajuda perquè són escenes curtes, que és com m’agraden a mi les novel·les que llegeixo», explica aquest admirador de Vázquez Montalbán i el seu Pepe Carvalho, «que mostrava un món en el qual ens reconeixíem», però també lector de clàssics com Conan Doyle i Agatha Christie, amant de «la modernitat que va aportar Stieg Larsson», de contemporanis com Jo Nesbo, Pierre Lemaitre, Dolores Redondo, Lorenzo Silva o Carmen Mola, però també d’aliens al ‘noir’ com Paul Auster i Stephen King.