Les exposicions que desafiaran la Covid el 2021

Si el 2020 ha sigut un año ‘horribilis’ per als museus, on a causa de la pandèmia de la Covid les visites han caigut un 70%, el 2021 es percep una oferta expositiva que tirarà en bona mesura dels fons de les pròpies col·leccions, pensada per seguir atraient el públic sense ambicioses inversions. 

Gaudí i Campañà durant la guerra civil

MNAC: A més d’una intervenció de gran format de Francesc Torres a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (juny), dues cites imprescindibles: una mostra de les fotografies d’Antoni Campañà de la guerra civil (març), tema que també serà present a noves sales de la col·lecció permanent, i una gran exposició de Gaudí, que suposarà una revisió crítica de l’obra de l’arquitecte en relació amb els moviments artístics i ideològics de la seva època (octubre). Fins al novembre, fusionada amb la col·lecció permanent, ‘Diàlegs intrusos’.

Art pop, teamLab i Prouvé

CAIXAFORUM BARCELONA. Encara amb les mostres ‘Vampirs’, Art i mite i ‘So lazy’ en aquesta arrencada del 2021, el centre de Montjuïc destacarà aquest any l’acostament a l’art gràfic dels EUA dels anys 60, amb Lichtenstein, Warhol o De Kooning a ‘El somni americà. Del pop a l’actualitat’ (3 març), les experiències immersives del col·lectiu japonès teamLab a ‘Art, tecnologia i natura’ (21 d’abril) i la retrospectiva del dissenyador i constructor Jean Prouvé (15 de juliol).

Félix González-Torres

MACBA. La retrospectiva ‘Política de la relació’ recordarà al Museu d’Art Contemporani de Barcelona Félix González-Torres, artista cubà mort de sida a Miami el 1996, a través d’un recorregut per la seva relació amb la cultura espanyola, llatinoamericana i caribenya i remarcarà la seva influència en l’estètica ‘queer’. Des del març. Encara es poden veure durant unes quantes setmanes les mostres de Tony Cokes o Fina Miralles.

Mary Ellen Mark

FOTO COLECTANIA. Prostitutes de Bombai als anys 80, pacients d’un centre psiquiàtric d’Oregon als 70, missioneres de la mare Teresa de Calcuta, adolescents en el seu ball de graduació...: ‘Vides de dones’ reunirà en una mostra del centre barceloní les fotografies de la reportera Mary Ellen Mark, pionera a denunciar i documentar amb les seves imatges els abusos a les dones. 18 de març.

Claudia Andujar i daguerreotips

CENTRE KBR DE LA FUNDACIÓ MAPFRE. Després de tancar les seves actuals mostres de Bill Brandt i Paul Strand, el nou centre barceloní obrirà la mostra més gran dedicada a l’artista brasilera Claudia Andujar, centrada en les seves imatges dels ianomamis, un dels pobles indígenes més grans i amenaçats del seu país, que ella s’ha dedicat a protegir. També oferirà una curiosa exposició, ‘La mirada captiva’, basada en la col·lecció de daguerreotips del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de Girona. Totes dues el 18 de febrer.

Miró i el grup ADLAN

FUNDACIÓ JOAN MIRÓ. El centre que dirigeix Marko Daniel es bolcarà en una mostra que descobrirà la relació de Joan Miró amb el grup cultural ADLAN, Amics de l’Art Nou, sorgit a la Barcelona republicana dels anys 30 per defensar la modernitat i difondre l’art nou i experimental, amb noms d’intel·lectuals, artistes, músics, escriptors o col·leccionistes com Sert, J.V. Foix, Sebastià Gasch, Joan Prats i Adelita Lobo. 12 de març.

Mart i les màscares

CCCB. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona planteja un viatge planetari a ‘Mart. El mirall vermell’ per reflexionar sobre el nostre futur com a espècie, la guerra, la tornada a casa, la por de l’‘altre’ o la vida alienígena (24 febrer). Lligada també a la constatació que l’ésser humà té els dies comptats com a espècie superior arribarà, el 8 de juny, ‘Ciència fricció’. I després d’‘Urban nature’ (1 de juliol), que examinarà la vida a les ciutats, l’esperada ‘La màscara mai menteix’, que des del Ku Klux Klan a Pussy Riot explicarà la història d’avui a través d’un símbol com la màscara (desembre).  

Enric Miralles

MUSEU DEL DISSENY. Una mostra inèdita sobre el treball com a dissenyador de mobiliari i altres objectes de l’arquitecte Enric Miralles (1955-2000), ‘Perpetuum Mobile’, aterrarà al Disseny Hub barceloní en el 20è aniversari de la seva mort. Aquí no faltaran la taula Inestable o la Dolmen, la cadira Sentada o la prestatgeria Lelukaappi, ni tampoc plans, dibuixos i croquis mai exposats.

Tiziano

MUSEU DEL PRADO. ‘Passions mitològiques’ reunirà per primera vegada des del segle XVII les sis pintures mitològiques que Tiziano va fer per a Felip II, basades en poesia clàssica grega i per als nus femenins de les quals va utilitzar prostitutes venecianes com a models. 3 de març.

Miquel Barceló

MUSEU PICASSO DE MÀLAGA. El mallorquí Miquel Barceló aterrarà al centre amb la retrospectiva ‘Metamorfosi’, que mostrarà el seu particular món a través d’un centenar d’obres, entre les quals ceràmiques, bronzes, pintures i treballs en paper. 27 de gener.

Georgia O’Keeffe i Magritte

MUSEU THYSSEN. Al museu madrileny destaquen dues mostres. Una, la primera retrospectiva a Espanya de la pintora nord-americana Georgia O’Keeffe (1887-1986), una de les pioneres de l’abstracció, de la qual destacaran les seves famoses obres florals o les seves perspectives de Nova York (20 d’abril). I ‘La màquina Magritte’, retrospectiva amb 90 pintures, fotografies i films de l’artista surrealista que acabarà viatjant al CaixaForum de Barcelona. 14 de setembre.

Anys 20 i Alice Neel

Notícies relacionades

Les 6 millors exposicions del 2020

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

MUSEU GUGGENHEIM. A l’actual mostra del centre bilbaí sobre Kandinsky la rellevarà el 7 de maig ‘Els bojos anys vint’, que reflectirà aquesta dècada prodigiosa a París i Berlín. L’art radicalment íntim de la pintora nord-americana i excel·lent retratista Alice Neel (17 de setembre) precedirà la mostra antològica ‘Dones en l’abstracció’ (22 d’octubre).

Art marroquí i Charlotte Johannesson

MUSEU REINA SOFIA. A més d’una mostra dedicada a l’art marroquí entre 1955 i el 2011 (30 de març) i un projecte del català Pep Agut (22 d’abril, Palau de Vidre), la pinacoteca madrilenya acollirà retrospectives de l’artista sueca Charlotte Johannesson, amb les seves obres tèxtils (6 d’abril), i de la feminista novaiorquesa Ida Applebroog i les seves reflexions sobre la violència, el poder, les polítiques de gènere o la sexualitat femenina (1 de juny).