’La maldición de Lake Manor’: el món exterior no existeix

El món exterior

Notícies relacionades

Del carro amb vi a granel a vendre ampolles a tothom

Cyrus sona a tot i a res

‘La maldición de Lake Manor’ té tot el que ha de tenir una pel·lícula de terror que aspiri a inquietar sense excés de sobresalts i a deixar el seu segell amb una atmosfera gòtica. El decorat –una gran mansió italiana on un nen paraplègic i els seus familiars semblen viure retirats del món, com si l’exterior no existís–, la barreja de colors intensos i somorts, l’ús de les ombres i les penombres, la tensa música, les interpretacions mecanitzades de bona part del repartiment –un dels personatges té un aspecte semblant al de l’hieràtic còmic del cinema mut Buster Keaton- i el misteri que aleteja al voltant dels murs de la casa, unit a una factura que recupera aspectes del cine de terror italià dels anys 60 i 70, donen com a resultat un embolcall més que satisfactori, de vegades una mica preciosista, però ferm.

El film, amb els seus misteris i les seves certeses, no pretén renovar el gènere, sinó explicar de manera concisa una intriga amb uns punts àlgids que s’endevinen potser massa aviat, però que no per això l’entorpeixen ni li resten força. Queda, llavors, el plaer del recorregut abans que el del descobriment, amb moments brillants en un conjunt bastant harmonitzat.